TVMORFOSIS/CONTD
28, 29 i 30 d’octubre de 2020, València
LA COMUNICAC IÓ AUDIOVISUAL EN TEMPS DE PANDÈMIA
La trobada va reunir experts internacionals dels àmbits acadèmics espanyol, europeu i llatinoamericà per intercanviar coneixements sobre els nous models de comunicació audiovisual davant la crisi vírica de la COVID-19 . Es van establir diagnòstics sobre la situació actual i es van presentar propostes d’articulació de polítiques públiques en la comunicació de la «nova normalitat».
La comunicació en el marc de la cooperació internacional, el desenvolupament i les desigualtats socials propiciades per la globalització i aguditzades per la pandèmia actual, han necessitat un nou enfocament mediàtic , amb la finalitat de propiciar altres formes de comunicació que acceleren la digitalització i la democratització dels mitjans i les plataformes.
El binomi desenvolupament i desigualtat està en plena crisi ara més que mai. La democràcia i la participació ciutadana necessiten un flux permanent de comunicació i transparència, com també el creixement econòmic sostenible per equilibrar les desigualtats socials. En aquest sentit, cada cop han de tenir més rellevància la diversitat cultural, mediambiental i cultural en un nou ordre que partisca de l'escala local fins a arribar a la dimensió global. Als debats es van abordar temes com la importància dels mitjans i models de comunicació pública, el nou rol de la comunicació cultural i científica , la rellevància de les tecnologies de la comunicació a través de la xarxa i el repte de les indústries creatives davant les desigualtats socials en un context de crisi vírica.
La inauguració de TVMorfosis /CONTD va tenir lloc el dijous 29 d'octubre a les 16.00 hores a l'Aula Magna de la Nau de la Universitat de València i va comptar amb la presència de Mavi Mestre , Rectora de la Universitat de València; Ricardo Villanueva , Rector de la Universitat de Guadalajara; Gabriel Torres , President d'ATEI i Director de Canal 44 de la Universitat de Guadalajara, Mèxic; Miquel Francés , Secretari del Consell Directiu d'ATEI i Director del Taller d'Audiovisuals de la Universitat de València; Alfred Costa , director general de la televisió pública valenciana À Punt; i Enrique Bustamante , president d'AE-IC.
Entre els missatges que van traslladar els ponents, va quedar clar que la comunicació és estratègica a tots els ordres , però més encara en temps de crisi sanitària. Segons diversos dels intervinents, la situació de pandèmia mundial torna a posar el focus als abasts, oportunitats i reptes a què s'enfronta la tasca de comunicar i informar i el seu rol tan important. En aquest moment de reflexió i anàlisi és pertinent abordar temes com l'accés a una informació rigorosa i contrastada, els perills de la “ infodèmia ” i la situació dels mitjans en el període “ postpandèmia ”, el tractament mediàtic dels col·lectius socials més vulnerables, la divulgació científica i cultural a la pandèmia i la crisi i models de comunicació pública .
De manera més específica, el director general d'À Punt, Alfred Costa , va destacar que "als professionals de la comunicació s'exigeix cada cop més una gran capacitat d'adaptabilitat. I amb el COVID-19 s'ha accentuat més". Sobretot perquè cal informar amb rapidesa i veracitat, va apuntar. La «viralització» de la informació falsa influeix de manera directa en la consciència col·lectiva i el problema rau en la velocitat amb què es propaga des de múltiples plataformes alhora que es realitza de forma intencionada per diversos interessos.
Durant la resta de programes, es van escoltar les opinions i les reflexions provinents d'experts i analistes, professionals de la producció audiovisual, creatius, teledifusors, investigadors i estudiants de comunicació tant europeus com iberoamericans. Entre els participants es va comptar amb Carlos Scolari , de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona; Alejandro Piscitelli, de la Universidad de Buenos Aires; Raquel Ejerique , Directora d'Informatius de la televisió pública valenciana À Punt; Guillermo Orozco , de la Universidad de Guadalajara; Martha Blanco , d'Antena 3; Alberto Rodríguez , de la Universidad de Mar de Plata; Joan Enric Úbeda , de la Universitat de València; Cèsar Martí , d'À Punt Mèdia; Edorta Arana , de la radiotelevisió basca EiTB; Armando Casas , del Canal 22, Mèxic; Patricia Corredor , de la Universidad Carlos III de Madrid; Guillermo López , de la Universitat de València; Alc ira Valdivia , de Canal 44, Mèxic; Francisco Javier González , de RTVE; Antonio Laguna , de la Universitat de València; i Marta Cerame , d'Agència EFE TV.
Alguns d'aquests experts van alertar que, durant la pandèmia, la missió principal dels mitjans de comunicació va ser evolucionar i trobar la millor manera d'informar la població sense transmetre por . En concret, per a Martha Blanco, d'Antena 3, “els mitjans han esdevingut portaveus importants”. Armando Casas, de Canal 22 de Mèxic, va afegir que “Els mitjans de comunicació vam haver d'adequar tota la programació per donar respostes a la població i explicar a nivell científic què és un virus enfortir de manera lúdica les mesures de protecció”. Això demostra que la TV continua sent un mitjà necessari per divulgar la informació científica, com va explicar Gabriel Torres, president d'ATEI.
Pel que fa a la divulgació cultural, Patricia Corredor, de la Universidad Carlos III de Madrid, va recordar que la cultura és vulnerable a la crisi econòmica i, ara, a la crisi sanitària, ja que amb el confinament molts centres i activitats culturals en van cessar les funcions. Però malgrat això, gràcies al desenvolupament tecnològic, "els mitjans de comunicació han facilitat l'accés a contingut culturals, i quan s'acabe la pandèmia estaria bé mantenir-ho", va concloure. Amb la pandèmia, diferents sectors de la població han decidit informar-se més a través de la televisió convencional, batent nous rècords als informatius, superant els continguts d'entreteniment, com va apuntar Joan Enric Úbeda, de la Universitat de València. Però hi ha hagut col·lectius que han estat menys representats pels mitjans ja que “el tractament mediàtic ha estat molt desigual i distant”, segons Alberto Rodríguez, de la Universidad Mar del Plata a Argentina. I davant aquesta situació les xarxes socials han acabat sent una alternativa per informar-se i donar suport. De sobte, els mitjans de comunicació tradicionals van veure la necessitat d'acostar-se millor a aquests col·lectius i, per protegir-los, van decidir que era convenient informar d'una manera més amena, interactuar-hi i animar-los amb missatges i continguts esperançadors. I alguns, fins i tot, van prendre la iniciativa de proporcionar contingut educatiu virtual ia través de la televisió oberta, per reduir la bretxa digital a llarg termini, com va explicar Ana Romero, de la Universidad S. Martín de Porras y USMPTV del Perú.
En definitiva, per a molts dels convidats, els mitjans de comunicació han de ser una eina al servei de la població, per informar amb professionalitat sobre temes complexos evitant qualsevol mena d'«infodèmia». També tenen l'obligació d'informar des del respecte i la sensibilitat necessària per no ofendre ni excloure determinats sectors de la societat, més aviat els han d'ajudar a no quedar-se enrere, especialment en temps de crisi.
Com és habitual a les J ornades TVMorfosis /CONTD, es van tancar amb la sessió de pitch o presentació de projectes audiovisuals desenvolupats pels estudiants de la darrera edició del Màster en Continguts i Formats Audiovisuals de la Universitat de València, que van ser avaluats per un panell d'experts de les principals televisions espanyoles i iberoamericanes.
En aquesta ocasió es van presentar els següents projectes: OUTisme , presentat per Letizia Lagatta; Godfellas , presentat per Mar Gimeno; Generació Z , presentat per Aarón Domínguez i Geraldine Ramírez; i Hijos de Gea , presentat per Joan Folguerà i Àngels Blasco. Els professionals que van avaluar els projectes van ser Francisco Javier González, de RTVE; César Martí, responsable de Continguts d'À Punt Mèdia; Alcira Valdivia, de Canal 44, Mèxic; i Edorta Arana, d'EiTB.
La cloenda es va celebrar el divendres 30 d'octubre a les 19.30 hores també a l'Aula Magna de la Universitat de València.
