El prestador ja no cobra, paga. El dipositant, igual. Les rendibilitats negatives afecten ja a actius i moviments financers dispars però entrerelacionadas. Per als bancs, les opcions es difuminen; per al petit inversor, el panorama és inèdit.

El passat dimarts, 19 de gener, el Tresor va tornar a col·locar lletres a 6 i 12 mesos amb tipus en mínims històrics. Després d'un breu repunt en la subhasta de desembre, el tipus d'interès a 6 mesos ha tocat el -0.098%, mentre que el títol de 12 mesos baixa fins al -0.055%. Ni baixa la demanda (el doble del subhastat), ni pugen els tipus.

La ja no tan estranya situació dels rendiments negatius segueix sense revertir-se i ha tingut un efecte va dominar en altres taxes. Recopilem què moviments financers compten amb càrregues negatives actualment.

Dipòsits: L'estratègia del BCE

Fa any i mitjà ja que el Banc Central Europeu va introduir les taxes negatives per als diners dipositats a un dia en la institució. Va començar al -0.1%, però ja es va rebaixar fa dos mesos fins al -0.3% i el volum de dipòsits no sembla haver frenat a l'excés. En paral·lel, han seguit baixant el preu del diner, fins al 0.05% amb vista a, possiblement, submergir-se també a territori desconegut. El Banc de Suïssa per la seua banda ha portat el preu del dipòsit a -0.75%, i els bancs centrals de Dinamarca i Suècia han experimentat similarment amb les seues pròpies divises des de fins i tot abans que el BCE.

Evolució a 10 anys del tipo del tipus d'interés del SNB (font)

Por ahora la banca privada apenas ha coqueteado con esta circunstancia y parece imposible que estas tasas lleguen al cliente particular… Pese a que según algunas fuentes es un tema de discusión. Y en la “pionera” Suiza ya hay un ejemplo.

Ara com ara la banca privada amb prou faenes ha coquetejat amb aquesta circumstància i sembla impossible que aquestes taxes arriben al client particular... Malgrat que segons algunes fonts és tema de discussió. I en la “pionera” Suïssa ja hi ha un exemple.

Lletres, bons i obligacions: Mitjana Europa roent

A Espanya el tipus negatiu no ha afectat ara com ara als bons ni a les obligacions, però a Europa el panorama és xocant. El deute públic ha abandonat al petit inversor definitivament. Aquests són els països que ofereixen renda fixa sota zero (a data de 26 de gener a les 11:45 hora peninsular), segons dades de la pàgina Investing.com

Deute a un mes: Bulgària ofereix aquest títol a un tipus de -0.270%.

1 any: Itàlia viu una situació molt semblada a l'espanyola, amb títols a un any que naveguen poc per sota de l'interès nul, i lletres a curt termini una mica superiors, fins a un -0.25%.

2 anys: El deute a dos anys de Suècia es mou entorn de mig punt percentual negatiu, encara que el bo de cinc anys ha baixat diverses vegades de zero.

3 anys: Entre els països rescatats després de la crisi financera, Irlanda és el que ofereix majors garanties als inversors, amb un yield negatiu del -0.2168% (encara que a aquestes hores el deute a 1 any es manté en punt neutre). El cas de la República Txeca és curiós: els seus títols a curt termini (3 i 6 mesos, 1 any) no desperten la mateixa confiança que els de mig termini (2 i 3 anys), que sí es mouen per tipus negatius.

5 anys: Àustria i Bèlgica mostren dues situacions calcades: títols a un any subhastats entorn del -0.35 i -0.36, pujant progressivament fins al deute a cinc anys al -0.1% (una mica superior en el cas belga). A França la situació és semblada, encara que el yield del bo a cinc anys no es desenganxa molt del 0%.

6 anys: El Bund representa a dia d'avui el valor més segur de la Unió Europea. Amb el bo a dos anys a -0.456% i el de 6 a -0.114%, previsiblement oferirà d'aquí a una mica el “bundesbond” a 7 anys amb rendibilitat negativa també, segons la tendència actual. Li segueixen d'a prop els títols similars dels Països Baixos i de Finlàndia.

10 anys: A Suïssa la situació frega l'esperpèntic. Els compradors de bons a 10 anys esperaran que la tendència a la baixa continue, en cas contrari s'enfronten a un yield negatiu anual de -0.235%. En el cas del deute a un mes, parlem ja de tipus del -0.870%. El deute a 30 anys suïssa (0.428%) té una rendibilitat similar a les obligacions espanyoles a quatre anys.

Euribor: Atenció hipotecats

Evolució de l'Euribor des de 2014 (font: Expansión)

La referència del préstec interbancari es prepara per a submergir-se també en els tipus negatius. El Euribor a 12 mesos, el principal índex de referència per a les hipoteques a Espanya, bat els seus mínims històrics pràcticament dia a dia: a 26 de gener se situa en un 0.028%. De fet, és l'únic tipus d'interès Euribor que encara no es troba en xifres negatives. Sembla inevitable que en 2016 encreuament la barrera del 0%.

La banca s'està protegint actualment oferint amplis marges pel que fa a l'Euribor a 12 mesos, d'almenys 1%, o promocionant hipoteques amb interessos fixos (més del 90% dels préstecs d'aquest tipus signats a Espanya depenen de tipus variables). Però què ocorre amb aqueixes hipoteques a llarg termini, signades quan el diferencial fins i tot arribava en alguns casos al 0.25%? D'entrada, que la tendència a la baixa de l'Euribor és una notícia fantàstica per a ells, una vegada considerades il·legals les clàusules sòl. Amb aqueix exemple de diferencial, pagarien un interès mensual del 0.278% a dia d'avui. El dubte sorgeix si l'Euribor creua el límit negatiu: si la suma de l'Euribor a dotze mesos amb el diferencial donara un resultat negatiu, per improbable que siga la situació, reemborsarien els bancs als seus clients? Ni la legislació existent ni els pocs precedents (per exemple, amb hipoteques multidivisa) aconsegueixen respondre a aquesta pregunta.