La història del cinema ha deixat nombroses escenes per a la posteritat. Per això, triar un nombre determinat d'entre la gran quantitat de pel·lícules que existeixen no és gens fàcil. Us deixem la selecció de cinc grans escenes que sens dubte són representatives de la història del cinema.
9 de de juny de 2017
1. Allò que el vent s'endugué (1939)
Una de les millors pel·lícules de la història del cinema és indiscutiblement aquest film protagonitzat per Vivien Leigh i Clarck Gable ambientat en els anys de la Guerra de Secessió. Recordem l'escena més representativa del llargmetratge en la qual la protagonista realitza la seua conegudíssima declaració d'intencions.
"A Déu pose per testimoni que no aconseguiran aixafar-me. Viuré per sobre de tot i quan haja acabat tot mai tornaré a saber el que és la gana. No, ni jo ni cap dels meus. Encara que haja d'estafar, que ser lladre o assassina. A Déu pose per testimoni que mai tornaré a passar gana".
2. El gran dictador (1940)
Aquesta pel·lícula que condemna el nazisme, protagonitzada i dirigida per Charles Chaplin, conté una altra de les escenes més emblemàtiques de la història del cinema. L'escena del globus terraqüi mostra com el dictador Hynkel juga i es diverteix amb el món a les mans. El film va tenir cinc nominacions a la XIII edició dels Premis Oscar, no en va guanyar cap però.
3. Psicosi (1960)
No podia deixar d'estar al rànquing la conegudíssima escena de la pel·lícula de terror Psicosi en què el personatge de Marion Crane (Janet Leigh) és apunyalada per Norman Bates (Anthony Perkins) a la dutxa. La genialitat del llargmetratge ha fet d'ell una de les millors pel·lícules de terror de la història. Aquest film va aconseguir quatre nominacions als Premis Oscar, entre els quals destaquen el del millor director per a Hitchcock i millor actriu de repartiment per a Leigh.
4. La resplendor (1980)
La resplendor és una d'aqueixes pel·lícules que despertà passions i odis, però a la vegada el pas del temps li ha sentat molt bé. I és que cada nou visionat pot oferir nous matisos i sentits a la pel·lícula. L'escena per excel·lència d'aquest llargmetratge de Kubrick és la protagonitzada pel xiquet Danny quan recorre el corredor de l'hotel i té la visió de dos xiquetes bessones que apareixen després cobertes de sang.
5. La llista de Schindler (1993)
Aquesta escena de La llista de Schindler no requereix cap diàleg, ja que conté la suficient força i impacte per impressionar l'espectador. Amb el final de la pel·lícula encara adquireix més sentit, però l'escena en què apareix l'èxode de jueus en blanc i negre on es troba una xiqueta amb un cridaner abric de color roig és una de les perles d'aquest llargmetratge. Aquesta pel·lícula de referència sobre l'holocaust jueu va aconseguir set premis Oscar al 1993.
