30 de de novembre de 2015

T'imagines una bona pel·lícula sense un bon guió? Nosaltres tampoc. I és que són pocs els llargmetratges que poden sostenir-se sense la base sòlida d'un bon guió. Com se sol dir, no es pot començar la casa pel terrat, sinó pels fonaments. I ací és on apareix la figura del guionista, possiblement la primera persona més rellevant de tota producció audiovisual, amb independència del contingut i format d'aquesta. Per a evitar mil i un maldecaps, multitud de folis arrugats i tirats a la paperera, us proposem set no tan senzills passos a seguir per a idear i elaborar un bon guió:

1.La “titulitis” no assegura l'èxit

Si bé és cert que una formació específica en escriptura de guió pot servir-te d'ajuda per a millorar els teus dots com a escriptor, com en quasi qualsevol aspecte de la vida, el recomanable és provar i provar, equivocar-te i aprendre dels teus errors per a ser millor cada dia. No ho penses. Llança't.

2.KISS (Keep It Simple, Stupid!)

Escriure també és vendre. Vendre una idea; fer-la atractiva. Els productors estan acostumats a llegir diversos guions al dia i rebutjar uns quants. Si vols que el teu passe aquest primer sedàs, fes-ho el més atractiu possible. Primer assegura't que ho presentes en la forma correcta. Però tan important com la forma és el contingut; així que tracta de fer-ho el més esquemàtic possible, sense perdre un àpex de qualitat i mantenint la idea original de la teua història. Com podríem resumir El Señor de los Anillos en menys de 30 paraules?: l'hobbit Frodo i la seua companyia tractaran de destruir l'Anell Únic creat pel vilà Sauron, que amenaça amb esclavitzar a les races de la Terra Mitjana.

3.Reescriure és la clau

Ambició, sí; peus en la terra, també. Sé creatiu però no intentes guanyar un Óscar amb el teu primer guió. D'aquesta forma, l'única cosa que aconseguiràs és bloquejar-te i no avançar. Escriu, escriu i reescriu.

4.Estalvia en diàlegs

Hi ha guions els diàlegs dels quals asseguren pràcticament l'èxit del seu producte audiovisual, però no tots tenen per què seguir aquesta fórmula. Recorda que el paper ho aguanta tot, però el següent pas ja no depèn de tu, sinó dels actors. Un diàleg de deu no és gens si l'actor no sap interpretar-ho.

5.I açò de què va?

Quan algú ens suggereix que vegem una pel·lícula, la nostra pregunta imminent sol ser: “però de què tracta?” En l'arrel de tota producció audiovisual ha d'existir sempre un conflicte, una problemàtica a resoldre. Sense conflicte, no hi ha interès.

6.L'arrencada

Tot bon curt o llarg ha de tancar la seua història amb un final sorprenent, però comencem pel principi i reflexionem: “algú va aguantar dues hores de pel·lícula si el principi no ens sedueix?” L'arrencada de la teua història és la clau. Fes-te aquesta preguntes tan bàsica com a essencial: el que ocorre en els primers minuts de metratge és prou interessant com per a quedar-se a veure el final? En la resposta està l'èxit o fracàs del teu guió.

7.Coneix el final de la teua història

Sembla obvi, però moltes vegades no seguim aquesta norma d'obligat compliment. Abans de ficar-te a fons amb les trames i subtramas, planeja un final per a la teua història, encara que després la canvies 25 vegades. La teua història ha d'acabar, i ho ha de fer amb un gran final.

I el més important de tot: gens d'açò té sentit si després no ho porta a la pràctica. No ho veges com un gran repte. Potser el millor és començar pel que més coneixes. Observa al teu al voltant i planteja una possible història. Són solament idees.

Fuente imagen: IMDb