‘L'etalonaje’ és la correcció de color amb finalitats estètiques. Murnau ja va usar aquesta tècnica en la seua 'Nosferatu' de 1922 per a reforçar l'atmosfera de terror. Des de llavors, multitud de directors ho han convertit en el seu senyal d'identitat.
24 de de novembre de 2015
Darrere d'un terme, en aparença, tan estrany com etalonaje es troba una tècnica imprescindible per a aconseguir un acabat perfecte en qualsevol producció audiovisual. L'etalonaje és una etapa més de tot procés de postproducció i consisteix a corregir el color escena a escena. Amb l'arribada del cinema digital, el procés s'ha automatitzat i simplificat. Lluny queden ja els temps dels antics laboratoris cinematogràfics; avui dia, existeixen programaris molt complets a l'abast de tot el món. Però el primer és distingir dos termes que es confonen habitualment: correcció de color i etalonaje.
La correcció de color consisteix a alterar cada clip del vídeo perquè el producte final tinga una mateixa coherència estètica. D'aquesta manera, el blanc serà blanc, i el roig, roig.
L'etalonaje és aplicar la correcció de color amb finalitats estètiques. Convertir la correcció de color en un art en si mateix. Emfatitzar la narrativa del nostre producte a través de la manipulació del color. Açò ho coneixen a la perfecció els directors de cinema, que juguen amb açò a l'hora de crear l'atmosfera que més li convé al film.
En pensar en etalonaje, potser ens venja a la ment una immensa paleta de colors, no obstant açò, aquesta tècnica ja es va aplicar en el Nosferatu original de 1922. El seu director, Murnau, va decidir alterar el negatiu durant el revelat amb la finalitat d'obtenir la barreja desitjada i així impactar al públic amb els seus tétricas escenes.
“El Padrino” és taronja
Coppola tampoc va ser alié a aquesta forma de transmetre emocions quan en El Padrino va utilitzar el to ataronjat tant per a les seues escenes en interiors com en exteriors. I és que es podria dir que el de Coppola amb el taronja és quasi una obsessió. En l'oscarizada pel·lícula, les escenes en les quals apareix aquest cítric precedeixen a la mort d'algun personatge.
Fuente imagen: siempreconectado.es
Amélie, o la majoria de pel·lícules de Wes Anderson, són més exemples d'etalonaje en l'univers cinematogràfic. Però no és exclusiu de la gran pantalla. En Mad Men ocorre una cosa molt curiosa, i és que l'etalonaje canvia segons la dècada en la qual s'ambienta.
A l'estil Da Vinci
No obstant açò, no fa mancada ser un gran estudi per a dur a terme tasques d'etalonaje digital, ja que existeixen multitud de programes a l'abast de qualsevol. Potser el més famós d'ells siga DaVinci Resolve, el programari desenvolupat per Blackmagic Design. Ja van per la versió 12 i està disponible per a Windows, Mac US X i Linux.
Amb DaVinci Resolve 12 pots utilitzar un únic sistema per a editar, corregir el color, finalitzar els projectes i lliurar-los. És un programa molt versàtil ja que s'adapta a qualsevol resolució, la qual cosa significa que pot utilitzar-se tant en el set d'enregistrament com en un estudi xicotet o en grans produccions d'Hollywood. Entre les seues principals prestacions destaquen les següents:
- Infinitat d'estils
- Etalonaje a partir d'arxius RAW
- Correccions primàries excepcionals
- Correccions secundàries amb precisió
- Reencuadre amb qualitat òptica
- Espai de color YRGB exclusiu
A continuació us deixem un vídeo a manera d'exemple de diversos casos d'etalonaje en diferents projectes audiovisuals:
