23 de de maig de 2016

“La cerca de la igualtat de gènere és un element central d'una visió de la sostenibilitat en la qual cada membre de la societat respecta als altres i exerceix un paper que li permet aprofitar el seu potencial al màxim”, així defineix la UNESCO la igualtat de gènere. Després de conèixer el marc jurídic que regula la igualtat que deu haver-hi entre tots dos sexes i les lleis que castiguen la violència, la cerca de l'equitat ha de ser una prioritat social a tots els nivells.

El feminisme és l'aplicació pràctica de la cerca de la igualtat, d'unes polítiques d'igualtat de gènere que reduïsquen la pressió que hi ha a soscavar la capacitat de les dones d'exercir els seus drets. A Espanya tenim lleis que la regulen: la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes subscriu que la igualtat és un dret i que “la igualtat entre dones i homes és un principi jurídic universal reconegut en diversos textos internacionals sobre drets humans, entre els quals destaca la Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona, aprovada per l'Assemblea General de Nacions Unides al desembre de 1979 i ratificada per Espanya en 1983”.

L'objectiu central és aplicar aquesta igualtat real des de l'educació, des del desenvolupament de materials educatius fins als processos pedagògics, perquè totes les institucions tinguen un paper actiu en la cerca d'una societat igualitària i les persones, com a actius socials, coneguen la importància de viure en una societat que no discrimina a algú per qüestió de sexe. La violència cap a les dones és una construcció social i la seua eradicació és el principal objectiu contra el qual lluita la igualtat: en una societat en la qual totes i tots som iguals en drets no té cabuda la discriminació contra les dones.

La discriminació per gènere està en el teixit de les societats en les quals vivim, en les quals a les dones encara se li designa l'àmbit domèstic i si volen eixir d'ell han de justificar-se, mentre que els homes tenen llibertat d'elecció. Els rols de gènere són creats per la societat i s'aprenen d'una generació a una altra, per la qual cosa com més prompte millor comence la societat a adonar-se de l'error de no tractar igual a tots els que la conformen, abans treballarem en el problema.

En ser una construcció social, aquests rols poden canviar i adaptar-se a la realitat, no són alguna cosa inamovible. Empoderar a les dones, és a dir, al 50% de la població, és indispensable per a aconseguir el desenvolupament ja que com a societat no podem seguir avançant si deixem de costat al talent i la vàlua de la meitat de la població. Aplicar l'educació en el respecte i la tolerància i conscienciar a les generacions des de xicotets que tots som iguals i hem de tenir les mateixes oportunitats és l'inici de la societat igualitària: l'educació de gènere és el present i futur.