Conferència d’Óscar Loureda (Universität Heidelberg)
Óscar Loureda Lamas és Catedràtic de Lingüística i Lingüística Romànica a la Ruprecht-Karls-Universität Heidelberg. Doctor per la Universitat de Santiago de Compostel·la, és professor a Heidelberg des de 2008. La seua investigació se centra en la lingüística de l’espanyol, especialment en comunicació i discurs, pragmàtica experimental, semàntica, fraseologia, gramàtica textual i en els aspectes socials de l’espanyol com a llengua de migració, d’herència i llengua estrangera. Ha sigut vicerector de la Universität Heidelberg, president de l’Associació Alemanya d’Hispanistes, director del Centre d’Estudis Gallecs i membre del comitè de selecció dels Premis Princesa d’Astúries. També participa com a expert en organismes d’acreditació i qualitat universitària a Espanya (ANECA), Xile (CNA) i diverses universitats llatinoamericanes.
La seua investigació se centra en la semàntica i la pragmàtica de l’espanyol, la lingüística contrastiva i experimental, la demolingüística i l’estudi de la variació de l’espanyol en contextos de migració i contacte, amb atenció especial a Europa. És autor i editor de més d’un centenar de publicacions científiques, entre les quals destaquen monografies i volums col·lectius de referència en teoria dels marcadors del discurs, lingüística cognitiva i anàlisi de l’espanyol contemporani. Ha dirigit i participat en projectes finançats per la DFG i el DAAD. Actualment desenvolupa diverses línies de recerca sobre la demolingüística de l’espanyol i sobre els processos de manteniment, desplaçament i transmissió intergeneracional en comunitats hispanoparlants assentades a Europa, una de les quals codirigeix amb Francisco Moreno Fernández (U. Heidelberg) i Johannes Kabatek (U. Zürich).
🔹 Contingut de la conferència
La conferència analitza la posició actual de l’espanyol a Europa des d’una perspectiva demolingüística, atenent a l’ evolució recent, les dinàmiques internes i la projecció futura en un continent marcat per intensos processos de mobilitat, migració i multilingüisme. Examina la situació de l’espanyol com a llengua d’herència en un espai multilingüe, els patrons de distribució i creixement, i l’assentament de les comunitats hispanoparlants als principals països europeus, amb la consegüent diversitat interna derivada de diferents orígens nacionals i trajectòries migratòries.
La presentació ofereix una visió de conjunt sobre el lloc de l’espanyol en l’ecologia lingüística europea actual i proposa línies de recerca i d’actuació per a comprendre i acompanyar el seu desenvolupament com una de les principals llengües de comunicació i d’herència del continent.
