Josefa Badía Herrera és professora Titular d'Universitat en el Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València. Premi Extraordinari de Llicenciatura i de Doctorat. Compta amb dos sexennis d'investigació reconeguts i ha rebut l'avaluació d'Excel·lent en dos trams de docència avaluats en el programa DOCENTIA.

La seua investigació s'articula al voltant de quatre línies fonamentals. En primer lloc, s'ha dedicat a l'estudi de la transmissió manuscrita de textos teatrals clàssics, els gèneres teatrals i la mètrica en la dramatúrgia àuria. Com a resultat d'aquesta línia d'investigació ha estudiat la relació entre papers d'actor i les seues corresponents obres dramàtiques “Los papeles sueltos de la Santa vida y buenas costumbres de Juan de Dios: de las tablas al texto de lectura privada” (Lemir, 2009) o “Un drama genealógico de finales del XVI: Don Alonso Pérez de Guzmán, progenitor de los excelentísimos Duques de Medina” (Anejos Diablotexto Digital, 2020) i ha preparat la monografia Los primeros pasos en la comedia nueva: textos y géneros en la colección teatral del conde de Gondomar (Iberoamericana/Vervuert, 2014). La seua segona línia d'investigació està relacionada amb l'edició crítica de patrimoni teatral clàssic. Ha editat la comèdia Galán, valiente y discreto de Mira de Amescua (Universidad de Granada, 2009), la comèdia El amigo hasta la muerte, de Lope de Vega (Gredos, 2012), així com Amor, privanza, y castigo para el proyecto dirigido por Claudia Demattè (Reichenberger, 2018). En tercer lloc, la seua participació en l'elaboració de les bases de dades DICAT (Reichenberger, 2008), CATCOM i ARTELOPE li ha possibilitat la immersió en l'àmbit de les Humanitats Digitals aplicades al teatre clàssic espanyol. En aquest sentit, ha participat en congressos i ha publicat articles com “La visualización de datos en el teatro clásico: la colección Gondomar como campo de ensayo” (Anuario Lope de Vega, 2020), “El tempo en las comedias palatinas: Calderón vs. Lope” (Anuario Calderoniano, 2021) o “La transformación de DICAT: el potencial de la visualización digital de redes para el teatro clásico español” (Talía, 2021). Finalment, s'ha interessat per la transferència dels resultats de projectes d'investigació, especialment la relacionada amb l'àmbit de la didàctica patrimonial. Investiga sobre la utilització de noves tecnologies en el procés d'ensenyament-aprenentatge, la generació d'objectes d'aprenentatge concebuts per a ser utilitzats interactivament i els entorns virtuals d'aprenentatge orientats a gestió de continguts educatius. Ha participat en tres projectes d'innovació docent finançats per la Universitat de València (35/DT11/10, UV-SFPIE_DOCE12-80859, UV-SFPIE_DOCE13-146343) i ha dirigit dos projectes d'innovació docent: "Veus i lletres contra la violència: Imaginaris literaris i creació en videoart" (UV-SFPIES_PID19-1098163) i "DTD_iLAB: Aprenentatge col·laboratiu per projectes interdisciplinaris" (UV-*SFPIE_PID-1640935). Entre 2016 i 2021 va dirigir la revista Diablotexto Digital i en l'actualitat és codirectora del Laboratori d'Innovació Social DTD_iLAB.

Entre 2013 i 2016 va ser Coordinadora de la Unitat Docent de Literatura Espanyola i entre 2016 i 2019 va ser Secretària del Departament de Filologia Espanyola. En aquests moments, és Directora del Màster en Estudis Hispànics Avançats. 

[ Traducció automàtica ]

Antonio Briz és catedràtic de Llengua espanyola en el Departament de Filologia espanyola de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València (Espanya), així com director del grup d'investigació Val.es.co. (www.valesco.es), dedicat a l'estudi de la llengua parlada i a la lingüística de corpus. Treballa en lingüística espanyola i en pragmàtica de l'espanyol, i la seua línia d'investigació principal és l'estudi i anàlisi de la conversa col·loquial (L'espanyol col·loquial en la conversa. Esbós de *pragmagramática, Barcelona, Ariel, 1998; Briz i Val.es.co., Com es comenta un text col·loquial, Barcelona, Ariel *Practicum, 2000, i Corpus de converses col·loquials, Annex de la Revista Madrid, Arquege/Llibres, 2002). Les seues últimes publicacions tracten temes relacionats amb les unitats de la conversa, els marcadors del discurs, la cortesia verbal i el llenguatge jurídic (Briz, *coord., 2018, Manual d'estil per a advocats, València, *Tirant el Blanch). És coordinador d'un projecte interuniversitari titulat Diccionari de partícules discursives de l'espanyol (www.dpde.es), el corpus de converses d'Espanya i Amèrica AMERESCO) i un estudi sobre l'atenuació en l'espanyol i en el portugués (ÉS.PER.ATENUACIÓ): http://esvaratenuacion.es/

La seua activitat docent se centra, sobretot, en sintaxi, pragmàtica de l'espanyol i espanyol col·loquial. En els estudis de postgrau, imparteix cursos en diverses universitats espanyoles i estrangeres sobre els temes citats, així com d'assessoria i peritatge lingüístic. Participa en programes de formació de professors d'espanyol com a llengua estrangera (I/LI). En relació amb aquesta àrea de l'ensenyament de l'espanyol, és director del diploma en línia de “Formació de professors d'espanyol com a llengua estrangera”, títol propi de la Universitat de València i codirector del “Fòrum d'I/LI” en la citada universitat. Ha sigut representant fins hui del *SICELE per part de la Universitat de València. Ha dirigit 32 tesis doctorals.

Entre altres mèrits, cal assenyalar que és membre del consell assessor, de redacció, d'adreça o del comité científic de diferents revistes i col·leccions (Quaderns de Filologia, Universitat de València; i Lingüística Espanyola Actual, Madrid, Arquege-Llibres; Universitat Autònoma de Madrid; , Pontifícia Universitat Catòlica de Xile; Quaderns *AISPI Associaziones *Ispanisti *Italiani); Caragol, Universitat de *Sâo Paulo; col·lecció a, *EUNSA, Universitat de Navarra; coordinador del Programa Internacional *EDICE (Estudis de Cortesia en Español), amb seu a Estocolm.

Ha sigut membre de la Comissió Nacional Avaluadora de l'Activitat Investigadora a Espanya: anys 2010 i 2011; avaluador de l'Agència de qualitat i prospectiva universitària d'Aragó, anys 2012 i 2013; membre de la Comissió nacional d'avaluació de les beques Juan de la *Cierva i Ramón y Cajal, 2012; col·laborador de la divisió de coordinació, avaluació i seguiment científic tècnic del Ministeri d'Economia i Competitivitat per a l'avaluació i la concessió de projectes d'investigació: anys 2016 i 2017.

Va ser soci fundador de l'empresa , creada en 2008 amb la finalitat de transferir la investigació lingüística a la societat: cursos de retòrica i oratòria, peritatges lingüístics, traduccions especialitzades, transcripcions, etiquetatges… (https://tecnolinguistica.com/). El Manual d'estil per a advocats abans citat, així com altres treballs, Saber parlar (2008), Guia de comunicació no sexista (2011), publicats per l'Institut Cervantes, Editorial Aguilar, són resultats d'aquesta labor de transferència.

Recentment ha sigut nomenat membre corresponent de l'Acadèmia Cubana de la Llengua.

Xelo Candel Vila és Catedràtica de Literatura Espanyola en el Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València. Ha estat professora contractada en Bucknell University (els EUA), Ohio University (els EUA) i Saint Louis University (Madrid).

Com a professora convidada ha impartit conferències i Seminaris de Grau i Postgrau en universitats nacionals i internacionals entre les quals destaquen: Texas State University (els EUA), Universitatea Stefan cel Mae (Romania), Universitat Nacional de Mar del Plata (l'Argentina), Universitat de La Plata (l'Argentina), Postdam Universität (Alemanya), Kentucky University (els EUA), Rholand Island University (els EUA), Bucknell University (els EUA), Mary Washington University (els EUA), Montclair University (els EUA), Università degli Studi di Bergamo (Itàlia), Institut Cervantes de Sao Paulo (el Brasil), Växjö Universitet (Suècia), Universitat Complutense de Madrid, Universitat de La Rioja, Universitat de Cadis, Universitat de Còrdova i Universitat Autònoma de Madrid.

Dins del programa Docentia la seva avaluació de la docència ha merescut la qualificació d'excel·lent.

Les línies de recerca a les quals ha dedicat la seva producció científica se centren en la Modernitat literària, l'exili republicà, la censura franquista, l'edició d'epistolaris i la poesia espanyola de postguerra, Dictadura i Transició. La gran majoria dels articles en revistes indexades estan recollits en Arts&Humanities Citation Index, SCOPUS, WoS/*JCR, ERIH, ISOC, ICYT , MIAR , CIRC, CARHUS+, Latindex, RESH, Mla o DIU. Quant als capítols de llibres, estan situats en el primer nivell en el ránking SPI, qualificades en l'índex elaborat pel CSIC amb un "VALOR ALT” com a Iberoamericana Vervuert, Peter Lang, Renacimeinto, Visor, Edicions Clàssiques, EUDEM, PUV, Trafo Verlag, etc. És autora i/o editora, entre altres, dels llibres: Victoriano Crémer i José García Nieto. Epistolari inèdit (1944-1976) (2023); El meu costat esquerre de Rafael Fombellida (2021); Entresiglos: Del segle XX al XXI. Estudis en homenatge al professor Joan Oleza (2019), Versions i Subversions de Max Aub (2016); Els Seixanta. Revista literària. Mèxic, 1964-1965 (2015); Epistolari entre Max Aub i Vicente Aleixandre (2014); El llibre de les balades i Romanços de colorit (2012); Luis Rosales, memòria encesa d'un poeta (2012); Luis Rosales. El contingut del cor (2010); El romàntic il·lustrat. Imatges de Luis García Montero (2009); Del viu al pintat. La poètica realista de Max Aub en l'àmbit de la Modernitat literària (2008); Luis Rosales després de Luis Rosales (2005); El realisme dialèctic en les poètiques de Luis Rosales, Ángel González i Luis García Montero (2003); La casa encesa, de Luis Rosales (2022 i 2002); Versions i subversions, en Obra Completa de Max Aub (2001) i Diari de Djelfa, de Max Aub (1998). Actualment, prepara l'edició de Verb. Quaderns literaris, Alacant, 1949-1963 i coordina l'edició del Volum XIII d'Obres Completes de Max Aub. Epistolari entre Max Aub i els poetes espanyols.

Va ser comissària de l'Exposició literària Luis Rosales. El contingut del cor, celebrada a Madrid del 29 d'abril al 6 de juny de 2010, amb motiu del Centenari del naixement del poeta granadí Luis Rosales. L'exposició va ser Subvencionada pel Govern d'Espanya. Ministeri de Cultura, La Casa Encesa-Obra Social Caja Madrid i la Societat Estatal de Commemoracions Culturals (SECC) en col·laboració amb l'Arxiu Històric Nacional i el Centre Andalús de les Lletres. Aquesta exposició va tenir dues itineràncies: una a l'Hospital Real de Granada i una altra en la Fundació Gonzalo Torrente Ballester de Santiago de Compostel·la. De les tres exposicions es va publicar, sota la seva edició i coordinació el llibre Luis Rosales. El contingut del cor (Ministeri de Cultura, 2010) amb tot el material inèdit trobat en l'Arxiu Històric. Aquest volum va ser finalista del premi “Top Applications Award 2010” en la Triennal de Milà que premiava al millor llibre editat a Europa aquest any. (www.fedrigoni.es).

Ha dirigit el projecte de recerca per a grups de recerca consolidats AICO Escriptures de la identitat en temps de conflicte: Max Aub i la memòria generacional, finançat per la Generalitat Valenciana, Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital que va comptar amb 11 investigadors d'universitats nacionals i internacionals. Així mateix ha participat com a investigadora en l0 projectes R+D: "Poètiques de la Transició (1973-1982)” REF. FFI2017-84759-P (AEI/FEDER, UE), finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats; "Projecte Prometeu 2016/1333 per a grups de recerca d'excel·lència Max Aub i les confrontacions de la memòria històrica", Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport; "Projecte Poètiques del 50 projeccions i diversificacions" (2013-2016) del Ministeri d'Economia i Competitivitat; “Poetes del 50, textos i contextos”, Ministeri de Ciència i Innovació; "Fonts arxivístiques per a l'estudi de l'exili republicà de 1939: estat de la qüestió", Ministeri de la Presidència del Govern d'Espanya (subvencions destinades a activitats relacionades amb les víctimes de la guerra civil i del franquisme); "La segona generació de l'exili republicà de 1939 a Mèxic a través de la pel·lícula Al balcó buit", Ministeri de la Presidència del Govern d'Espanya (subvencions destinades a activitats relacionades amb les víctimes de la guerra civil i del franquisme); “Dones que escriuen, dones que llegeixen”, The Swedish Foundation for International Cooperation in Research anf Higher Education (STINT); Växjo Universitate (2005-2009) o “ Estudi i edició del teatre hispànic del segle XVI (Generalitat Valenciana) així com diversos projectes de recerca concedits per Saint Louis University en 2006 i 2008. Ha participat en 6 projectes d'innovació docent: Disabilities Services; WEB CT; Blackboard Learning System; Student Learning Outcomes Committee Responsibilities; Veus i lletres contra la violència: imaginaris literaris i creació en videoart i el projecte d'edició digital de la comèdia La traïció en l'amistat de María de Zayas.Teatre clàssic: creació de materials docents multimèdia, 2012.

Com a conferenciant, ha participat en més de 70 congressos, la majoria com a ponent convidada, i ha estat Directora, Membre del Comitè Executiu o del Comitè organitzador en 21 Congressos, nacionals i internacionals, entre ells: Conflicte civil i memòria històrica: reescriptures del passat, (2019); Entresiglos. Literatura i Història. Cultura i Societat, (2016); Els altres noms del 50; Luis Rosales. Memòria Encesa d'un Poeta; Correspondències en Art, Literatura i Pensament: 70 anys després de l'exili republicà espanyol de 1939 (2009); Antonio Gamoneda. La paraula danyada (2009); Fonts arxivístiques per a l'estudi de l'exili republicà de 1939 (2008); Escriptores i compromís. Literatura espanyola i hispanoamericana dels segles XX i XXI (2008); Realisme i compromís en la poesia dels anys 80. Homenatge a Luis García Montero (2008); La jove poesia del fragment i altres poètiques (2007); Jornades de Poesia entorn de Luis Rosales (2004); Gènere i Gèneres. Escriptura i escriptores iberoamericanes (2004); Poesia i conte espanyols: dos gèneres en minoria (2004, 2005 i 2006); Al caient del Mil·lenni. Jornades sobre creació literària i pràctica crítica a l'Espanya dels 90 (1993).

Des d'octubre de 2018 fins a desembre de 2022 co-va dirigir la Diablotexto Digital. Revista de crítica literària, període en el qual es van publicar 11 volums. Forma part del consell editorial de 7 revistes de qualitat: Quaderns de Filologia. Estudis Literaris, Universitat de València des de 2016; El Correu d'Euclides. Anuari científic de la Fundació Max Aub, des de 2011; Astorica. Revista d'estudis astorganos, Universitat Complutense de Madrid, des de 2012; Lingue e Linguaggi de la Università del Salento (Itàlia) des de 2012; Revista Migracions&Exilis. Quaderns de AEMIC des de 2008; Diablotexto Digital. Revista de Crítica literària; Quaderns de Recerca Filològica de la Universitat de La Rioja, des de 2015. Col·labora en l'activitat regular d'avaluació d'articles en revistes de qualitat reconeguda: Revista d'estudis poètics Prosemas, Universitat d'Oviedo; Àmbits. Revista d'Estudis de Ciències Socials i Humanitats, Universitat de Còrdova; Quaderns de Recerca Filològica de la Universitat de La Rioja; Revista Lingue e Linguaggi en Università del Salento a Itàlia.
Com a poeta ha editat els llibres Mentre els núvols cremen, Renaixement,2018; Buit. Món sol, Renaixement, 2013 (Premi de la Crítica valenciana en 2014); La sorra, Madrid, Torremozas, 2007 i A destemps, Zaragoza, 2003 (Premi Miguel Labordeta, 2002).

Actualment coordina l'Aula de Poesia de la Universitat de València.

Teresa Ferrer Valls es catedrática de Literatura Espanyola en el departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València, on exerceix la seva docència des de 1986. La seva activitat investigadora ha merescut la concessió del sis sexennis per part de la CNEAI i els seus projectes han comptat amb finançament ininterromput fins al dia d'avui i han facilitat la formació i incorporació a la carrera professional de diverses generacions de becaris i becàries. La seva avaluació de la docència dins del programa Docentia ha merescut la qualificació d'Excel·lent.

Les recerques de la professora Ferrer se centren en el teatre espanyol dels Segles d'Or. Una de les seues línies de treball es relaciona amb l'estudi de la pràctica escènica cortesana i va donar lloc a un llibre i una sèrie d'articles, molt citats, que apareixen entre les publicacions de referència en històries del teatre i bibliografies especialitzades. El llibre La práctica escénica cortesana: de la época del emperador a la de Felipe III (1991) va contribuir al replantejament de l'activitat teatral cortesana anterior al regnat de Felip IV, un període abans descurat per la crítica. Una altra de les seves línies de recerca es vincula amb el mecenatge teatral de la noblesa i va tenir el seu origen en el descobriment de la documentació completa, inèdita en el seu moment, relacionada amb l'encàrrec a Lope de Vega d'una obra dramàtica, documentació publicada en Nobleza y espectáculo teatral 1535-1622: estudio y documentos (1993). En aquesta línia de treball, ha publicat articles i capítols de llibre relacionats amb el gènere dels drames genealògics i el mecenatge de la noblesa i la relació entre història i teatre. Una altra de les seues línies de treball s'ha centrat en el teatre escrit per dones en el segle XVII. Les seves aportacions es van iniciar quan a Espanya encara no s'havia despertat l'interès pels estudis de gènere i van contribuir a donar una visió global de l'obra d'un petit, però significatiu, grup de dramaturgues i formen part avui dels repertoris especialitzats. Ha realitzat estudis sobre diferents autors (Cristóbal de Virués, Lope de Vega, Calderón, Luis Vélez de Guevara, Juan Pérez de Montalbán, Rodrigo de Herrera…), editant algunes de les obres més representatives del període. Treballa així mateix en el camp de les Humanitats Digitals i des de 1995 dirigeix el grup de recerca teatral DICAT, que ha estat pioner en el desenvolupament de bases de dades aplicades a l'estudi del teatre clàssic espanyol com DICAT. Diccionario de actores del teatro clásico español (2008), una magna base de dades publicada en 2008 després de quinze anys de treball i que en 2023 s'ha publicat en obert, o CATCOM. Base de datos de comedias mencionadas en la documentación teatral (1540-1700). El seu grup de recerca va ser un dels dotze que van integrar el projecte Consolider TC/12. Patrimoni teatral clàssic espanyol. Textos i instruments de recerca, coordinat per Joan Oleza. Va participar, amb un grup d'investigadors i enginyers formàtics, liderat per Joan Oleza, en la reconstrucció virtual de l'antic Corral de La Olivera de València. Va impulsar en 2019 el projecte coordinat ASODAT. Bases de datos integradas del teatro clásico español, una federació de bases de dades que reuneix fins avui grups de diverses universitats. Ha obtingut així mateix finançament per a projectes d'innovació educativa que han servit per a divulgar dins i fora de l'aula la recerca per mitjans digitals. Fruit d'aquesta línia va ser l'edició electrònica de la comèdia La traición en la amistad de María de Zayas, l’arxiu La práctica escénica en imágenes o l'eina per a la docència El teatro clásico español: materiales docentes multimedia.

És requerida de manera habitual com a experta en l'avaluació de la recerca per diferents agències a nivell nacional i internacional, i ha format part de la Comisión Nacional Avaluadora de l'Activitat investigadora. És membre de diversos comitès científics de revistes i editorials d'excel·lència. Ha estat membre de jurats que han atorgat premis a la creació literària i a la recerca. Va ser directora del «Máster Oficial Estudios hispánicos: Aplicaciones e Investigación» (2007-2010), vinculat al programa de doctorat, que va obtenir esment de qualitat. Ha estat directora del departament de Filologia Espanyola (2010-2013 i 2016-2019) i des del 2020 és directora de Publicacions de la Universitat de València. Ha estat membre de la Junta de Facultat (2012-2019) i del Claustre de la Universitat de València (2014-2017).

Catedràtica del Departament de Filologia Espanyola, de la Universitat de València. Les seves recerques se centren en l'àmbit de la literatura llatinoamericana, els Estudis Culturals i els Estudis de Gènere.

Marta Haro Cortés és Catedràtica de Literatura Espanyola de la Universitat de València, adscrita al Departament de Filologia Espanyola.

La Literatura Medieval Espanyola és l'eix central de la meua trajectòria investigadora i docent: la història i crítica de la Literatura Medieval en l'àmbit de les Literatures Hispàniques, l'estudi i edició dels textos, l'anàlisi de la seua factura física (manuscrits, incunables, edicions impreses, documents), així com la història i evolució de la mentalitat medieval i la seua estreta relació amb l'àmbit literari i cultural tant en la gestació de les obres, com en la seua recepció. I, des d'esta perspectiva, també els interessos d'investigació abasten el camp d'acció de les noves tecnologies en la investigació i docència de la Literatura Espanyola.

   Investigadora principal del projecte Parnaseo (Servidor Web de Literatura Espanyola), referència FFI2017-82588-P (*AEI/FEDER, UE), concedit pel Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat.

   Directora de la revista Memorabilia: Boletín de Literatura Sapiencial [ISSN 1579-7341].

   Adreça i coordinació del Portal acadèmic Aul@medieval y de Portal Celestinesco.

   Coordinació de la Col·lecció Biblioteca de Literatura Sapiencial de l'Institut de Literatura i Traducció del Centre Internacional d'Investigació de la Llengua Espanyola (*Cilengua), San Millán de la Cogolla (La Rioja, Espanya).

   Publicacions de Marta Haro Cortés

Dorota Kotwica és professora ajudant doctora a la Universitat de València. Forma part del grup d'investigació Val.Es.Co. (València Español Col·loquial) i participa en el projecte d'investigació ESPRINT ("Estrategias pragmático-retóricas en la interacción conversacional conflictiva entre íntimos y conocidos: intensificación, atenuación y gestión interaccional").

Les seues principals línies d'investigació són la pragmàtica, l'anàlisi del discurs, les categories pragmàtiques de l'atenuació, la intensificació, l'evidencialidad i l'ensenyament d'espanyol com a llengua estrangera.

Doctor en Filologia i Professor Titular de Literatura Espanyola en el Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València, on és membre del Grup d'Investigació Escrituras Literarias: Patrimonio y Actualidad – ELIT-PAC (UV).

La seua activitat docent i investigadora, prèviament, es va desenvolupar a Verona, La Plata, São Paulo, Madrid, Venècia i, sobretot, en la Universitat de Bolonya. Segons l'informe del Comité d'Avaluació de l'Activitat Docent, la qualificació obtinguda és Excel·lent en el nivell avançat (programa Docentia, període 2018-2023). En l'àmbit de la investigació, reconeguda amb tres sexennis fins ara (últim en 2019), ha participat en projectes d'I+D+i a França, Itàlia i Espanya. Els seus treballs s'inscriuen en estes línies d'investigació: història literària i cultural de l'Espanya contemporània; estudis de la memòria, exili republicà; relacions culturals hispanoamericanes; història de l'edició; crítica textual i crítica genètica. Entorn d'elles és autor, editor i coordinador de monografies, edicions crítiques, volums col·lectius, capítols de llibres, articles, ressenyes i semblances, i així de publicacions com Escrituras de la memoria: la Guerra Civil española y sus consecuencias (2022, con L. C. Souto); Campo del Moro, de Max Aub (2020); “Se ha ocupado el km. 6…” (Contestación a Remarque), de C. Benítez de Castro (2017); Vicente Blasco Ibáñez: Bibliografía comentada / An annotated Bibliography (2003-2015) (2016, con C. Anderson y P. Smith); Las batallas del cómic. Perspectivas sobre la narrativa gráfica contemporánea (2016, con J. Martínez y L. C. Souto); ‘En el balcón vacío’. La segunda generación del exilio republicano en México (2012); El escritor en la sociedad de la comunicación (2011, con P. Fernández); El limpiabotas del Padre Eterno y otros cuentos ciertos: la mirada del narrador testigo (2011, con E. Nos); En el taller del escritor. Génesis textual y edición de textos (2010, con M. J. Olaziregi y A. Arcocha); Galería de personajes de ‘El laberinto mágico' (2010); Max Aub - Ignacio Soldevila. Epistolario: 1954-1972 (2007); Obras Completas de Max Aub (vols. III-A y IV-B, 2002 y 2006) y Vicente Blasco Ibáñez: 1898-1998. La vuelta al siglo de un novelista (2000, con J. Oleza).

Ha participat en nombroses trobades professionals nacionals i internacionals, a Europa i Amèrica. Àmplia és la seua experiència en tutorització d'estudiants (tesis doctorals, TFG, TFM, pràctiques formatives), coordinació de professorat i gestió acadèmica, organització de congressos i seminaris, activitats divulgatives i de transferència social del coneixement.

José Martínez Rubio és Professor Titular en el Departament de Literatura Espanyola en la Universitat de València. Amb anterioritat, va desenvolupar la seua activitat docent i investigadora en la *Università *degli *Studi vaig donar Bologna (2013-2016) i la Universitat Jaume I (2017-2020).

El seu camp d'especialització és la novel·la espanyola i llatinoamericana entre els segles XX i XXI en l'àmbit de la memòria històrica. S'ha ocupat en particular de les formes de representació de la memòria (no ficció, *docuficción, *autoficción, gèneres híbrids i discurs periodístic i polític) en la novel·la espanyola i hispanoamericana, els debats intergeneracionals sobre el passat traumàtic en el segle XX i XXI, els processos de descolonització a Àfrica i la seua representació literària, la literatura *queer en la literatura espanyola al llarg del segle XX.

És autor dels llibres:

• El franquisme contra Álvaro *Retana. Escrits inèdits (Renaixement, 2024)
• Mentre dure la guerra. Miguel de *Unamuno i la memòria històrica com a dret humà (Tirant Lo Blanch, 2021) 
• Les formes de la veritat. Investigació, *docuficción i memòria en la novel·la hispànica Anthropos, 2015)
• El futur era això. Crisi i *rematerialización de la Modernitat Orbis *Tertius, 2014)

A més, ha publicat més de trenta treballs en revistes internacionals o llibres col·lectius, com es pot consultar més a baix,

Com a escriptor va publicar en 2019 la seua primera novel·la Dones blanques (Edicions Contraban). En l'àmbit del periodisme ha publicat articles sobre política i cultura en el diari El País, Llevant *EMV i València Plaza.

Al llarg d'aquests anys i en les diferents universitats en les quals ha desenvolupat la seua labor docent i investigadora, ha exercit tasques d'Investigació I + D + i en els següents grups d'investigació:

• Projecte Emergent. Subjectivitats en crisis en la literatura *españona *contempora�nea (1914-1975) CIGE/2023/74), finançat per la Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital de la Generalitat Valenciana. (2024-2025)
• Projecte Emergent. GV/2021/183), finançat per la Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital de la Generalitat Valenciana. (2021-2022)
• Projecte Prometeu. Max *Aub i les confrontacions de la memòria històrica PROMETEU/2016/133), finançat per la Generalitat Valenciana. (2016-2019)
• Projecte FFI2016-80314), finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació. (2016-2019)
• Projecte Europeu. *Language (530459TEMPUS-1-2012-1-ÉS), finançat per la Comissió Europea. (2015-2016)
• Projecte FFI 2009-12730 (2010-2012), *FFI 2012-3434). (2013-2016)
• Cultura i Societat en l'era digital del *VLC Campus. (2013-2016)
• Projecte *Consolider. TC / 12. Patrimoni *teateral clàssic espanyol. Textos i instruments d'investigació CSD2009-00033), finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació. (2009-2014)

Clara Monzó Ribes (1990) és doctora en Estudis Hispànics Avançats (2019) i llicenciada en Filologia Hispànica (2008-2013) per la Universitat de València. Les seues principals línies d'investigació se centren en la literatura dels Segles d'Or, fonamentalment en tres perspectives: el teatre dels segles XVI i XVII, la dramatúrgia de Calderón de la Barca (posada en escena i acotacions) i la transversalitat genèrica entre els clàssics dels Segles d'Or (Cervantes, el Lazarillo) i la modernitat. Advoca per un enfocament multidisciplinari que combina l'anàlisi teòrica-crític amb l'edició i l'exploració del llenguatge escènic. La seua tesi doctoral sobre les acotacions en el teatre de Calderón, dirigida per Evangelina Rodríguez Quadres i realitzada gràcies a una beca *FPU del Ministeri d'Educació, va obtindre la qualificació d'Excel·lent Cum Laude' i esment internacional i va ser mereixedora del Premi Extraordinari de Doctorat (2023). Compte també amb el Premi Extraordinari de Màster en Estudis Hispànics Avançats (2013-2014). La seua activitat docent s'ha desenvolupat en el si de la Universitat de València i la Universitat Complutense de Madrid. Prèviament, va gaudir d'un contracte d'investigació posdoctoral en la Universitat de Viena, on exercia la seua activitat científica a l'empara del projecte internacional «Sound and Meaning in Spanish Golden Age Literature» FWF Austrian Science Fund P32563-G), finançat pel govern austríac.

Entre les seues publicacions s'expliquen diverses edicions crítiques de Lope de Vega per a les Parts de comèdies que coordina el grup Prolope, publicades en Gredos, així com una edició didàctica anotada de la calderoniana El alcalde de Zalamea. Fins hui, compta amb nombroses publicacions, entre capítols de llibre i articles, que han aparegut en revistes indexades i editorials incloses en l'índex SPI. De forma complementària, escriu ocasionalment articles de divulgació sobre els clàssics com a col·laboradora per a la revista Contexto (ctxt).

Quant a la internacionalització, ha realitzat estades d'investigació, avalades per dues ajudes FPU per a la mobilitat predoctoral: la University of Virginia (2016) i la Università Ca´Foscari de Venècia (2017). En els últims anys, ha participat en diversos congressos, seminaris o trobades d'investigació de caràcter internacional i ha intervingut en qualitat de ponent en altres ocasions.

Forma part de l'equip investigador CATCOM, dirigit per Teresa Ferrer Valls i del projecte d'innovació docent "Dones i escriptores no canòniques de la literatura espanyola i hispanoamericana: Fonts bibliogràfiques per a la seua didàctica i investigació en format digital", dirigit per Isabel Díez Ménguez UCM). En el passat, ha format part de diferents projectes d'investigació, entre els quals destaquen el macroprojecte ‘TC/12' (l'únic de filologia en el programa Consolider del Plan Nacional d'I+D+i), el projecte transversal ‘Observatori d'Espais Escènics' de la Universitat Politècnica de Catalunya (que s'emmarca en els Projectes I+D+i ‘Reptes investigació' del Ministeri de Ciència i Innovació) i el projecte amb seu en la Universitat de Viena, ja esmentat.

És autora del llibre de poemes Portar la casa (Illa Elefant, 2024).

Professor titular de literatura i cultura llatinoamericana a la Universitat de València, al departament de Filologia Espanyola. Anteriorement va ser professor durant dos anys en la Université d'Antananarivo (Madagascar).

El seu principal camp d'investigació han estat les formes i representacions de la violència política a Amèrica Llatina i Espanya, així com la construcció de la memòria social i cultural a les societats postdictatoriales. Ha dedicat diversos estudis a la literatura testimonial i a les cultures de la memòria contemporànies. Ha publicat al respecte els llibres  La imposible voz. Memoria y representación de los campos de concentración en Chile (2005, Cuarto Propio) i Historia del testimonio chileno. De las estrategias de denuncia a las políticas de memoria (2008, Quaderns de Filologia). 

Ha estudiat també la relació entre literatura i els imaginaris revolucionaris a Amèrica Llatina en els anys seixanta i setanta, d'on han sorgit diferents publicacions sobre l'obra de Julio Cortázar, centrades en la cruïlla entre l'autonomia estètica i la revolució política. Actualment investiga al voltant de les relacions entre cultura i imaginació política a Amèrica Llatina i Espanya, amb especial atenció a la imaginació distòpica i la seva relació amb les cultures crítiques contemporànies. Ha coordinat el llibre col.lectiu Cultura e imaginación política (2018, Rilma2/ADELH).

És director de Kamchatka. Revista de análisis cultural, editada el departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València. En aquesta revista ha publicat un número especial sobre "Avatares del testimonio en América Latina: tensiones, contradicciones, relecturas", un dossier al voltant de la "Creación colectiva, sinautoría y cooperativismo en la cultura contemporánea" i el monogràfic "La vía cultural al socialismo. Políticas de la cultura en el Chile de la Unidad Popular", juntament amb Loreto López. Ha coordinat també el volum "Ficciones inmunitarias. Relatos culturales del contagio y la amenaza" a la revista Papeles del CEIC. International Journal On Collective Identity Research. 

MERCEDES QUILIS MERÍN és Catedràtica de Llengua espanyola del Departament de Filologia espanyola de la Universitat de València (Espanya) on exerceix la docència ininterrompudament des de 1989. Llicenciada per la Universitat de València en Filologia hispànica en 1987 i Doctora en Filologia per la mateixa universitat en 1997 amb la Tesis Perspectivas actuales para el estudio de la protohistoria del español. El problema de la F- inicial: entre la oralidad y la escritura. Compta amb cinc quinquennis de docència i tres sexennis d'investigació. És membre del Grup d'investigació HISLEDIA, Història i historiografia de la llengua espanyola en la seua diacronia (GIUV2013-080) de la Universitat de València i del Grup de Transferència i investigació LINGUALITARIAS. 

Ha dirigit quatre tesis doctorals en el Departament de Filologia Espanyola: studio de aspectos gramaticales relacionados con la concordancia y su didáctica en la Educación Primaria, defensada per Eduardo España, 2010, en codirecció amb M.  Aleza; El lenguaje de la práctica teatral   defensada per Guillermo Abad Canós, 2016, en codirecció amb Antoni Tordera; El paisaje lingüístico chino-español en la ciudad de Valencia y su aplicación a la enseñanza de ELE a sinohablantes defensada per Yujing Ma, 2019, i El cambio de la F etimológica en oralidad y escrituralidad desde las perspectivas de la lingüística románica, defensada per Yohei Mishima, 2020, en codirecció amb Adela García Valle. En l'actualitat està dirigint quatre tesis doctorals. 
Ha format part com a investigadora en diversos projectes d'Investigació finançats, des de 1989 fins a l'actualitat de forma continuada, sobre la història i la historiografia de la llengua espanyola en el Departament de Filologia Espanyola, sota la direcció de M. Teresa Echenique i M. José Martínez Alcalde. En l'actualitat és investigadora del projecte La lengua y su enseñanza en la prensa española: de la Ley Moyano al fin de la II República (1857-1939), la Investigadora principal de la qual és M. José García Folgado (Universitat de València). La seua investigació s'ha centrat en la història de la llengua espanyola: és autora d'Orígenes históricos de la lengua española (1999) revisió de l'estat lingüístic de la Península en el període no abordat per Menéndez Pidal i del qual han derivat estudis dedicats a l'oralitat i l'escriptura en el període d'orígens, especialment, sobre l'evolució de la F inicial llatina en les primeres etapes de l'espanyol («La F- inicial latina en los orígenes de la llengua española I i II, Anuario de Filología Vasca Julio de Urquijo). Ha treballat en el camp de la historiografia lingüística de l'espanyol al costat de María José Martínez Alcalde (problemes de periodització de la llengua, l'estatut de l'espanyol d'Amèrica en els tractats gramaticals i històrics sobre l'espanyol, sobre projectes lexicogràfics en el segle XVIII, la historiografia contrastiva de les varietats lingüístiques peninsulars). La seua activitat principal s'ha desenvolupat en el tractament historiogràfic de la lexicografia històrica de l'espanyol, tant monolingüe com plurilingüe, amb estudis sobre Nebrija,*Covarrubias, Terrers o Salvá, entre altres, i en particular sobre els aspectes de fraseologia històrica i d'ortografia en els diccionaris, així com de la ideologia lingüística en aquestes obres. La part principal de la seua investigació se centra en la lexicografia general del segle XIX, tant acadèmica com no acadèmica, i en particular els diccionaris de Ramón Joaquín Domínguez i de Luisa Lacal de Bracho.

S'ha ocupat de qüestions actuals sobre la norma i ús de l'espanyol i és coautora amb Antonio Hidalgo de Fonetica y Fonologia españolas (2002, 2004) i La voz del lenguaje (2012) i  co-editora de l'estudi de La prosodia en Espanya en el siglo XIX: perspectivas y ámbitos (2011). Com co-editora ha preparat al costat de Julia Sanmartín els volums Historia e historiografía de la lexicografía del español (2019) i Retos y avances en lexicografía: los diccionarios del español en el eje de la variación lingüística . En relació amb la norma actual de l'espanyol, ha col·laborat en el volum Normas i usos correctos en  el español actual (2013). Ha elaborat al costat de M. Albelda i M. Josep Cuenca les Guies d'ús per a un llenguatge igualitari (2012, per al castellà i el valencià) i  les recents Guies d'igualtat en el llenguatge (2024, per al castellà i el valencià) de la Universitat de València amb el grup LINGUALITARIAS, aixi com d'altres materials per a l'Administració valenciana i la docència. Ha format part de l'equip de redacció de la Guia de comunicación no sexista de l'Institut Cervantes (2011) . Ha impartit conferències i cursos sobre llenguatge no sexista en l'àmbit acadèmic i administratiu.

Entre altres publicacions en revistes (RFE, BHH, BSEHL, ASJU, Beiträge zur Geschichteder Sprachwissenschaft, Neuphilologische Mitteilungen Gramma-Temas, Quaderns de Filologia, RAHL, Orillas, Revista de Occidente... ), ha col·laborat en diversos volums col·lectius: Lengua romance en textos latinos de la Edad Media (2003), Historia de la lexicografía (2007), El primitivo romance hispánico (2008), Fronteras de un diccionario: las palabras en movimiento (2009), La Lingüística como reto epistemológico y como acción social. (2009), Los diccionarios a través de la historia (2010), Lexicografía en el ámbito hispánico (2010), Modelos latinos en la Castilla Medieval (2010), Historia de la pronunciación de la lengua castellana (2013), Estudios de lingüística e ideología (2014), Métodos y resultados actuales en Historiografía de la Lingüística (2014), Fraseología española: diacronía y codificación (2016), La Historiografía Lingüística como paradigma de investigación (2016), Cómo se “hacen” las unidades fraseológicas: continuidad y renovación en la diacronía del espacio castellano (2018), Nebrija en Bolonia (2019), Creencias y actitudes ante la lengua en la España y América de los siglos XVIII y XIX (2020), El español y las lenguas peninsulares en su diacronía (2020), Noventa años de Orígenes del Español (2020), Lazos entre lingüística y ideología desde un enfoque historiográfico (2020), Investigaciones léxicas. Estados temas y rudimentos (2021), Antonio de Lebrixa, grammatico en su medio milenio (2022), The architecture of grammar (2021), Homo botanicus (2023), De Estepa a Salamanca: miradas en torno a la lengua (2023). 

Ha realitzat estades de docència i investigació en les Universitats de Magúncia (Alemanya, 1992), Gant (Bèlgica 1996), Virginia (els EUA 1998), París 8-San Denís (França 2005), Estrasburg (França 2012), Bolonya (Itàlia 2014) i Lausana (Suïssa 2014) i ha participat en més de setanta congressos internacionals i nacionals. 
Ha sigut vicedegana en l'àrea de Cultura i Organització Acadèmica de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació en dos mandats (2006-2009; 2009-2012) i Secretària del Departament de Filologia Espanyola (2001-2004). Actualment (2023-) és Vicedirectora de l'Escola de Doctorat de la Universitat de València. Des de 2016 a 2020 va ser Coordinadora del Programa de Doctorat en Estudis Hispànics Avançats de la Universitat de València. Ha sigut Directora de la revista Quaderns de Filologia de la Universitat de València entre 2006 i 2012 i codirectora des de 2014 fins a 2021 del Boletín de la Sociedad Española de Historiografía Lingüística (BSEHL). És membre de diverses societats lingüístiques: SEL (Societat Espanyola de Lingüística), AHLE (Associació d'Història de la Llengua Espanyola), AELex (Associació Espanyola d'Estudis Lexicogràfics), de la Junta directiva de la qual forma part des de 2024, i ha sigut vicepresidenta i vocal extraordinària de la SEHL (Societat Espanyola d'Historiografia Lingüística).

Doctor en Filologia Hispànica (novembre de 1996) amb una tesi que versa sobre El focus valencià en les albors de la novel·la moderna. La investigació ha continuat ampliant-se amb treballs sobre l'obra narrativa de Pablo de *Olavide, Pedro *Montengón, Antonio *Eximeno, Vicente Martínez Colomer, Luis Gutiérrez, Francisco Brotons, Pascual Pérez Rodríguez, Juan *Arolas i Vicente Boix. La reflexió sobre la literatura espanyola contemporània s'ha materialitzat en estudis sobre *Melchor Gaspar de *Jovellanos, Leandro Fernández de *Moratín, Joaquín Lorenzo Villanueva, José *Cadalso, José Marchena, Mariano José *Larra, *Gertrudis Gómez de *Avellaneda, Leopoldo *Alas, Pío *Baroja, Luis *Landero i Jorge *Semprún. Altres espai regular d'anàlisi ha sigut el d'escriptors, llibreters i editors valencians: *Brusola, José de *Orga, Mariano *Cabrerizo, *Venancio *Oliveres, Domingo i *Mompié, Manuel Fuster i *Membrado, Pedro Sabater. Ha publicat en acreditades revistes internacionals (Olivar, Díhuit, *ehumanista) i nacionals (Quaderns d'Estudis del Segle XVIII, Quaderns d'Il·lustració i Romanticisme, *diablotexto, *Quaderns de *Filologia, *Stichomythia).

La participació en diferents projectes d'investigació finançats s'ha materialitzat en diferents articles sobre el primer teatre peninsular, la figura teatral del rústic pastoral, el teatre del segle XVIII (Nicolás i Leandro Fernández de *Moratín, *Olavide i Manuel *Lassala) i el teatre del Trienni Liberal.

Les últimes publicacions estan dedicades a examinar la inquietud dels literats espanyols del XVIII en la banqueta de la Inquisició: *Olavide, el P. Illa, Samaniego, *Moratín. A més de revisar les clàssiques interpretacions de Miguel de la Pinta Llorente, també s'ha posat en relleu la similitud ideològica de la Inquisició i la censura franquista, representada per l'agustí Miguel de la Pinta, els avatars del qual en la guerra civil van marcar les directrius del reaccionari model ideològic.

Santiago Vicente Llavata és Professor Titular d'Universitat en el Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València. Compta amb dos sexennis d'investigació reconeguts per la CNEAI-ANECA i ha rebut avaluació positiva amb qualificació "Excel·lent" (200/200) per al període docent quinquennal 2015-2020, segons els paràmetres del programa DOCENTIA UV. És Investigador Principal, junt amb Francisco P. Pla Colomer, del Projecte d'Investigació Variación y codificación fraseológica en la historia del español (siglos XIII-XVIII) [CODIFRAS], amb referència PID2023-152770NB-I00, finançat pel Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades. Ha codirigit la tesi doctoral "La comunicación emocional en español y en chino: estudio diacrónico contrastivo de la fraseología generada en torno al amor", elaborada per l'estudiant Junlan Huang, i llegida el 25 de novembre de 2024. En l'actualitat codirigeix quatre tesis doctorals, una d'aquestes amb financiació mitjançant un contracte predoctoral.

És llicenciat en Filologia Hispànica i en Filologia Catalana per la Universitat de València, i doctor en Filologia Hispànica (2010) per la mateixa Universitat amb la tesis Estudio histórico de la fraseología en la obra literaria de don Íñigo López de Mendoza, dirigida per la Dra. M.ª Teresa Echenique Elizondo. Fou adjudicatari en tres edicions consecutives (2004, 2005 i 2006) d'una beca de lexicografia, terminologia i toponomàstica en l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. A part d'aquesta formació filològica, s'ha especialitzat en el camp de la didàctica de la llengua i la literatura amb la realització d'un Màster Universitari d'Investigació en Didàctica de la Llengua i la Literatura per la Universitat de Barcelona.

Anteriorment a la seua activitat professional actual, va accedir per oposició en 2007 (funcionari de carrera [BOE 10.11.2008]) al Cos de Professors d'Ensenyament Secundari i Batxillerat en l'especialitat de Llengua castellana i Literatura, i va desplegar l'activitat docent en diferents centres educatius de Mallorca i València. De forma simultània a la seua labor en l'ensenyament secundari, va treballar com a professor associat en el Departament de Filologia Espanyola, Moderna i Llatina de la Universitat de les Illes Balears (2010-2011), així com en els departaments de Filologia Espanyola (2011-2012, 2012-2013, 2016-2017 i 2017-2018) i de Didàctica de la Llengua i la Literatura (2014-2015 i 2015-2016) de la Universitat de València. Des del curs 2019-2020 participa en un grup consolidat d'innovació docent de caràcter interdisciplinar Ampliant diversitats a través de GRUPal, desenvolupat a la Universitat de València. Ha coordinat durant el curs 2023-2024 el projecte d'innovació docent Metodologías activas para un aprendizaje inmersivo de la historia de la lengua española, amb resultats en forma de seqüencies dramatitzades del patrimoni textual medieval i clàssic: Dramatis Personae [Historia de la lengua española & Patrimonio textual]. Actualment coordina el projecte d'innovación docent Historia e historiografía de la lengua castellana en su innovación didáctica (HISLEDIDAC).

Forma part del grupo de investigación UV HISLEDIA (Historia e historiografía de la lengua castellana en su diacronía [GIUV2013-080]), dirigit des de la seua fundació per la Dra. M.ª Teresa Echenique Elizondo, i actualment, dirigit per la Dra. María José Martínez Alcalde, en el marc del qual ha participat en diversos projectes d'investigació competitius (vegeu, mes avall, l'apartat referit a projectes). Un dels resultats científics més rellevants del grup HISLEDIA és l'elaboració de l'obra lexicogràfica DHISFRAES. Diccionario histórico-fraseológico del español. Tarea lexicográfica del siglo XXI. Combinaciones de carácter locucional prepositivo y adverbial. MUESTRA ARQUETÍPICA (Peter Lang, 2021). En el marc d'aquest grup científic, ha participat en multitud de congressos i foros acadèmics d'àmbit nacional i internacional (Espanya, Alemanya, França, Israel, Perú, Itàlia, Portugal, Àustria, Suïssa, etc.), tant mitjançant comunicacions orals com a través de ponències per invitació. Ha format part també del Comité Organitzador de diferents iniciatives científiques. Ha realitzat estades docents i d'investigació en Hogeschool Van Utrecht (Holanda, 2001), en la Università degli Studi di Modena e Reggio Emilia (Italia, 2019), en Alma Mater Studiorum - Università di Bologna (Italia, 2019), en Universität Leipzig (Alemanya, 2023) i en l'Instituto Politécnico do Porto (Portugal, 2024). Ha col·laborat recentmente amb diferents Instituts universitaris d'Investigació com el IULCE-UAM (Instituto Universitario "La Corte en Europa" - Universidad Autónoma de Madrid), el INULAB (Instituto Universitario de Lingüística Andrés Bello - Universidad de La Laguna), el IALT (Instituto de Lingüística Aplicada y Translatología - Universität Leipzig) o el ISIC-IVITRA (Institut Superior d'Investigació Cooperativa IVITRA - Universitat d'Alacant / Universidad de Alicante), així com amb altres organismes científics com la Institución Fernando el Católico (Excma. Diputación de Zaragoza) o CILENGUA (Centro Internacional de Investigación de la Lengua Española - Fundación San Millán de la Cogolla - Gobierno de La Rioja).

És autor únic de la monografia Estudio de las locuciones en la obra literaria de don Íñigo López de Mendoza (marqués de Santillana). Hacia una fraseología histórica del español (Universitat de València, 2011), i coautor, junt amb Francisco P. Pla Colomer, del llibre La materia de Troya en la Edad Media hispánica. Historia textual y codificación fraseológica (Iberoamericana/Vervuert, 2020). A més, va participar com a redactor en l'elaboració del Diccionari de sinònims, antònims i idees afins (Edicions Bromera, 2007). La seua producció científica es completa amb la publicació d'articles i ressenyes en diferents revistes d'alt impacte (Paremia, Dicenda. Estudios de lengua y literatura españolas, Revista de Filología Románica, Revista de Literatura Medieval, Vox Romanica, Nueva Revista de Filología Hispánica, Zeitschrift für Romanische Philologie, Verba: Anuario galego de Filoloxía, Romanische Forschungen, Círculo de Lingüística Aplicada a la Comunicación, Anuario de Estudios Filológicos, Revista de Filología de la Universidad de La Laguna o Edad de Oro), així com de capítols de llibre en editorials d'excel·lència (Cilengua, CSIC, Tirant Lo Blanch, Peter Lang, Reichenberger, etc.). Manté també una activitat regular com a avaluador extern en diferents revistes científiques d'Espanya, Itàlia, Estats Units, Xile, Mèxic, Costa-Rica i Polònia.

Les seues línies nuclears d'investigació són:

• La història de la llengua espanyola en contacte amb les altres llengües i modalidats lingüístiques peninsulars (amb una incidència especial en els dominis de loccità, català i aragonés).
• La fraseologia i fraseografia històriques.
• La paremiologia i paremiografia històriques.
• La lexicologia i la lexicografia històriques.
• L'estudi filològic integral de l'obra de don Íñigo López de Mendoza (marqués de Santillana) en el marc ampli de la literatura medieval hispànica.

Quant a la gestió acadèmica, ha estat coordinador de la Unitat Docent de Llengua Espanyola, així com coordinador de primer curs del Grau en Estudis Hispànics: Llengua Espanyola i les seus Literatures durant tres cursos consecutius (2019-2020, 2020-2021 i 2021-2022). Ha estat especialista de la matèria de Castellà: llengua i literatura II per a les proves de l'EVAU durant el curs 2022-2023, i actualment és responsable de matèria de Castellà per a les proves d'accés a la Universitat per a majors de 25, 40 i 45 anys.