Marta Albelda Marco és Catedràtica en la Universitat de València. Forma part del grup d'investigació Val.Es.Co. (València Espanyol Col·loquial, vwww.valesco.es), dedicat a l'anàlisi de la llengua oral col·loquial. Ha dirigit diversos projectes sobre l'atenuació pragmática en l'espanyol parlat d'Espanya i Amèrica, i coordina, amb María Estellés, el Corpus Ameresco   (www.esvaratenuacion.es). En l'actualitat codirigix el projecte d'investigació ESPRINT, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació (ref. PID2020-114805GB-100, Estrategias pragmatico-retòriques en la interacció conversacional conflictiva entre íntims i conoguts: intensificació, atenuació i gestió interaccional);. Les seues principals línies d'investigació són la pragmàtica de la llengua oral, la lingüística de corpus i amb corpus, les categories pragmàtiques de l'atenuació i de la intensificació i l'evidencialidad. Les seues publicacions científiques poden consultar-se en www.esvaratenuacion.es i www.uv.academia.edu/MartaAlbelda.

Després de llicenciar-se en Filologia Hispànica i en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, al 2016 va doctorar-se en Filologia Espanyola en aquell mateix centre, amb Premi Extraordinari en les tres titulacions. La seva tesi doctoral sobre les comèdies bizantines de Lope de Vega, dirigida pels professors Alberto Blecua i Ramón Valdés, va comptar amb l’ajut d’una beca FPU del Ministeri d’Educació, així com amb beques per a estades d’investigació a Oxford i Florència. Durant la seva formació postdoctoral, va gaudir d’un contracte d’investigació a la Université de Neuchâtel i de dues beques estatals Juan de la Cierva (la primera a la Universitat de València i la segona a la Universitat Autònoma de Barcelona). En l’actualitat, exerceix de professor ajudant doctor al Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València.

Durant la seva trajectòria acadèmica, la seva línia d’investigació principal ha estat el teatre de Lope de Vega i la literatura espanyola dels segles XVI i XVII, que ha abordat des de tres perspectives complementàries:

1- Imitació i reescriptura. L’estudi del procés creatiu de Lope de Vega i d’altres autors, particularment en relació amb la novella italiana i amb el tan poc conegut teatre de finals del segle XVI, l’ha dut a realitzar una sèrie de descobriments crítics tals com fonts textuals fins ara ignorades.

2- Mètrica, ortologia i autoria. L’anàlisi de la mètrica i l’estil de determinades obres l’ha permès corregir atribucions errades a Lope de Vega (La palabra vengada, La Otomana), així com conformar el corpus de dramaturgs avui en dia poc recordats (Cepeda), però molt rellevants al Segle d’Or.

3- Edició crítica. A dia d’avui, ha dut a terme un total de sis edicions crítiques, una tasca imprescindible per a completar l’estudi de qualsevol obra: així, ha editat cinc comèdies de Lope de Vega (El maestro de danzar, La gallarda toledana, El Grao de Valencia, Virtud, pobreza y mujer i, amb Clara Monzó Ribes, Los bandos de Sena) i una de Loyola, Miseno, pràcticament desconeguda, però molt important a l’època, fins al punt que Lope la va reescriure, tal i como ha pogut demostrar.

Entre les seves publicacions destaquen una monografia sobre les comèdies bizantines de Lope, les ja citades edicions crítiques i una trentena d’articles científics publicats en algunes de las revistes més reconegudes de l’hispanisme internacional (Bulletin Hispanique, RILCE, Bulletin of Hispanic Studies, Criticón, Boletín de la Real Academia Española, etc.), així com més d’una dotzena de capítols de llibre publicats en editorials nacionals i internacionals (Leo S. Olschki, Renacimiento, Fondo de Cultura Económica o Visor).

D’altra banda, ha coordinat un monogràfic per a l’Anuario Lope de Vega (2021), titulat «Los primeros años del teatro comercial en España y el primer Lope (1560-1598)», així com la Parte XX de les Comedias de Lope de Vega (Gredos, 2021), juntament amb Guillermo Gómez Sánchez-Ferrer. Finalment, a més d’haver escrit nombroses ressenyes acadèmiques i editat diferents volums monogràfics, ha format part del comitè de redacció de l’edició del Quijote de la RAE (2015), dirigida per Francisco Rico.

Quant a la seva intervenció a congressos, seminaris i jornades, ha dictat més de quaranta ponències convidades, comunicacions o conferències a diferents universitats europees, i ha estat membre de diversos comitès científics y organitzadors.

Així mateix, ha participat en diferents projectes d’investigació internacionals, entre els quals destaquen els del grup PROLOPE, un dels més antics en Humanitats; el projecte CATCOM/DICAT («Bases de datos integradas del teatro clásico español»), dirigit per Teresa Ferrer Valls des del Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València; el macroprojecte TC/12 (dirigit per Joan Oleza des del nostre Departament), l’únic de filologia que ha aconseguit formar part del programa Consolider del Plan Nacional de I+D+I; o «Verse Rhythm in Golden Age Spanish Poetry: Lope de Vega and Luis de Góngora’s Romances», finançat pel Fonds National Suisse de la Recherche Scientifique.

Pel que fa a la tasca docent, a més d’impartir classes a Grau i Màster a la Universitat Autònoma de Barcelona, la Université de Neuchâtel i la Universitat de València, ha publicat diverses edicions didàctiques de clàssics del Segle d’Or, així com seleccions i adaptacions d’obres canòniques de la literatura espanyola; finalment, ha participat en llibres de llengua i literatura per al batxillerat.

Quant a la seva obra poètica, es autor dels poemaris "Las cosas en su sitio" (La Isla de Siltolá, 2018, Premi Antonio Colinas) i de "Las nubes se levantan" (Pre-Textos, 2022, Premi Emilio Prados). D’altra banda, ha publicat poemes i traduccions a revistes com “21veintiúnversos”, “Estación poesía”, “Tintas” o “Anáfora”, de la qual és col·laborador habitual.

[Biografia, versió en valencià]

[Biografia, versió en valencià]

Catedràtic de Llengua Espanyola al Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València, doctor en Filologia Hispànica des de 1996 i guardonat extraordinari de doctorat el 1997. He dut a terme tasques d'investigació en l'àmbit de l'estudi general del registre col·loquial com a membre fundador del grup de recerca Val.Es.Co. (València, Espanyol Col·loquial) i he dedicat gran part de la meva tasca a l'anàlisi de les funcions de l'entonació en la llengua parlada, àmbit en el qual he publicat treballs de referència com La Entonación coloquial. Función Demarcativa y Unidades de Habla, 1997, Universitat de València; Comentario Fónico de Textos coloquiales, 2002, Arco-Libros; Aspectos de la entonación española: viejos y nuevos enfoques, 2006, Arco Libros; El estudio de la prosodia en España en el S. XXI: perspectivas y ámbitos (ed.) 2011, Universitat de València; en colaboración con Adrián Cabedo: La enseñanza de la entonación en el aula de E/LE. 2012, Arco Libros; en colaboración con Mercedes Quilis La voz del lenguaje: fonética y fonología del español, 2012, Tirant Humanidades; Sistema y uso de la entonación en español hablado:aproximación interactivo-funcional, Universidad Alberto Hurtado, 2019.  També he publicat nombrosos articles científics relacionats amb les meves àrees d'investigació en revistes nacionals i internacionals de prestigi com Oralia, Verba, Moenia, Journal of Politeness Research, Faits de Langues, Lingüística Española Actual, Español Actual, Butlletí de Filologia de la Universitat de Xile, Revista de Lingüística Teòrica i Aplicada, Revista de Llengua i Dret, Estudis Filològics, Quaderns de Filologia: Estudis Lingüístics, Anuari de Filologia: Estudis Lingüístics, Pragmàtica sociocultural, Cauce, etc.

He dirigit com a IP el projecte d'investigació Fonocortesia (Ministeri de Ciència i Innovació: 2010-2013) i he participat o actualment participo en els següents projectes d'investigació:

• Sociolingüística urbana a la ciutat de València ("Ajudes per a equipament d'infraestructura"), a càrrec de la Conselleria d'Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana (des de maig de 1993 fins a 1994, inclusivament). Investigador Principal: Antonio Briz Gómez. Universitat de València

• L'espanyol col·loquial parlat a la ciutat de València, a càrrec de la Universitat de València (des de l'octubre de 1993 fins al 1995, inclusivament). Investigador Principal: Antonio Briz Gómez. Universitat de València

• Sociolingüística de l'parla de València i la seva àrea metropolitana, a càrrec de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana (des de gener de 1996 fins a desembre de 1998, inclusivament). Investigador Principal: Antonio Briz Gómez. Universitat de València

• Diccionari de Partícules Discursives de l'Espanyol, a càrrec del Ministeri de Ciència i Tecnologia (2001-2003). Investigador Principal: Antonio Briz Gómez. Universitat de València

• Noves Aportacions al Diccionari de Partícules Discursives de l'Espanyol, a càrrec del Ministeri d'Educació i Cultura (2005-2007), Investigador Principal: Antonio Briz Gómez. Universitat de València

• Transcripció i digitalització del corpus Val.Es.Co. (València, Espanyol Col·loquial). Generalitat Valenciana (2007-2008). Investigador Principal: Salvador Pons Bordería. Universitat de València

• Projecte de Modernització del Llenguatge Jurídic, comissió per a l'estudi del Llenguatge Oral en seu judicial, dirigit pel Dr. Antonio Briz Gómez (2009-2011).

• Projecte Anàlisi melòdic de l'parla i models didàctics. Ministeri d'Economia i Competitivitat (2014-2017). Investigador Principal: Fco. José Cantero Serena i Dolors Font Rotchés. Universitat de Barcelona.

• Projecte La atenuació pragmàtica en l'espanyol parlat: la seva variació diafasica i diatòpica (2014-2016). Investigador Principal: Marta Albelda Marco. Universitat de València

• Projecte Unitats Discursives per a una Descripció Sistemàtica dels Marcadors del Discurs en Espanyol (2017-2020). Investigador Principal: Salvador Pons Bordería. Universitat de València.

• Projecte d'Investigació EHSEEFONOEMOCIÓ / FFI2017-88310-P/MINECO (2018-2020), Investigador Principal: X. Padilla García, Universitat d’Alacant.

• Projecte d'Investigació Prometeo Generalitat Valenciana: Cap a la caracterització diacrònica del segle XX (DIA20). CIPROM/2021/038. Investigador Principal: Salvador Pons Bordería, Universitat de València.

La meva capacitat investigadora ha derivat en la creació de l'empresa de serveis lingüístics, Tecnolingüística S.L., sorgida com a spin-off, sota l'auspici de la Universitat de València.

He visitat com a professor convidat diferents universitats espanyoles i estrangeres en el marc de diversos programes de mobilitat de professorat universitari o per expressa invitació, entre les quals figuren la Universitat de Gant, la Universitat de Rússia de l'Amistat dels Pobles (URAP) de Moscou, la Universitat d'Estocolm, la Universitat de Trèveris (Alemanya), la Universitat de Barranquilla (Colòmbia), la Universitat de Concepció (Xile), la Universitat d'Alacant, la Universitat de Sevilla, la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat d'Estiu de Gandia (València), la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander, la Universitat de Heidelberg (Alemanya), la Universitat de Navarra, la Universitat Jaume I de Castelló, la Universitat d'Extremadura, la Universitat de La Corunya, la Universitat Autònoma de Madrid, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Salamanca, etc. i he impartit conferències en el marc d'institucions públiques i privades, universitats o organismes diversos com l'Associació Belgo-Iberoamericana d'Anvers a Bèlgica, la Universitat de València, la URAP (Universitat de Rússia de l'Amistat dels Pobles) de Moscou, la Universitat de Sant Josep de Costa Rica, l'Institut Universitari Menéndez Pidal de la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de Heidelberg (Alemanya), la Universitat de Castelló, la Provinciale Hogeshool voor Vertalers en Tolken de Gant, la Universitat de La Corunya, la Fundació Ducs de Sòria, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat d'Extremadura, l'Institució Fernando el Catòlic de la Diputació de Saragossa, etc.

Des de la meva incorporació a la Universitat de València el 1993 he complementat la meva tasca docent i investigadora amb activitats de gestió diverses: membre de comissions de contractació de professorat universitari en diversos períodes, Director del Màster d'Estudis Hispànics de la Universitat de València (curs 2006/2007), Secretari del Dpt. de Filologia Espanyola de la Universitat de València (d'octubre de 2007 a novembre de 2010), Coordinador i President de la CAT del Grau d'Estudis Hispànics de la Universitat de València (de novembre de 2010 a novembre de 2013), Director del Dpt. de Filologia Espanyola (de novembre de 2013 a novembre de 2016 i de setembre de 2019 a setembre de 2022) i actualment sóc Secretari del Dpt. de Filologia Espanyola de la Universitat de València.

He desenvolupat tasques d'avaluació per a diverses revistes i editorials nacionals i internacionals, entre elles A.I.Gr.E. (Asociación Internacional de Gramática de la Enunciación), Acta Lingüística Academica, Anuari de Filologia de la Universitat de Barcelona, Anuario de Letras. Lingüística y Filología, Cuadernos AISPI de la Associazione Ispanisti Italiani; Cultura, Lenguaje y Representación. Dpto de Filología y Culturas Europeas. Universitat Jaume I; Estudios de Lingüística Aplicada; Estudios de Lingüística de la Universidad de Alicante, Estudios Filológicos de la Universidad de Valdivia, Folia Lingüística, Journal of Politeness Research, Lengua y migración, Lingüística Española Actual, Literatura y Lingüística. Universidad Católica Silva Henríquez, Loquens, Moenia, Nueva Revista del Pacífico. Universidad de Playa Ancha; Oralia, Philologia Hispaliensis, Programa EDICE, Quaderns de Filologia (Anejos), Revista de Filología de la Universidad de La Laguna, Revista de Lingüística Teórica y Aplicada (Chile), Revista SOPRAG, RILCE, RILI, Revista Española de Lingüística, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Alcalá de Henares, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Alicante, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cádiz, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Almería, Sintagma, Spanish in context, Speech Communication, Tópicos en Lingüística, UniverSOS, Verba...

He participat, en fi, en l'organització de nombroses activitats de I+D+I com congressos nacionals i internacionals celebrats a la meva universitat o en altres institucions, exercint en molts d'ells com a Secretari o President

[Biografia, versió en valencià]

Marta Pilar Montañez Mesas és Doctora en Filología Hispánica per la Universitat de València, amb la tesi Marcadores discursivos conversacionales y posición final. Hacia una caracterización discursiva de sus funciones en unidades del habla, dirigida per D. Antonio Briz Gómez, amb què va rebre el Premi Extraordinari de Doctorat.

Actualment, és Professora Ajudant Doctora en el Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València. Prèviament, ha compatibilitzat la seua tasca docent i investigadora a la UV com a professora associada amb la docència de Llengua Castellana i Literatura en Ensenyament Secundari i Batxillerat, on és Funcionària de Carrera (Generalitat Valenciana, des de 2016, ara en excedència).

En la seua trajectòria investigadora, ha format part de diversos Projectes d’Investigació:

-Nuevas aportaciones al Diccionario de partículas del español, dirigit per D. Antonio Briz Gómez, del qual va ser Becària d’Investigació Predoctoral (amb una beca “V Segles” y la FPU del MEC a TC, 2006-2009.

- Estudio etnolingüístico y lexicográfico de la cultura del cuerpo en la sociedad actual” (BFF2003-01374), dirigit per J. A. Díaz Rojo, del CSIC (Instituto de Historia de la Ciencia y Documentación “López Piñero”, Departamento de Historia de la Medicina, Facultad de Medicina y Odontología, Universitat de València), del qual va ser Becària d’Inici a la Investigació (CSIC) a TC, 2005.

- Transcripción y digitalización del corpus Val.Es.Co. (GV2007-160), finançat per la Conselleria d’Indústria, a càrrec de D. Salvador Pons Bordería, 2007.

-Fonocortesía: el componente fónico en la expresión de la cortesía y descortesía verbales en español coloquial, del Ministerio de Ciencia e Innovación (Ref. FFI12009-07034), dirigit por el Dr. D. Antonio Hidalgo Navarro, 2009.

- Proyecto de Modernización del lenguaje jurídico (grupo de control: Valencia), dirigit conjuntament per la RAE, el Ministerio de Justicia y la Universitat de València, 2010.

- Actualment, Aportaciones para una caracterización diacrónica del siglo XX (Ref. PID2021-125222NB-I00), del Ministerio de Ciencia e Innovación, 2022, dirigit per D. Salvador Pons Bordería.

Des de 2005 es membre del grup de recerca Val.Es.Co. de la Universitat de València, dedicat a l’estudi del registre col·loquial, les varietats diafàsiques de l’espanyol i l’oralitat. Les seues línies d’investigació són l’anàlisi del discurs, especialment, els marcadors del discurs i la posició discursiva, els gèneres orals i la sintaxi col·loquial.

És autora de diversos articles d’investigació i ressenyes relacionats amb la seua investigació principal, però també compta amb d’altes publicacions sobre Espanyol com a llengua estrangera i sobre llenguatge i comunicació no sexista.

Professor titular de literatura i cultura llatinoamericana a la Universitat de València, al departament de Filologia Espanyola. Anteriorement va ser professor durant dos anys en la Université d'Antananarivo (Madagascar).

El seu principal camp d'investigació han estat les formes i representacions de la violència política a Amèrica Llatina i Espanya, així com la construcció de la memòria social i cultural a les societats postdictatoriales. Ha dedicat diversos estudis a la literatura testimonial i a les cultures de la memòria contemporànies. Ha publicat al respecte els llibres  La imposible voz. Memoria y representación de los campos de concentración en Chile (2005, Cuarto Propio) i Historia del testimonio chileno. De las estrategias de denuncia a las políticas de memoria (2008, Quaderns de Filologia). 

Ha estudiat també la relació entre literatura i els imaginaris revolucionaris a Amèrica Llatina en els anys seixanta i setanta, d'on han sorgit diferents publicacions sobre l'obra de Julio Cortázar, centrades en la cruïlla entre l'autonomia estètica i la revolució política. Actualment investiga al voltant de les relacions entre cultura i imaginació política a Amèrica Llatina i Espanya, amb especial atenció a la imaginació distòpica i la seva relació amb les cultures crítiques contemporànies. Ha coordinat el llibre col.lectiu Cultura e imaginación política (2018, Rilma2/ADELH).

És director de Kamchatka. Revista de análisis cultural, editada el departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València. En aquesta revista ha publicat un número especial sobre "Avatares del testimonio en América Latina: tensiones, contradicciones, relecturas", un dossier al voltant de la "Creación colectiva, sinautoría y cooperativismo en la cultura contemporánea" i el monogràfic "La vía cultural al socialismo. Políticas de la cultura en el Chile de la Unidad Popular", juntament amb Loreto López. Ha coordinat també el volum "Ficciones inmunitarias. Relatos culturales del contagio y la amenaza" a la revista Papeles del CEIC. International Journal On Collective Identity Research. 

[Biografia, versió en valencià]

[Biografia, versió en valencià]

LUZ C. SOUTO és llicenciada i professora en lletres per la UBA. Doctora en Filologia Hispànica per la Universitat de València, on imparteix docència com a Professora Titular d'Universitat del Departament de Filologia Espanyola i és coordinadora de la Unitat Docent de Literatura Espanyola.

És Investigadora Principal del projecte d'Investigació Emergent "Memory Novels LAB: Laboratorio Digital de Novelas sobre Memoria Histórica Española" (GV/2021/183), subvencionat per la Generalitat Valenciana.

Directora de la primera Base de dades relacional sobre narratives de la Guerra Civil i el franquisme.

Ha exercit tasques d’Investigació i de Gestió d'I+D+i en els següents grups d'investigació coordinats pel catedràtic Joan Oleza: Prometeu 2016/133 “Max Aub i les confrontacions de la memòria històrica”; Consolider TC/12 “Patrimoni Teatral Clàssic Espanyol: Textos i instruments d'investigació” (CSD2009-00033), en les diferents edicions de "Artelope. Base de dades i arguments del teatre de Lope de Vega” (FFI 2009-12730 (2010-2012), FFI 2012-34347 (2013-2016)) i en el Microcluster “Cultura i Societat en l'era digital” del VLC Campus. En l'àmbit internacional participa des de 2015 del projecte “Diàlegs transatlàntics: Espanya i Argentina Camp editorial, literatura, cultura, memòria”(UNLP, IP Raquel Macciuci).

Les seues línies d'investigació predominantes aborden: la literatura espanyola i llatinoamericana dels segles XX i XXI, la memòria històrica a Espanya i Argentina, les Humanitats Digitals i el Segle d'Or Espanyol. Entre els seus treballs sobre literatura de la memòria destaca el llibre Memòries de l'orfandat. Mirades litàries sobre l'expropiació / apropiació de menors a Espanya i l'Argentina  (Iberoamericana-Vervuert, 2019).

D'altra banda, en esta àrea, ha coordinat junt amb Albrecht Buschmann els volums Dir desaparegut (s). Formes i ideologies de la narració de l'absència forçada  (Lit Verlag, 2019) i Dir desaparegut (s) II: anàlisi transculturals de la desaparició forçada  (Lit Verlag, 2021).

En l'estudi del Segle d'Or i els Humanitats Digitals es ressalta l'edició digital de 20 comèdies de Lope de Vega per a la Biblioteca Digital Artelope , col·lecció de què també és coordinadora.

A més, ha publicat en co-autoria un llibre de comentari literari i un altre de comentari lingüístic:

-Luz C. Souto; David Giménez Folqués (2017): Comentari de Textos Hispànics: Anàlisi del comentari literari, 112 pp. València: Tirant lo Blanch, 2017. ISBN 978 84 1706 929 2.

-David Giménez Folqués; Luz C. Souto; Amparo Ricós (2017): Comentari de Textos Hispànics: Anàlisi del comentari lingüístic, 93 pp. València: Tirant lo Blanch. ISBN 978 84 1706 933 9.

També compta en la seua producció científica amb més de 40 articles en revistes indexades i capítols de llibres a Alemanya, l'Argentina, el Brasil, el Canadà, Xile, Espanya, els EUA, França, Itàlia, Mèxic i Suïssa.

D'altra banda, ha organitzat 16 esdeveniments entre congressos, simposis i jornades, 4 d'ells com a directora o coordinadora (A València –Espanya-, Berlín –Alemanya- i La Plata –Argentina-).

Ha coordinat el Congrés Internacional Memorias Periféricas de la Guerra Civil y el franquismo: Literaturas, culturas, ideologías (València, 8-11 de març de 2022).

Quant a Consells Editorials és codirectora de la Revista de crítica literària Diablotexto Digital (https://ojs.uv.es/index.php/diablotexto/about/editorialteam) i compon el comité assessor de la secció “Papers Crítics” de la Revista Papers del CEIC.

Igualment, col·labora habitualment amb arbitratges per a revistes i llibres nacionals i internacionals (els Estats Units, Regne Unit, Colòmbia, Mèxic, l'Argentina, Espanya).

Ha realitzat estades postdoctorals en la Universitat de Sao Paulo (el Brasil, 2017), en la Universitat de l'Havana (Cuba, 2016), en la Universitat de Mar del Plata (l'Argentina, 2015) i una estada predoctoral en la Universitat Nacional de la Plata (l'Argentina, 2014).

Cristina Villalba Ibáñez és llicenciada en Filologia Hispànica i doctora en Llengua Espanyola per la Universitat de València. La seua tesi doctoral, Actividades de imagen, atenuación e impersonalidad en los juicios orales, va ser guardonada amb el Premi Extraordinari de Doctorat.

En l'actualitat treballa com a professora ajudant doctora a la Universitat de València, on imparteix assignatures de grau i màster vinculades al Departament de Filologia Espanyola. Prèviament, ha treballat com a professora associada en el Grau en Mestre / -a en Educació Infantil i Primària de la Universitat Jaume I (UJI).

Ha realitzat diverses estades de caràcter investigador i docent a la Universitat de Boulder-Colorado (EUA), Ruprecht-Karls-Universität Heidelberg (Alemanya) i Johannes Gutenberg-Universität Mainz (Alemanya).

Forma part del grup de recerca Val.Es.Co., dedicat a l'estudi de la llengua oral i el registre col·loquial. Dins d'aquest marc, les seves línies d'investigació se centren en l'anàlisi del discurs, les categories pragmàtiques de l'atenuació i l'intensificació i l'ensenyament d'espanyol com a llengua estrangera.