1. Requisits generals d'accés
2. Requisits específics d'accés
3. Requisits titulats estrangers

Per a accedir als màsters universitaris oficials és necessari, amb caràcter general, estar en possessió d'alguna de les següents titulacions:

• Títol/Diploma universitari oficial espanyol.
• Títol d'educació superior estranger homologat a un títol universitari oficial espanyol.
• Títol/Diploma expedit per una institució d'educació superior estrangera pertanyent a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) que faculte, en el país d'expedició, per a accedir als ensenyaments de màster oficial.
• Títol/Diploma oficial expedit en un sistema educatiu estranger no pertanyent a l'EEES, legalitzat o postil.lat. En aquest cas, l'accés estarà condicionat a la comprovació que els estudis cursats corresponen a un nivell de formació equivalent al dels títols universitaris oficials espanyols i que capaciten per a accedir a estudis de màster oficial en el país en el qual s'ha expedit el títol. Aquest tràmit no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ, ni el seu reconeixement per a una altra finalitat que no siga la d'accedir als estudis de màster. L'estudi de l'equivalència de títols està subjecte a una taxa administrativa que s'abona en el moment en el qual es realitza la preinscripció electrònica al màster i ascendeix a 155.22 €. En el supòsit que haja abonat la taxa d’equivalència de titulacions estrangeres en altra universitat, quedarà exempt de l’abonament d'aquesta, sempre que adjunte justificant del pagament i Resolució Favorable d’Equivalència amb indicació de la titulació estrangera aportada per l’estudi. No obstant tot l'anterior, una vegada realitzat l’estudi i emesa la Resolució Favorable d’accés no procedirà la devolució de la taxa. A més, la no admissió per no acreditar correctament la finalització d'estudis o per presentar la documentació requerida (títol o certificació acadèmica) sense postil.la/legalització o, si escau, traducció oficial, no dóna dret a la devolució de la taxa per l’estudi d’equivalència.

A més, d’acord amb el Reial Decret 822/2021, pel que s’estableix l’organització dels ensenyaments universitaris i del procediment d’assegurament de la seua qualitat, les i els estudiants procedents d’universitats de l’Espai Europeu d’Educació Superior, als quals els quede per  superar el Treball de Fi de Grau i fins un màxim de 9 crèdits ECTS, podran accedir als estudis de màster si, una volta finalitzada la matrícula i la crida de llista d’espera dels estudiants que accedeixen amb estudis finalitzats, continuen quedant places vacants en el màster. L'estudiantat que accedisca per aquesta via no podrà obtenir en cap cas el títol de Màster si prèviament no ha obtingut el títol de Grau.

A més dels requisits generals d'accés, la Universitat ha pogut establir per a cada Màster requisits específics d'admissió i criteris de valoració de mèrits propis del títol de Màster Universitari.

Consulte els requisits específics dels màsters en què estiga interessat a través de la fitxa descriptiva disponible en la pàgina web de la Universitat de València.

Així mateix, i per al supòsit que el màster o màsters en què estiga interessat exigisca uns requisits específics de coneixement de llengües, pot consultar la taula d'equivalències d'acreditació de llengües de la Universitat de València.

Per a accedir al MU en Psicologia General Sanitària, l’estudiantat que haja realitzat els seus estudis en Universitats Estrangeres haurà de seguir prèviament el procediment establert a: https://ir.uv.es/q026CEx.

Per a accedir al MU en Professor d’Educació Secundària, a més dels requisits generals d’accés a tots els estudis de màster, cal acreditar el domini d’una llengua estrangera equivalent al nivel B1 del MCERL (Marc Europeu de Referència per a les Llengües) segons la taula de equivalències d’acreditació de llengües de la Universitat de València.

3.1 Informació general
En el cas que els estudis amb els quals s'accedeix a la preinscripció de Màster estiguen cursats en una institució d'educació superior estrangera, tant el títol com el certificat acadèmic (notes) hauran de ser oficials i estar expedits per les autoritats competents, d'acord amb l'ordenament jurídic del país d'origen.

A més, hauran de complir els següents requisits:

• Legalització
• Traducció Oficial

3.2 Procés de legalització de documents acadèmics expedits en el estranger

La legalització és el procediment a través del qual s’atorga validesa a un document públic estranger, comprovant l'autenticitat de la signatura del document i la qualitat amb què l’autoritat signatària del document ha actuat.

La informació corresponent al procés de legalització ha de ser facilitada per la universitat on heu cursat els estudis, l'autoritat competent o els serveis consulars del país d'origen dels documents.

Els tràmits necessaris per a la legalització i, per tant, perquè aquests documents tinguen validesa en l'Estat Espanyol, varien segons el país de procedència dels estudis o títols, en funció de si existeix algun Conveni Internacional aplicable.

Els diferents procediments de legalització són els següents:

1. Estats membres de la Unió Europea i signataris de l'acord sobre l'Espai Econòmic Europeu o acord bilateral amb la Unió Europea:
    

   	No s'exigeix cap tipus de legalització per als documents.
   Països	Estats membres de la Unió Europea: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Holanda, Hongria, Itàlia, Irlanda, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Polònia, Portugal, Romania, Suècia, Txèquia, Xipre
   	Països signataris de l’acord sobre espai econòmic europeu: Islàndia, Liechtenstein i Noruega
   	Acord bilateral amb la Unió Europea: Suïssa

    

2. Països que han subscrit el conveni de l’Haia de 5-10-1961
    

   Postil·la

   Les autoritats competents del país han de realitzar el reconeixement de les signatures dels responsables acadèmics i han d’estendre la postil·la oportuna. La postil·la ha de figurar sobre el document original.

   Països

   Albània, Andorra, Antiga i Barbuda, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Azerbaidjan, Bahames, Bahrain, Barbados, Belize, Bharat/Índia, Bielorússia, Bolívia, Bòsnia i Hercegovina, Botswana, Brasil, Brunei, Burundi, Canadà, Cap Verd, Colòmbia, Illes Cook, Corea del Sud, Costa Rica, Dominica, Equador, El Salvador, Estats Units d'Amèrica, Eswatini (abans Swazilàndia), Fiji, Filipines, Geòrgia, Granada, Guatemala, Guyana, Hondures, Hong Kong, Indonèsia, Israel, Jamaica, Japó, Kazakhstan, Kirguizistan, Kosovo, Lesotho, Libèria, Macedònia, Malawi, Marroc, Illes Marshall, Macau, Maurici, Mèxic, Moldàvia, Mònaco, Mongòlia, Montenegro, Namíbia, Nova Zelanda, Nicaragua, Niue, Oman, Pakistan, Palaos, Panamà, Paraguai, Perú, Regne Unit, República Dominicana, Rússia, Samoa, Saint-Kitts i Nevis, San Marino, Saint Vicent i Grenadines, Saint Lucia, Sao Tomé i Príncipe, Senegal, Sèrbia, Seychelles, Singapur, Sud-àfrica, Surinam, Tadjikistan, Tonga, Trinitat i Tobago, Tunísia, Turquia, Ucraïna, Uruguai, Uzbekistan, Veneçuela i Vanuato, Xile, Xina.

   (*) Regió Administrativa Especial de la República Popular Xina.

3. Resta de països:
   Han de ser legalitzats per via diplomàtica, per a això cal presentar la documentació en:
   1. El Ministeri d'Educació del país d'origen, per al reconeixement de les signatures que figuren en el document original.
   2. El Ministeri d'Afers exteriors del país d'origen, per a la legalització del reconeixement de signatures efectuat en el Ministeri d'Educació.
   3. El Consolat Español en el país d'origen, per al reconeixement de la signatura de l'anterior legalització. 

 3.3 Traducció oficial de documents acadèmics.

Els documents que no hagen estat expedits en castellà, en valencià, en anglès, en francès, en italià o en portuguès s’han de presentar acompanyats de la traducció oficial corresponent al castellà o al valencià. En aquests casos, el segell del traductor haurà de constar en la traducció. Les traduccions notarials no tenen caràcter oficial.

Consulta la "Llista actualitzada de traductors-intèrprets jurats"

En el cas de documents que han de ser legalitzats, la traducció oficial s’ha de fer una vegada ha acabat el tràmit de legalització; per tant, la traducció oficial ha d’incloure el procediment de legalització de signatures. En tot cas, la presentació de la traducció oficial no eximeix de presentar el document original.

La traducció a l’espanyol es pot fer:

• Pel Traductor Jurat, degudament autoritzat o inscrit a Espanya.
• Per l’Oficina d’interpretació de Llengües del Ministeri d’Afers exteriors i Cooperació espanyol.
• Per la Unesco, l’oficina del Centro Iberoamericano de Cooperación o qualsevol altra organització reconeguda per Espanya.
• Per qualsevol representació diplomàtica o consular de l’estat espanyol a l’estranger.
• Per la representació diplomàtica a Espanya del país que és súbdit el sol·licitant o,si és el cas, del de procedència del document.