Logo de la Universitat de València Logo Màster en Història de la Formació del Món Occidental Logo del portal

Una observació mínimament atenta permet descobrir que la Història, en les seues diverses especialitats, té un considerable predicament social en l'actualitat. De fet, grups socials amplis i comunitats troben en els diferents períodes històrics els seus orígens i, amb ells, un element essencial de la seua identitat històrica. I quin dubte cap que en aqueixa identitat està present l'herència clàssica que representa la cultura grecoromana, objecte sempre de gran valoració i que s'ha vist acrescuda en els últims anys. En efecte, la constitució de la Unió Europea ha intensificat la cerca dels principis comuns d'Occident, que en el cultural es troben a Grècia i en el polític a Roma. Nombrosos congressos, seminaris, publicacions, etc., així com posada en valor de les restes patrimonials d'aquesta època, han potenciat en els últims anys la consolidació i la vigorització del llegat del Món Clàssic. Els llaços històrics que ens uneixen a tots aquells àmbits que van formar part del món clàssic, s'han de considerar els innegables vincles amb els territoris que antany van formar la Corona d'Aragó. Aragó, València, Catalunya i Mallorca, la mera enumeració del qual transmet clarament que es tracta d'unitats històriques formades en el període medieval i amb un passat comú, manifestat institucionalment en l'existència de la Corona d'Aragó. Aquests territoris (als quals caldria afegir altres com Sicília, Nàpols, Sardenya i Rosselló) tenen un obvi interès en el desenvolupament de les recerques d'història medieval de la Corona d'Aragó i les seues institucions actuals, polítiques, socials i culturals, plenament incorporades a la cultura europea des de la perspectiva de la formació històrica dels pobles d'Europa, la qual cosa es posa en relleu a través del finançament d'activitats científiques (congressos, reunions, commemoracions), publicacions, excavacions arqueològiques, restauracions patrimonials i un llarg etcètera d'accions culturals. Totes aquestes consideracions poden fer-se extensives a la Història Moderna, una etapa que, després de fixar les seues arrels en l'Edat Mitjana, s'obri al Món Contemporani per a oferir les claus explicatives que donen resposta als interrogants que té plantejats el món actual.

Aquesta herència greco-latina de la Antiguitat interpretada en els regnes germànics a l'Alta Edat Mitjana féu possible la construcció dels fonaments històrics de l'Occident europeu, desenvolupats a l'Època Moderna amb les monarquies nacionals i la seua projecció internacional sobre una geografia precisa, ben determinada amb la Mediterrània, l'Atlàntic, la Mar del Nord, el Bàltic i els confins orientals del continent.