Una observació mínimament atenta permet descobrir que la Història, en les seues diverses especialitats, té un considerable predicament social en l'actualitat. De fet, grups socials amplis i comunitats troben en els diferents períodes històrics els seus orígens i, amb ells, un element essencial de la seua identitat històrica. I quin dubte cap que en aqueixa identitat està present l'herència clàssica que representa la cultura grecoromana, objecte sempre de gran valoració i que s'ha vist acrescuda en els últims anys. En efecte, la constitució de la Unió Europea ha intensificat la cerca dels principis comuns d'Occident, que en el cultural es troben a Grècia i en el polític a Roma. Nombrosos congressos, seminaris, publicacions, etc., així com posada en valor de les restes patrimonials d'aquesta època, han potenciat en els últims anys la consolidació i la vigorització del llegat del Món Clàssic. Els llaços històrics que ens uneixen a tots aquells àmbits que van formar part del món clàssic, s'han de considerar els innegables vincles amb els territoris que antany van formar la Corona d'Aragó. Aragó, València, Catalunya i Mallorca, la mera enumeració del qual transmet clarament que es tracta d'unitats històriques formades en el període medieval i amb un passat comú, manifestat institucionalment en l'existència de la Corona d'Aragó. Aquests territoris (als quals caldria afegir altres com Sicília, Nàpols, Sardenya i Rosselló) tenen un obvi interès en el desenvolupament de les recerques d'història medieval de la Corona d'Aragó i les seues institucions actuals, polítiques, socials i culturals, plenament incorporades a la cultura europea des de la perspectiva de la formació històrica dels pobles d'Europa, la qual cosa es posa en relleu a través del finançament d'activitats científiques (congressos, reunions, commemoracions), publicacions, excavacions arqueològiques, restauracions patrimonials i un llarg etcètera d'accions culturals. Totes aquestes consideracions poden fer-se extensives a la Història Moderna, una etapa que, després de fixar les seues arrels en l'Edat Mitjana, s'obri al Món Contemporani per a oferir les claus explicatives que donen resposta als interrogants que té plantejats el món actual.
Aquesta herència greco-latina de la Antiguitat interpretada en els regnes germànics a l'Alta Edat Mitjana féu possible la construcció dels fonaments històrics de l'Occident europeu, desenvolupats a l'Època Moderna amb les monarquies nacionals i la seua projecció internacional sobre una geografia precisa, ben determinada amb la Mediterrània, l'Atlàntic, la Mar del Nord, el Bàltic i els confins orientals del continent.