Si busquem l’oposat a la macroliteratura, arran dels llibres publicats per l’escriptor Franco Moretti, podem determinar que aquest seria la filologia o el close reading. L’autor defenia una lectura comparada de la literatura internacional on el microscopi (les figures, els poemes, els llibres o els autors concrets) tingueren menor importància que el macroscòpic (els gèneres o els números de traduccions). No obstant això, des que Moretti publicara els seus plantejaments ja hi han passat més de 15 anys i el procés de digitalització s’ha fet imparable. El big data “ha canviat la nostra forma d’entendre el món”, tal com explica Jorge Carrión al seu article “Literatura i ‘big data’”, publicat pel periòdic La Vanguardia.
13 de de setembre de 2016
Carrión part dels llibres i classes que Moretti va impartir en Stanford, així com de les seues publicacions en la revista New Left Review per parlar de les seues “Conjectures sobre la literatura mundial” (2000), on l’escriptor va tractar de dibuixar les pautes del sistema-món que al seu paréixer creava la novel·la moderna. Assegurava que existia una correlació entre l’economia i les formes literàries, però, per a alguns la poesia hispanoamericana, per exemple, no s’adaptava a aquesta premissa i per això es van posicionar en contra dels seus plantejaments.
Assegurava que existia una correlació entre l’economia i les formes literàries
A tots ells els va dedicar posteriorment “Més conjectures sobre la literatura mundial” (2003), un compendi de totes les crítiques rebudes i les seues respectives respostes, que no feien sinó reafirmar la seua postura: “desplaçar la mirada dels textos aïllats i presumptament extraordinaris a la gran massa textual”.
Anys més tard, tal com relatava el periodista, en 2004; es va presentar en la Fira de Frankfurt Google Print, que prompte seria Google Books, que va suposar “una base de dades que pareixia dissenyada per elevar a l'enèsima potencia l'anàlisi i els resultats de les lectures quantitatives de la literatura, després de segles d’estudis basats en conceptes esquius i capritxosos, com gust i qualitat”, assegura Carrión.
No obstant això, cal ser més precisos, ja que com subratlla el periodista la revolució del big data en les humanitats digitals no radica únicament en la quantitat, sinó més aviat en la qualitat; però no dels textos sinó dels patrons que s’extreuen de les dades: “les interpretacions que els atorguen sentits”, explica Carrión. Per tant, parlem d’una forma nova que constitueix models i relats tan bons o millors que aquells sustentats tradicionalment en la reflexió, la intuïció o l’encreuament d’un nombre limitat de lectures personals o col·lectives.
La revolució del big data en les humanitats digitals no radica únicament en la quantitat, sinó més aviat en la qualitat; però no dels textos sinó dels patrons que s’extreuen de les dades
Per la seua part, Matthew L. Jockers, deixeble de Moretti; ha creuat prop de 3.592 textos publicats entre 1780 i 1900 per a descobrir que els autors més populars foren, contrari al que es pensa, Jane Austen i Sir Walter Scott. “Tant en termes de recursos estilístics com en contagi de temes, cap altre escriptor de l’època fou capaç d’una influència similar a la d’ells”, confirma Carrión.
En aquest sentit, destaquen també Ryan Heuser i Long Le-Khac, els quals mitjançant les seues investigacions establiren altre corpus de novel·les decimonòniques (2.958 títols) i determinaren que a mesura que avançava el segle s’incrementava el nombre de termes que indiquen acció, així com les paraules que descriuen parts de cossos humans (dit o cara). Amb la qual cosa, podria dir-se que així “s’expressa el procés d’urbanització i el naixement de la massa moderna”, escriu el periodista de La Vanguardia.
Així mateix, aquesta literatura condicionada per l’algoritme exigeix un nou tipus d’investigador literari. Algú amb coneixements en informàtica i matemàtiques. Destaca en aquest àmbit el manifest firmat per 14 autors, a més de Google Books team, “Quantitative analysis of culture using millions of digitized books”, el qual parla de treballar en culturomics: l’economia de la cultura, la cultura quantificada; explica Carrión.
Aquesta literatura condicionada per l’algoritme exigeix un nou tipus d’investigador literari
I en mig de tota aquesta evolució posteriorment va sorgir el Google Ngram Viewer, que permet als lectors dur a terme les seues pròpies recerques estadístiques. “Les paraules introduïdes són rastrejades i trobades en més de cinc milions de llibres en anglés, espanyol, francés, rus, xinés, alemany i hebreu publicats entre 1500 i el 2008; i convertides en un gràfic”, destaca Carrión. No obstant això, tindre els fets no significa tindre les interpretacions; les quals podrien tardar anys a formular-se.
En mig de tota aquesta evolució posteriorment va sorgir el Google Ngram Viewer, que permet als lectors dur a terme les seues pròpies recerques estadístiques
En definitiva, aquest avanç és significatiu en la mesura que tant el lèxic com la retòrica, ambdós tractats estadísticament poden inclinar la balança quan existeixen dubtes sobre qui va escriure realment una obra. En aquesta era digital, el flux d’informació és tan elevat que és difícil distingir una nova idea pròpia sense relació amb la textualitat que ens envolta. Per a això, són diverses les formes de treball en xarxa que han proliferat durant el canvi de segle.
Publicat per: Verónica Cañizares Ramos
