La gramàtica, dins del camp de la lingüística, es defineix com a un conjunt organitzat de sabers respecte del sistema de la llengua. Així mateix, cada teoria construeix la seua pròpia estructura conceptual en funció dels seus supòsits epistemològics sobre els quals fonamenten la totalitat del seu constructe teòric, metodològic i analític. Així ho determina María Cecilia Gaiser al seu estudi: “Apunts sobre teories lingüístiques, els seus postulats gramaticals i el seu impacte en l’ensenyament” publicat en 2011.
8 de de juliol de 2016
Els objectius prioritaris de l’estudi són abordar temes com: la definició de gramàtica, quin és el seu sentit, què abast tenen els postulats teòrics de cada paradigma lingüístic i què impactes han tingut les teories científiques sobre el sistema de la llengua en el discurs pedagògic. Aquestes teories es divideixen en: gramàtica tradicional-normativa; gramàtica estructural; gramàtica generativa-transformacional; gramàtica funcional i gramàtica cognitiva.
Com tot saber científic, el camp de la lingüística i en concret el de la gramàtica es troba en constant evolució, canvi i construcció. Això es deu tant a les diferents perspectives d’investigació com a les imposicions dels paradigmes dominants, que són: tradicional (va dominar els estudis sobre el llenguatge des de l’Antiguitat fins a principis del segle XX.); formal-estructural (Ferdinand de Saussure va dotar a la lingüística d'objecte d’estudi) i funcional-comunicativa (ingressa en el camp de les ciències del llenguatge als seixanta).
El camp de la lingüística i en concret el de la gramàtica es troba en constant evolució, canvi i construcció
Així, a pesar que puguen paréixer successius en el temps, les aportacions d’aquests paradigmes conviuen entre ells i es retroalimenten, fet que permet els avanços d’aquesta àrea del saber.
Una vegada l’autora analitza els principals enfocaments gramaticals, conclou que els interessos de la investigació lingüística es dirigisquen cap als components més complexos. Açò implica un desafiament per al camp de la lingüística: ingressar en els dominis de la complexitat del llenguatge. Per aquest motiu, s’observen vincles i influències amb altres disciplines com la sociologia, la psicologia, l’antropologia, les ciències biològiques, físiques i matemàtiques, entre altres.
Els interessos de la investigació lingüística es dirigisquen cap als components més complexos
Açò comporta l’aparició d’enfocaments diferents, que no tenen per què ser incompatibles. “D’açò depén que una gramàtica, entesa com una teoria científica determinada, és un model entre altres i, des de punts de vista diferents s’obtenen diverses formes de percebre els objectes”, explica Gaiser al seu estudi.
Una gramàtica, entesa com una teoria científica determinada, és un model entre altres i, des de punts de vista diferents s’obtenen diverses formes de percebre els objectes
Pel que fa als enfocaments formals, la gramàtica és una entitat autònoma respecte als usos comunicatius, en canvi, per a les perspectives comunicatives la gramàtica s’estableix a partir dels usos del parlant. Per tant, es considera que el discurs és l’àmbit apropiat per a estudiar les gramàtiques de les llengües del món, així “la gramàtica s’origina en els patrons recurrents del discurs, i aquests la configuren contínuament”, destaca l’autora.
Quant a l’àrea de la didàctica de la llengua, tal com comenta l’acadèmica, se li planteja el seu propi desafiament: elaborar una gramàtica pedagògica que traduïsca seria i significativament els avanços del camp científic en aquells que puguen ser útils per a les pràctiques d’escriptura dels estudiants. Per a això convé, segons Gaiser, acordar en primer lloc que la gramàtica no és ni avorrida ni divertida sinó que depén de diversos factors. En segon lloc, ja no hi ha dubtes respecte a la importància de l’ensenyament gramatical, donat que ajuda a millorar la competència dels parlants.
La gramàtica no és ni avorrida ni divertida sinó que depén de diversos factors
D’açò es tradueix que el qüestionament, en tot cas, no hauria d'encaminar-se cap als continguts en si, sinó més aviat a la metodologia empresa. El problema està, per tant, en delimitar la relació que s’estableix entre l'activitat comunicativa, l’activitat metalingüística implícita dels parlants i les explicacions gramaticals, així com el grau d’explicitació de la informació gramatical a l’hora d’ensenyar gramàtica.
El problema està, per tant, en delimitar la relació que s’estableix entre l'activitat comunicativa, l’activitat metalingüística implícita dels parlants i les explicacions gramaticals
En definitiva, l’autora de l’estudi ve a defendre la necessitat d’aplicar la gramàtica com a “metallenguatge formal” per a “greixar” els mecanismes de producció textual. Parlaríem, per tant, d’una gramàtica entesa com “la mecànica de la comunicació, que permeta compartir representacions del món i pose l’accent en les intencions i els punts de vista del parlant”, escriu l’autora. Ja que açò ajudaria al desenvolupament cognitiu dels alumnes i exerciria un paper important en la consolidació del pensament abstracte. El repte final és formar els alumnes com a “ciutadans” de la cultura escrita, assegura Gaiser.
