Dr. Vicenzo De Feo, Full Professor of Pharmacognosy. Department of Pharmaceutical Sciences. State University of Salerno. Itàlia.
El passat 15 de Desembre de 2016 el Dr. Vicenzo De Feo ens va presentar alguns dels estudis realitzats en el seu laboratori utilitzant plantes psicoactives. Va indicar que l'ús de les plantes que la humanitat ha realitzat des de temps ancestrals, ha canviat el curs de la història, el nostre món i la història de la medicina. Algunes les hem utilitzat per nodrir-nos, unes altres ens han proporcionat recer i protecció i moltes altres ens han guarit. El coneixement de les propietats de plantes com el quino, l'estramonio, l'hipérico, el sauce, la ipomea etc., ens ha permès obtenir els seus principis actius i aplicar els seus efectes curatius per a una gran varietat de trastorns.
La naturalesa, mitjançant les plantes, ofereix infinitat de models i els homes han desenvolupat aquests models (obtenció de la síntesi) i els han utilitzat (aplicació clínica). Treballant sobre aquests models s'han obtingut productes com la quina, l'atropina o l'àcid acetilsalicílico d'ús quotidià en la nostra farmacopea. Cada dia es realitza la síntesi de nous compostos aplicant la química computacional.
Els estudis que realitza amb el seu equip s'insereixen dins de la “Etnobotánica”, disciplina interessada en les relacions entre els homes i les plantes. A més d'aquesta co-evolució també estudien com l'home ha seleccionat les plantes amb l'objectiu d'utilitzar-les per restablir l'homeòstasi corporal i recuperar l'equilibri. Aquest vessant curativa fa que algunes siguin considerades “plantes màgiques”. A la zona d'origen de la planta màgica es realitza un consum ritual, ja que permeten accedir a un estat per recuperar l'harmonia i l'homeòstasi. Va assenyalar que el consum que es realitza a Occident i que produeix addicció, és un fenomen molt diferent, que sorprèn als quals tenen una comprensió ancestral d'aquestes plantes (remeiers, xamans, mestres).
Va ressaltar que coneixem una ínfima part de les plantes amb propietats curatives, la biodiversitat és molt àmplia, però està en perill. La pèrdua de biodiversitat ens planteja que desconeixerem el possible potencial de plantes ja extingides.