Dr. Pedro Seijo és Director Centre Tractament Ambulatori d'Addiccions (C.T.A.) de Villamartín. Diputació de Cadis. Espanya.
El Dr. Seijo va realitzar un recorregut a través del temps posant el focus en el consum de drogues, en concret d'opiacis. Va utilitzar moments històrics del nostre país i algunes de les pel·lícules més emblemàtiques d'aquest gènere. Amb això, va posar en relleu com ha canviat la consideració del consum de drogues a Espanya. Va assenyalar que des del plantejament de “les drogues sempre han estat amb nosaltres” que ens fa comprendre els inicis del consum de drogues en la humanitat, en la nostra història recent podem situar el canvi que s'inicia en 1975 coincidint amb un moment històric que va ser “la transició espanyola” i permet l'obertura a Espanya. Va ser un moment de goig, llibertat i explosió artística. La influència que arriba d'altres països porta amb si costums, expressions de música, cinema i cultura i també el consum d'heroïna. Es generalitza el consum de drogues i s'expressa en un ambient jocós conegut en l'àmbit cultural com “la moguda”. En aquest ambient prompte sorgeix l'alarma social, es produeixen atracaments a bancs i farmàcies, assalts a vianants, arriba la inseguretat ciutadana que caracteritze la dècada dels anys 80-90 del segle anterior. El cost de vides humanes va ser alt, tant per adulteració com per sobredosi d'heroïna, situació que va quedar reflectida al cinema i la música d'aqueixos anys. El gènere de cinema “quinqui” mostrava la biografia d'aquests consumidors juntament amb la terminologia idiosincrática que acompanyava el consum. El cinema, la televisió i el carrer comptaven aquesta problemàtica mentre que, els centres de salut eren incapaces de respondre al que es va dir “una epidèmia d'heroïna” caracteritzada per l'augment de casos d'hepatitis i l'aparició del virus de la immunodeficiència humana (VIH) causant de la SIDA. A partir d'aqueix moment es va haver de realitzar un gran esforç sanitari per a implantar recursos, tractaments, inserció social, etc.
Va canviar el llenguatge i els conceptes, en aqueixes dècades sol es contemplava la desintoxicació i la recaiguda i la principal preocupació dels espanyols, després de l'atur, era la droga. Es plantegen els conceptes de droga dura vs droga blana. Es comença a regular el tractament dels opiacis, s'utilitza la metadona i torna el debat al carrer: es canvia una droga per una altra?. El tractament proposat sempre era “lliure de droga”.
En els anys 90, la dècada denominada del cervell, es va produir un gran impuls per a la investigació en addiccions: s'estableixen els mecanismes neurofisiològics, nous tractaments, s'estableix la necessitat d'avaluar i tractar al mateix temps, d'investigar en clínica i en ciència bàsica, de dotar de sistemes i centres específics de tractament. Així, hem arribat a tenir en l'actualitat tractaments per a alleujar la síndrome d'abstinència, contemplar l'existència de centres i tractaments de baixa exigència.
En el segle XXI sorgeix l'ona de legalització de la marihuana a la qual molts països estan accedint. Sabem que, davant una droga de consum legal, el consum augmenta i s'han posat de moda les “legal highs” que estan en el límit de la legalitat. Tenim altres tipus d'addiccions, joc on-line amb les apostes esportives que es consideren ja l'heroïna d'aquest segle. I sorgeixen noves modalitats de consum com el “chemsex”. Aquests canvis ens obliguen a continuar estudiant com són i on ens condueixen, a adaptar-nos a la demanda social d'aquests moments, en definitiva, a continuar formant-nos i investigant i a continuar treballant.
Llista d'enllaços:
