Néstor Banderas Navarro | 16 de de gener de 2019
Néstor Banderas Navarro és llicenciat en Història, amb l'especialitat d'Història Contemporània, amb Premi Extraordinari de Llicenciatura (2013). Va estudiar el Màster de Professor d'Educació Secundària, amb Premi Extraordinari de Màster en 2014, per la Universitat de València.
Actualment és professor de Geografia i Història a l’IES Clot del Moro (Sagunt) i és col·laborador de Gea-Clío, un grup d'investigació i innovació en didàctica de les ciències socials. Ens parla a continuació sobre la seua experiència.
Què has trobat de diferent al Màster respecte al Grau en la teua
preparació de professor?
El Grau universitari que, en el meu cas, va ser l’antiga llicenciatura d’Història, no oferia cap possibilitat per a formar-se a nivell didàctic o pedagògic, tan sols en l’especialitat cursada, de manera totalment desconnectada amb el saber escolar. Per contra, el màster m’oferí un ampli ventall de possibilitats en didàctica, pedagogia, psicologia o sociologia, branques del coneixement imprescindibles per a treballar com a docent, partint ja d’una base necessària de coneixements teòrics de la matèria a impartir.
Què et va aportar el Màster a la formació de professor?
El Màster em va posar en contacte amb docents en actiu que feien classe a Secundària, la qual cosa és molt important per a poder fer eixe esforç d’adaptació dels continguts disciplinars estudiats a la carrera. Així mateix, vaig prendre contacte amb altres disciplines (psicologia, sociologia) de les quals no tenia coneixements i vaig poder reflexionar críticament sobre el currículum escolar, sobre els problemes de la metodologia que havíem conegut des de la nostra experiència escolar i sobre la necessitat de buscar unes formes de treballar transformadores des de la Geografia i la Història.
Què vas trobar en Gea-Clío una vegada que has treballat?
A Gea-Clío, grup d’innovació i investigació didàctica, vaig adherir-me una vegada vaig acabar el màster i vaig començar a treballar com a docent. El més important que he trobat en aquest grup ha sigut un fòrum de debat, de reflexió i de contrast de diferents opinions sobre la funció social de les Ciències Socials. El grup m’ha mantingut en contacte amb la universitat, aspecte que sol faltar en la difícil relació entre docents de Secundària i docents d’universitat, i m’ha permès conèixer, no sols idees entusiastes sobre el poder transformador de les CC.SS., sinó també materials innovadors amb els quals treballar en classe.
