Els antecedents de l’actual Màster en Psicopedagogia a Espanya estan intrínsecament lligats a l’evolució històrica de la disciplina i als canvis legislatius que transformaren l’estructura dels estudis universitaris amb la implementació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), també conegut com a Pla Bolonya.
1. Orígens Històrics de la Psicopedagogia
La psicopedagogia com a camp de coneixement té arrels que es remunten al segle XIX, amb la confluència de la pedagogia i la psicologia científica i experimental. A Espanya, els primers indicis d’un enfocament psicopedagògic (orientació i intervenció educativa) es troben entre 1882 i 1936, període marcat per la creació del Museu Pedagògic i un interès creixent per la investigació científica aplicada a l’educació.
2. Desenvolupament en la Segona Meitat del Segle XX
Durant les dècades de 1970 i 1980, amb la Llei General d’Educació (LGE) i el desenvolupament de l’educació especial, l’orientació educativa començà a prendre forma en el sistema públic. Es crearen els primers Equips d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica en diferents comunitats autònomes, com Catalunya (1983) i la Comunitat Valenciana (1984), la qual cosa generà la necessitat de professionals especialitzats en aquestes funcions.
3. La Llicenciatura en Psicopedagogia (1992-2010)
El moment clau que precedeix l’actual màster fou la creació de la Llicenciatura en Psicopedagogia en 1992 en el sistema universitari espanyol. Aquesta titulació de segon cicle (posterior a un primer cicle de Magisteri, Psicologia o Pedagogia) pretenia formar els orientadors i especialistes que requerien els centres educatius i altres àmbits.
La Universitat de València (UV) implantà el pla d’estudis de la Llicenciatura en Psicopedagogia en el curs 1997-1998.
La resolució per la qual s’ordenava la publicació del pla d’estudis al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) té data de 30 de setembre de 1997.
Posteriorment, aquest pla d’estudis fou adaptat a noves normatives (Reial Decret 779/1998) i publicat de nou al BOE en juliol de 2000.
Aquesta llicenciatura era una titulació de segon cicle, dissenyada per a ser cursada per estudiants que ja comptaven amb un primer cicle universitari (com la Diplomatura en Magisteri o la Llicenciatura en Pedagogia/Psicologia), i tenia una duració de dos cursos acadèmics.
4. La Transformació a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES)
L’antecedent directe del màster actual és l’extinció de la llicenciatura per la reestructuració del sistema universitari espanyol per a adaptar-se al Pla Bolonya.
Desaparició de la Llicenciatura: Amb l’entrada en vigor del Reial Decret 1393/2007, que establí la nova ordenació de les ensenyances universitàries oficials, la llicenciatura en Psicopedagogia no es transformà en un títol de Grau (4 anys / 240 crèdits ECTS).
Creació del Màster Oficial: Per a donar continuïtat a la formació de professionals i complir les directrius europees, les universitats espanyoles implementaren l’actual Màster Universitari en Psicopedagogia. Aquest màster és un títol oficial de postgrau (normalment 60 ECTS, un any de duració) que permet als graduats en àrees afins (principalment Educació Primària, Infantil, Pedagogia i Psicologia) adquirir les competències i l’habilitació necessàries per a l’exercici de funcions psicopedagògiques.
Per tant, el màster és l’hereu d’una llarga tradició que buscava la integració de la psicologia i la pedagogia, consolidada inicialment com a llicenciatura i reconfigurada com a formació de postgrau per a adaptar-se al marc universitari europeu.
