Catedràtic d’Història de la Ciència a la Universitat de València i investigador de l’Institut Interuniversitari López Piñero d’Estudis Històrics i Socials sobre Ciència, Tecnologia, Medicina i Medi Ambient. És doctor en medicina per la Universitat d’Hamburg, màster en filosofia per la Universitat Lliure de Berlín i metge psiquiatre format a l’Hospital Clínic Universitari de València. Ha estat becari predoctoral del Servei Alemany d’Intercanvi Acadèmic (DAAD) i contractat postdoctoral del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i de la Universitat de Luxemburg. Ha realitzat estades formatives, docents i de recerca a diverses universitats i institucions acadèmiques d’Europa, Amèrica Llatina i els Estats Units (Heidelberg, CNRS París, UNAM Ciutat de Mèxic, Tubinga, Cambridge i Harvard, entre d’altres). És autor dels llibres Der junge Foucault und die Psychopathologie (Berlín, 2008), La ciencia del alma (Madrid/Frankfurt, 2013), El discurso psicopatológico de la modernidad (Madrid, 2018) i Las políticas de la locura (València, 2023), així com de nombrosos estudis i assajos dedicats a la història i la filosofia de la psiquiatria, la psicologia i la medicina —alguns d’ells apareguts en revistes internacionals de primer nivell com Medicine, Health Care and Philosophy, Health Care Analysis, Theoretical Medicine and Bioethics, History of Psychiatry, Social History of Medicine, History of the Human Sciences, Paedagogica Historica i Medical History. A la seua trajectòria s’ha ocupat de la cristal·lització i el desenvolupament de la medicina mental, la cultura psicològica, la mirada psicopatològica, la salut pública, la psicopolítica i la psicopatologia estructural en el marc dels dos grans problemes històrico-filosòfics de la modernitat i la subjectivitat. Actualment codirigeix ​​un projecte de recerca sobre la cultura del trauma i s'interessa per la fenomenologia de la salut i la malaltia. Recentment ha editat el volum col·lectiu La clínica de la subjetividad (València, 2025).