Encara que semble mentida en aquests dies de fred, les temperatures globals segueixen batent rècords. 2016 s'ha convertit en l'any més calorós des que existeixen els registres, amb 14.8 ºC de mitjana supera a 2015, el seu predecessor.
20 de de gener de 2017
L'augment de les temperatures globals va aconseguir el seu màxim al febrer de 2016, mes en el qual la temperatura de la Terra va arribar a ser 1.5 ºC més que al començament de la Revolució Industrial, segons una anàlisi del Copernicus Climate Change Service (C3S). Aquesta institució ha detectat que la pujada més dràstica es va registrar en llocs com l'Àrtic, però també es van donar condicions extremes a Àfrica del Sud a l'inici de l'any, en l'Est i el Sud-est Asiàtic abans al monsó d'estiu, a Orient Mitjà a la fi d'estiu i en algunes parts d'Amèrica del Nord a l'estiu i tardor. L'any que hem deixat arrere ha sigut 0.2 ºC més càlid que l'anterior, cosa que resulta alarmant. Ed Hawkins, científic del clima en la Universitat de Reading, va llançar des de Twitter, fa poc més d'un any, un GIF que es va tornar viral. En ell es tractava de mostrar d'una forma impactant l'augment de les temperatures en el nostre planeta des de l'inici dels registres.
Com pot afectar al planeta la pujada de temperatures?
Són molts, i cada vegada més greus, els efectes que provoca aquest fenomen. Juan Garcés de Marcilla, director dels serveis de Copernicus del ECMWF, va apuntar:
"Ja estem veient els impactes del canvi climàtic en tot el globus. Les temperatures de la terra i el mar estan augmentant al costat dels nivells del mar, mentre l'extensió del gel marí, el volum de les glaceres i la capa de neu disminueixen; estan canviant els patrons de precipitació i els fenòmens atmosfèrics extrems com les ones de calor, les inundacions i les sequeres són cada vegada més freqüents i intensos en nombroses regions. L'impacte que el canvi climàtic tindrà en el futur dependrà de l'esforç que fem ara."
- Desglaç dels casquets polars: Una de les conseqüències més visibles de l'escalfament global és aquesta. El passat hivern va ser inèdit en l'Àrtic. Va haver-hi dies en els quals les temperatures van arribar a col·locar-se en 1 ºC o 2 ºC, molt rar quan parlem d'un lloc en el qual les temperatures en aquesta estació solen rondar els −50 °C a causa dels forts vents provinents de Sibèria. Arran d'açò, Marcus Carson, membre de l'Institut de Medi ambient d'Estocolm, va assegurar que:
El que està ocorrent fa que ens acostem als punts d'inflexió que poden multiplicar els efectes del canvi climàtic, i fer que siguen potencialment irreversibles".
- Increment de les emissions de CO2: Per primera vegada, enguany els nivells de CO2 no van baixar de 400 ppmm amb el canvi d'estiu a tardor en l'Hemisferi Nord. En anys anteriors, l'absorció de CO2 per la vegetació durant la temporada d'estiu ha causat que al setembre es registrara el punt més baix en els nivells de CO2.
- Augment dels incendis forestals: La pujada de la temperatura global, a més d'intensificar el desglaç de les grans glaceres, també està avançant l'arribada de la calor. Aquest fenomen produeix que les àrees forestals s'assequen més i romanguen en aqueixa condició per més temps, incrementant així les possibilitats de cremar-se. En la zona de Fort McMurray, Canadà, es van observar al maig focs destructius. Durant Juny i Juliol, extensos incendis incontrolats associats amb les altes temperatures de l'any es van produir a Sibèria.
I Espanya?
El futur del nostre país també va molt lligat a l'escalfament global. En 2015 es va publicar 'Canvi Climàtic a Europa 1950-2050: percepció i impactes', un informe elaborat pel membre del Panell Intergovernamental per al Canvi Climàtic de Nacions Unides, Jonathan Gómez Cantero. En ell, s'assegurava que el canvi climàtic 'espentava' a Espanya cap a un clima similar al del Marroc. S'espera que, per a l'any 2050, la temperatura mitjana ascendisca 5 ºC. Aquest augment de temperatures, a més de portar estius més llargs i hiverns més càlids, pot desembocar en la pèrdua de determinats tipus de cultiu, com l'olivera a Andalusia, els vinyers a La Rioja o els cítrics a la Comunitat Valenciana.
Finalment, també cal destacar que aquest fenomen comportarà a una progressiva pujada del nivell del mar. La següent fotografia mostra com quedarà la ciutat de València i els seus voltants quan les temperatures globals pugen 2 ºC i 4 ºC, respectivament. Com es pot observar, l'Albufera quedarà totalment submergida en el Mediterrani i la capital del Túria perdrà una part important del seu territori.
.
Pots visionar com afectarà la pujada del nivell del mar en qualsevol part del món a través de la pàgina web:: http://choices.climatecentral.org
