Personal investigador de diverses institucions, entre les quals la Universitat de València (UV) i l’Institut de Recerca Sanitària INCLIVA, de l’Hospital Clínic Universitari de València, ha desenvolupat un estudi per avaluar la correlació entre el teixit adipós epicàrdic (la capa de greix que recobreix el cor), amb la mida de l’infart i la reducció de la funció cardíaca a curt (1 setmana) i llarg termini (6 mesos) en l’infart agut de miocardi (IAM).
Les imatges obtingudes, que s’han estudiat mitjançant tècniques de ressonància magnètica cardíaca, han permés observar el paper dual que té el greix epicàrdic, que, encara que no sempre es correspon amb més obesitat, sol estar relacionat amb l’acumulació de greix en altres òrgans (greix visceral). D’una banda, l’obesitat representa un factor de risc per a les malalties cardiovasculars, mentre que, de l’altra, les malalties ja establertes tendeixen a seguir un curs més benigne en els pacients obesos.
En l’estudi, publicat en la revista Diagnostics, es va comprovar que pacients amb un elevat greix epicàrdic (>35ml/m2) presenten infarts més extensos, però també que, unavegada aquests infarts extensos s’han produït, el greix sembla exercir un efecte beneficiós i preserva la funció sistòlica (que es refereix a la capacitat del cor per contraure’s i bombar sang cap al cos) i la dilatació del ventricle esquerre en la fase crònica (que fa que el múscul cardíac es debilite i aprime, per la qual cosa és incapaç de bombar de forma eficient la sang necessària a tot el cos).
Els investigadors principals han estat els doctors Vicente Bodí, catedràtic del Departament de Medicina de la Universitat de València, coordinador del Grup de Recerca Traslacionalen Cardiopatia Isquèmica d’INCLIVA i cap de Secció del Servei de Cardiologia de l’Hospital Clínic de València; i César Ríos i Héctor Merenciano, del mateix grup de recerca d’INCLIVA; així com José Gavara, del Centre de Biomaterials i Enginyeria Tissular de la Universitat Politècnica de València.
L’infart agut de miocardi amb elevació del segment ST (IAMEST) consisteix en l’oclusió sobtada d’una artèria coronària, habitualment per un coàgul, i és una de les causes principals de morbiditat i mortalitat a tot el món. El teixit adipós epicàrdic és un dipòsit de greix biològicament actiu amb efectes moduladors en el miocardi ubicat al voltant del cor i al llarg de les branques coronàries principals. Diversos estudis han relacionat l’extensió del teixit adipós epicàrdic amb la presència d’esdeveniments cardiovasculars adversos.
No obstant això, en pacients amb infart agut de miocardi, l’associació del teixit adipós epicàrdic amb l’infart agut de miocardi i la funció cardíaca a penes ha estat investigada i hi ha controvèrsia en els resultats existents. Per això, cal més investigació clínica i bàsica per entendre el paper que compleix el teixit adipós epicàrdic després d’un infart agut de miocardi, així com les possibles implicacions terapèutiques.
L’estudi s’ha desenvolupat durant els últims dos anys gràcies a un registre prospectiu de pacients de l’Hospital Clínic de València. Es van seleccionar 221 pacients donats d’alta entre el 2010 i el 2016 després d’un primer infart agut de miocardi reperfós (el flux sanguini del qual s’ha restablit) i amb estudi de ressonància magnètica cardíaca en la primera setmana. D’aquests 221 pacients, 167 van ser reestudiats amb ressonància magnètica cardíaca al cap de 6 mesos després de l’infart agut de miocardi amb elevació del segment ST.
En l’estudi hi han participat, a més, els investigadors d’INCLIVA i professors de la Universitat de València Francisco Javier Chorro, coordinador del Grup de Recerca en Electrofisiologia cardíaca experimental; Julio Núñez, coordinador del Grup de Recerca en Insuficiència Cardíaca; i Juan Sanchis, coordinador del Grup de recerca en Cardiologia Clínica.
Referència del’article: Gavara J., Merenciano-Gonzalez H., Llopis-Lorente J., Molina-García T., Perez-Solé N., de Dios E., Marcos-Garces V., Monmeneu J. V., López-Lereu M. P., Canoves J., et al. «Impact of EpicardialAdiposeTissue on InfarctSizeandLeft Ventricular SystolicFunction in Patientswith Anterior ST-Segment ElevationMyocardialInfarction». Diagnostics. 2024; 14(4):368. https://doi.org/10.3390/diagnostics14040368
