Un equip liderat pel catedràtic de Medicina de la Universitat de València Juan Ascaso, i en el qual han participat investigadors de l’INCLIVA, de l’Hospital Clínic de València i del Centro de Investigación Biomédica en Red ha demostrat que la ingesta d’àcids grassos insaturats produeix canvis beneficiosos postprandials, durant i després de la digestió. El treball, publicat en la revista científica 'Plos One', suggereix que aquest factor podria fer canviar les recomanacions dietètiques actuals a persones amb obesitat i diabetis.

Sergio Martínez-Hervás, professor associat de Medicina a la Universitat de València, primer signant de l’article i adjunt al Servei d’Endocrinologia de l’Hospital Clínic, explica que la principal conclusió de la investigació ara publicada és que els àcids grassos insaturats indueixen canvis beneficiosos a escala metabòlica, després de la ingesta, els quals podrien fer canviar les recomanacions dietètiques actuals als subjectes amb obesitat i/o diabetis, atès que se’ls recomana una ingesta pobra en greix. “No es tracta d’abusar ara dels greixos insaturats, ja que la seua aportació calòrica continua sent important, però podem ser més flexibles quant al seu consum”.

La recerca realitzada ha tingut com a objectiu avaluar l’efecte d’una sobrecàrrega oral grassa rica en àcids grassos insaturats sobre diferents paràmetres metabòlics com la glucosa, la insulina i els lípids i l’estrès oxidatiu, tant en subjectes sans com en pacients amb obesitat abdominal. 

L’obesitat és un dels principals problemes de salut als països desenvolupats. A Espanya, la Societat Espanyola d’Endocrinologia calcula que el 39,3% de la població entre 25 i 64 anys pateix sobrepès i un 21,6% és obesa.

Sergio Martínez-Hervás explica que l’estudi es va dur a terme amb la participació de 40 voluntaris: 20 subjectes control i 20 pacients amb obesitat abdominal. Després de dejuni de 12 hores, es va fer ingesta d’un preparat comercial ric en àcids grassos insaturats (50 g/m2 de superfície corporal). 

“En analitzar la seua sang observem un increment significatiu dels triglicèrids plasmàtics, i s’aconsegueix un màxim a les 4 hores, i una posterior reducció d’aquests. No obstant això, tant en els subjectes sans com en els pacients, i contràriament al que inicialment esperàvem, es produeix una reducció progressiva dels nivells plasmàtics de glucosa i insulina, amb una reducció de l’estat de resistència a la insulina, i dels nivells d’estrès oxidatiu”.

En l’estudi han participat investigadors del Departament de Medicina de la Universitat de València, del Grup de Recerca de Risc Cardiometabòlic de l’Institut de Recerca Sanitària INCLIVA, del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Clínic, i del Centro de Investigación Biomédica en Red. Diabetes y Enfermedades Metabólicas Asociadas (CIBERDEM). 

Alteracions metabòliques

L’obesitat s’associa amb el desenvolupament d’alteracions metabòliques i amb un increment dels nivells d’estrès oxidatiu, tant en dejú com després de la ingesta. En les últimes dècades, els hàbits alimentaris han canviat, de manera que la major part del temps romanem en estat postprandial. 

L’estat postprandial constitueix l’estat metabòlic habitual en el qual es troba l’ésser humà al llarg del dia, ja que es produeix una superposició dels productes absorbits en les diverses menjades diàries. Aquest estat d’absorció es manifesta de dues a quatre hores després de la ingesta d’aliments. Durant aquest període, hi ha diferents augments en la concentració de la glucosa en la sang, aminoàcids i triglicèrids.

Més informació:

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/27537847

Peu de fotografia: 

Juan Ascaso, catedràtic de Medicina de la Universitat de València. Foto: Incliva.