La Zoologia

La zoologia és la ciència de la Biologia que s'encarrega de l'estudi dels animals. Aquesta disciplina investiga tots els aspectes d'aquests éssers vius, com la seua biologia, fisiologia, morfologia, comportament, distribució i ecologia de cadascuna de les seues espècies. Per desenvolupar la seua activitat, el zoòleg ha de recórrer al anàlisi i manipulació dels exemplars, per la qual cosa requereix establir col·leccions d'animals i precisa conservar-les i mantenir-les en les millors condicions possibles. Per aquest motiu, les col·leccions zoológicas han estat d'importància decisiva en el desenvolupament de la Zoologia. Cada grup o estructures d'animals que formen una col·lecció, segons la seva composició, textura i naturalesa, requereix d'unes condicions determinades per a la seua conservació. Uns, poden preservar-se en sec, dins d'uns límits de temperatura i humitat establerts, mentre que altres exemplars precisen estar inclosos en líquids conservants específics, resines, liofilitzats, ultracongelats, etc. Amb el temps, les col·leccions zoológiques han anat incrementant-se considerablement i, en l'actualitat, es troben situades a les principals universitats, museus i centres de recerca de tot el món.

Història de la Col·lecció Zoològica de Vertebrats

Una gran part de les col·leccions d'animals taxidermitzats que disposa, en l'actualitat, la Universitat de València, es trobaven antany en el Gabinet d'Història Natural, i posteriorment a l'antic Museu d'Història Natural de la Universitat de València, al Carrer de la Nau de la mateixa ciutat. Els exemplars s'exposaven, des de la segona meitat del segle XVIII, en una sèrie de vitrines en el pis superior de l'edifici històric, seu de la Universitat fundada, a la fi del segle XV. Al maig de 1932, un incendi va arrasar tot l'ala sud de l'immoble i va afectar principalment a la sala d'exposició del Gabinet, amb el resultat de la pèrdua de la major part dels fons de les col·leccions. Segons fonts de l'època, durant l'incendi es va establir voluntàriament un equip d'estudiants, gent que es trobava en el lloc i, evidentment, bombers i forces locals que van retirar bastants peces de la col·lecció abans de ser afectades per les flames. Aquests exemplars es van dipositar, temporalment, en l'estades de la veïna Església del Patriarca, des d'on serien reconduïts, de nou, a emplaçaments de la Universitat. Amb posterioritat, la col·lecció s'ha anat incrementant amb diverses donacions d'institucions i particulars, i mitjançant la recol·lecció i preparació de peces portades a terme per personal de la Universitat. En l'actualitat, compta amb prop d'un miler d'espècimens de diferents grups de vertebrats.

La Taxidermia

La taxidermia, del grec "taxisa" (arranjament o col·locació) i "dermis" (pell), es defineix com l'art de disecar animals per conservar-los amb aparença de vius i facilitar així la seua exposició, estudi i conservació. Consisteix, bàsicament, en l'extracció de la pell, el seu adobat, tractament i disposició sobre un motlle que imiti la forma natural de l'exemplar. Aquesta tècnica va tenir gran acceptació des de finals del segle XVIII fins a ben entrat el segle XX, doncs no només permetia la conservació de part del material zoològic per al seu posterior estudi científic, sinó que també facilitava, a la societat contemporània, la contemplació d'animals exòtics o difícils d'observar fora dels seus hàbitats naturals, en un moment de la història en el qual aquest era, juntament amb gravats i il·lustracions, l'únic recurs per poder fer-se una idea d'aquests animals. Per aquest motiu, gran part de les col·leccions de museus i institucions conserven nombrosos exemplars preservats per la tècnica de la taxidermia, encara que hui dia aquesta forma de conservació es troba en desús. En l'actualitat, les pells es conserven sense tractaments agressius, en sec i sense disposició en motlles, sota unes condicions de temperatura i humitat estrictament controlades.

Mamífers - Generalitats

Els mamífers són un grup taxonòmic dins dels vertebrats. El seu origen es remunta a més de 200 milions d'anys i van sorgir a partir de certs rèptils hui extints. Les espècies primitives de mamífers eren de xicoteta grandària i hàbits nocturns. Van conviure amb els dinosaures, que eren dominants en aquella època i, fins a la desaparició d'aquests, no es va arribar a produir la veritable radiació que els ha portat a ocupar una posició dominant des de l'era Terciària fins als nostres dies. En l'evolució dels mamífers s'observa una clara tendència en l'augment de l'activitat, millora de la locomoció i progrés en la capacitat d'obtenir i processar l'aliment. Els mamífers actuals es divideixen en tres grups, diferenciats entre si, fonamentalment, per la forma en què es desenvolupen les seues cries: Monotremes, que neixen d'ous, Marsupials, que completen gran part del desenvolupament embrionari fos de l'úter, en una estructura denominada marsupi i Placentats, hui dia majoritaris, en els quals el desenvolupament de l'embrió té lloc, per complet, dins de l'úter de la mare i és alimentat per un òrgan temporal, la placenta.

Esquelets de lleó – Lleó Marí Sud-americà

Aquests dos esquelets representen vertebrats del grup dels mamífers. En l'evolució d'aquest grup s'observa una tendència cap a la simplificació de l'esquelet respecte de la línia de rèptils dels quals descendeixen. Les costelles queden reduïdes a les de la regió toràcica el que, unit a l'aparició de la regió lumbar en la columna vertebral i una disposició parasagital de les extremitats, els permetrà flexionar el cos en el plànol sagital incrementant la grandària de la gambada i afavorint una major eficiència en la locomoció. La simplificació de l'esquelet també s'observa en el crani amb la pèrdua o reducció de peces cranials, modificacions en l'articulació mandibular i una especialització dentària. Concretament aquests esquelets pertanyen a un lleó africà (Panthera llegeixo) i un lleó marí sud-americà (Otària flavescens). Ambdues espècies són carnívores. El primer s'alimenta de preses (fonamentalment, altres mamífers) que aguaita i atrapa amb les seves arpes. El segon és un depredador de peixos i mol·luscs cefalòpodes. La dentició desenvolupada és molt similar en les dues espècies, a causa d'una analogia de la dieta carnívora que consumeixen.

Generalitats i cranis de cetacis

Els cetacis són un grup de mamífers amb adaptació completa a la vida en l'aigua, que s'han independitzat completament del mitjà terrestre. Les seves potes anteriors s'han transformat en aletes, les posteriors han desaparegut i tot el seu cos ha adquirit una forma hidrodinàmica. Estudis moleculars recents demostren que els parents terrestres actuals més propers als cetacis són els hipopòtams. Les 89 espècies que existeixen hui dia, la gran majoria marines es divideixen en dos grups. El primer correspon al dels odontocets o cetacis dentats, que es caracteritzen per posseir dents i d'alimentació basada en peixos i cefalòpodes, principalment. A aquest grup pertanyen els dofins, calderons, orques, marsopes, narvals, belugues catxalots i balenats. El segon grup reuneix als misticets o cetacis barbads, amb dentició absent que, en el seu lloc, ocupen unes estructures denominades barbes compostes d'alfa-queratina. En l'actualitat, existeixen catorze espècies dins d'aquest grup que es coneixen amb el nom de balenes i rorcuales. Els misticets consumeixen peixos, invertebrats del plàncton (especialment els crustacis del krill) o invertebrats bentónicos, que filtren gràcies a un sistema en el qual intervenen les barbes, a través de les quals expulsen l'aigua ingerida, mentre que retenen l'aliment a l'interior de la boca.