Logo de la Universitat de València Logo Museu de la Universitat de València d'Història Natural Logo del portal

  • Calendari MUVHN 2023

Un estudi reconstrueix els hàbitats i els estils de vida dels primers taurons capaços d’emetre llum

  • Parc Científic
  • 1 de març de 2023
Humberto Ferrón
Humberto Ferrón

Els taurons van adquirir bioluminescència en un esdeveniment únic durant el Període Juràssic, després de colonitzar les profunditats marines. Així ho mostra un estudi de la Universitat de València sobre la bioluminescència en taurons, recentment publicat en la revista Palaeontology. El treball, que proporciona la primera reconstrucció global dels hàbitats i els estils de vida al llarg de l’evolució d’aquests grups, aclareix com i per què va aparèixer la capacitat d’emetre llum a la foscor en taurons.

La bioluminescència és un fenomen que es dóna en diferents espècies marines i un component important en la dinàmica dels ecosistemes d’aigües profundes. Com a conseqüència, hi ha una àmplia literatura científica sobre les causes i l’escenari del seu origen, però no hi ha consens entre els especialistes. L’article, que acaba d’aparèixer en la revista Palaeontology, aporta noves perspectives al voltant de l’escenari on la bioluminescència va evolucionar, així com sobre els mecanismes de colonització d’aigües profundes per part de taurons i vertebrats en general.

Segons l’estudi, la majoria dels esqualiformes –ordre a què pertanyen els taurons bioluminiscents– es van originar en ambients nerítics, és a dir, en zones properes al litoral i ben il·luminades. Des d’allà van colonitzar les aigües profundes diverses vegades durant els Períodes Juràssic i Cretaci. I en contra del que es pensava fins ara, aquest procés tingué lloc a través de la zona bentònica –és a dir, sobre el substrat marí, des de zones costaneres fins a les grans profunditats sense llum.

“L’evolució de la bioluminescència va passar una única vegada al llarg de la història evolutiva dels taurons i ho va fer després que aquests colonitzaren les grans profunditats marines. Per tant, l’aparició de la bioluminescència, contràriament al consens científic que existia fins ara, molt probablement tingué un paper irrellevant en la conquesta de les aigües profundes”, explica Humberto Ferrón, investigador Ramon i Cajal a l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE) de la Universitat de València, i responsable del projecte.

Estratègia defensiva i senyalització per als seus iguals

La bioluminescència és un component fonamental de la dinàmica dels ecosistemes d’aigües profundes. En els taurons, la seua presència es mostra en representants de tres famílies diferents de l’ordre dels esqualiformes –Etmopteridae, Dalatiidae i Somniosidae–, que es viuen tant a la massa d’aigua –sense contacte amb el fons– com sobre el substrat, des dels 200 fins als 4.000 metres de profunditat.

Segons el treball ara publicat, la bioluminescència compleix diverses funcions que són clau en els taurons actuals, des del reconeixement d’individus de la mateixa espècie en la foscor fins a la il·luminació de grans espines presents en les seues aletes com a senyal d’alerta per a possibles depredadors.

“La idea preestablerta era que els primers taurons bioluminiscents viurien en zones il·luminades i presentarien bioluminescència en el seu ventre, fent ús d’aquesta característica per camuflar-se i passar desapercebuts per als depredadors que aguaitaren per sota del seu nivell”, comenta H. Ferrón. “El nou treball posa en dubte aquesta idea de camuflatge per contrail·luminació, ja que la bioluminescència s’estaria originant en ambients de foscor total i en taurons que viurien sobre el mateix substrat, sense possibilitat d’amenaces des de baix”, conclou el científic.

Grup de recerca

Humberto Ferrón lidera el grup de Recerca MacroFun –Macroevolution and Functional morphology research group–, com a part de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva. L’equip se centra a aclarir les principals transicions evolutives d’animals, les causes i les conseqüències, integrant evidència d’organismes vius i el registre fòssil a través de l’aplicació conjunta d’una varietat de tècniques d’avantguarda en paleobiologia, ecologia, evolució i biomecànica.

Referència:

Illuminating the evolution of bioluminescence in sharks. Humberto G. Ferrón. Palaeontology. Volume 66, Issue 1 e12641

Llista d'enllaços: