Exemplar MUVHN-ENT0405. Col·lecció Pare Ignacio Sala S. J. Depositada en el Museu de la Universitat de València d'Història Natural.
La peça que presentem aquest mes és una caixa didàctica dedicada a la fil·loxera de la vinya (Daktulosphaira vitifoliae, abans denominada Phylloxera vastratix), un diminut insecte hemíptero de tot just un mil·límetre de longitud que va provocar una de les majors crisis agrícoles de la història contemporània.
Aquesta caixa forma part de la Col·lecció Pare Ignacio Sala S. J., depositada en l'actualitat en el Museu de la Universitat de València d'Història Natural (MUVHN). Es tracta d'un excel·lent exemple del material utilitzat per a l'ensenyament de l'Entomologia Agrícola i de la protecció de cultius. Encara que es desconeix el seu fabricant i la data exacta de la seua elaboració, ja figurava en el catàleg de l'antic Museu del Pare Ignacio Sala publicat en 1974.
La caixa representa, mitjançant models ampliats i pintats a mà, les diferents fases del complex cicle biològic de la fil·loxera: la femella radicícola, responsable dels danys en les arrels; les formes alades; els individus sexuals; l'ou d'hivern i el partenogenètic i les alteracions que l'insecte produeix en les arrels de la vinya. Gràcies a aquesta representació tridimensional, era possible comprendre un cicle vital complex i difícil d'observar a simple vista a causa de la reduïda grandària de l'insecte.
Originària de l'est d'Amèrica del Nord, la fil.loxera convivia allí amb espècies de vinyes silvestres que eren resistents al seu atac. No obstant això, la seua introducció accidental a Europa cap a la dècada de 1860, juntament amb plantes de vinya importades, va tindre conseqüències devastadores. Les varietats europees de Vitis vinifera mancaven de defenses enfront de l'insecte, que ataca principalment les arrels, on provoca nòduls i tuberositats que afavoreixen l'entrada de fongs i altres microorganismes. Com a conseqüència, milions de ceps van morir en poques dècades i gran part de les vinyes europees van quedar destruïts. La plaga va aconseguir Espanya durant la dècada de 1870 i va arribar a la província de València al començament del segle XX, transformant dràsticament el paisatge agrícola i l'economia vitivinícola.
Després de nombrosos intents de combatre la plaga mitjançant tractaments químics i altres mètodes, la solució definitiva va ser l'ús de ceps resistents de procedència americana, sobre les que s'empeltaven les varietats europees productores de raïm. Aquest sistema, desenvolupat a la fi del segle XIX, continua sent hui la base de la viticultura mundial i ha permés conservar les varietats tradicionals que continuen donant origen a alguns dels vins més prestigiosos del món.
L'estat d'aquesta caixa és bastant deficitari a causa de la seua antiguitat. El plàstic que protegeix la part superior degué ser originalment transparent i amb el temps ha anat adquirint una tonalitat groguenca que dificulta veure els models exposats en el seu interior. En el MUVHN tenim previst realitzar en breu una restauració d'aquesta peça per a recuperar la seua funció divulgativa. Així, més d'un segle després, aquesta caixa didàctica continuarà complint una important funció divulgativa. No sols el permetre conéixer la biologia d'un dels insectes més influents de la història de l'agricultura, sinó recordar-nos com una espècie de tot just un mil·límetre de longitud va ser capaç de transformar per sempre la manera de cultivar la vinya.
