Les jugadores van quedar a un pas d’aconseguir medalla

L’equip de futbol 7 femení de la Universitat de València es va desplaçar fins a Almeria per competir en el Campionat d’Europa Universitari de Futbol 7 femení. Un campionat en què han participat vuit universitats europees: tres d’espanyoles (Màlaga, Almeria i València), dues de franceses (Montpeller i Paul Sabatier) i una d’Alemanya (Magdeburg), Portugal (Porto) i Turquia (Màrmara).
Les xiques de l’equip universitari van disputar un grandíssim campionat però van tenir mala fortuna en les semifinals. L’equip va començar la competició amb dues victòries inflades, la primera amb un 7-0 davant la universitat amfitriona, Almeria, i més tard amb un 5-1 en l’encontre amb la Universitat de Màrmara (Turquia), dos resultats que presagiaven un gran campionat. El tercer partit de la lligueta prèvia va ser contra la Universitat de Montpeller (França), un dels equips favorits per emportar-se l’europeu, i cap dels dos equips no van defraudar, van disputar un partit amb un gran nivell futbolístic. Les franceses van jugar a un altíssim nivell físic i amb una gran qualitat de joc i les valencianes, al seu torn, van optar per jugar al toc, amb la gràcia tècnica que les caracteritza i un molt bon plantejament tàctic que va permetre que, possiblement, es veiera un dels millors partits de la competició. Al final, l’empat a 2 proclamava la Universitat de València primera de grup gràcies al goal-average, la qual cosa els donava la passada a les semifinals.
L’equip de la Universitat s’enfrontava al segon classificat de l’altre grup, la Universitat de Màlaga, en semifinals. Un equip amb molta experiència i que va demostrar durant tot el campionat que sabia molt bé a què jugava. Des del començament del partit, les valencianes van dominar l’encontre tot generant contínuament ocasions de gol i no permetent l’avanç de les malaguenyes al camp d’atac. Tot i la pressió defensiva, l’equip de la Universitat de Màlaga no es va rendir i a falta de quatre minuts per al final del partit va forçar un penal que va enviar l’equip de la Universitat al tercer i quart lloc, cosa que les va privar de jugar la final.
En la lluita per la medalla de bronze, les valencianes es van enfrontar a la Universitat de Tolosa (França), l’actual  campió d’Europa; això no obstant, el cansament acumulat i el dur colp anímic del partit anterior van afectar l’equip de la Universitat i el partit va acabar amb un 5-1 en contra, fruit d’un rendiment poc habitual en l’equip, que tanca el campionat en quarta posició amb un sabor agredolç.