Charla, dia 4 d'octubre, 12 h, Saló de Graus de Química.
Immunoassaig de flux lateral millorat per electroforesi per a l'anàlisi altament sensible d'antígens virals
Immunoassaig de flux lateral millorat per electroforesi per a l'anàlisi altament sensible d'antígens virals
Sergey N Krylov
Department of Chemistry and Centre for Research on Biomolecular Interactions, York University, Toronto, Ontario, Canada
Els mètodes de detecció al punt d'atenció són necessaris per dur a terme proves mèdiques eficaces, control de qualitat dels aliments, monitorització mediambiental, etc. En aquest tipus de mètodes, s'hi inclou l'immunoassaig de flux lateral (LFIA), el qual és excepcionalment simple, ja que no requereix instrumentació analítica i pot ser utilitzat ràpidament per persones no capacitades en entorns amb recursos limitats. LFIA utilitza tires reactives: membranes superposades preensamblades carregades amb immunorreactius. Per això, es col·loca una gota de la mostra líquida a la tira, movent-se per capil·laritat lateralment a través de les membranes. El moviment de la mostra a través de les zones d'immunorreactius provoca la rehidratació d'aquests darrers i facilita la unió per afinitat dels anticossos marcats a l'analit. Aquesta unió condueix a la formació duna zona amb immunocomplexos marcats a la tira. Normalment s'utilitzen nanopartícules de diferent naturalesa com a marcadors per facilitar la detecció visual (colorimètrica) dels immunocomplexos. S'obté un resultat qualitatiu en 15 minuts mitjançant examen visual de la tira reactiva per detectar la presència i/o absència de dues (o més) zones acolorides. La rapidesa, simplicitat i baix cost de la LFIA l'han convertit en una tècnica d'elecció indiscutible per al cribratge massiu de la població durant les pandèmies. També és un mètode habitual d'elecció en assaigs com les proves d'embaràs. El desavantatge és que el límit de detecció (LOD) de LFIA és massa alt perquè sigui aplicable a mostres amb baixes concentracions d'analit, cosa que fa que sigui impossible fer servir LFIA per a la detecció de patògens i biomarcadors de malalties presents en concentracions baixes. Així doncs, reduir els LODs de LFIA és una tasca essencial que ha atret una atenció creixent de la comunitat investigadora. Sovint, la millora dels LOD s'aconsegueix comprometent un o més dels aspectes avantatjosos de LFIA.
Per superar les limitacions de LFIA, en aquesta xerrada es presenta un procediment de millora del senyal que es fa després de completar LFIA i implica el moviment controlat de nanopartícules d'or funcionalitzades amb biotina i estreptavidina al llarg de la tira de prova mitjançant electroforesi . Les nanopartícules s'uneixen a immunocomplexos i entre si formant agregats multicapa a la tira reactiva, millorant així el senyal. En concret, s'ha obtingut una reducció del LOD de l'antigen de l'hepatitis B d'aproximadament 8 a 0,12 ng/ml, fet que ho fa clínicament acceptable. L'assaig en mostres clíniques de sèrum i plasma per a l'hepatitis B va revelar que la millora del senyal va augmentar la sensibilitat diagnòstica de LFIA del 72 al 98%, sense afectar-ne l'especificitat del 90%. La millora de detecció de LFIA impulsada per electroforesi és universal (independent d'antigen), porta un temps reduït (dos minuts) i la pot fer una persona no capacitada utilitzant un accessori econòmic.
