Universitat de ValènciaUVesports Logo del portal

Pablo Cantero: “Qui no arrisca no guanya”

  • 14 d’octubre de 2019
Image de la noticia

Medalla d'or al Campionat d'Europa de futbol.

“No solament ha sigut aquest any i mig de preparació per aconseguir estar dins de la selecció espanyola, sinó que han sigut 13-14 anys d'atletisme previs que han anat fent-me com sóc, com a esportista”. Aquestes són les paraules de Pablo Cantero, estudiant del màster en Psicologia Sanitària de la Universitat de València, després de guanyar la medalla d'or a l'europeu  de futbol 5 per a cecs amb la selecció espanyola, celebrat a Roma. La Roja Paralímpica, a més, ja té el bitllet per als Jocs de Tòquio 2020. 

Té una veu que desprèn il·lusió, passió per l'esport, especialment ara. “Canviar a un altre esport, i a sobre grupal, m'ha fet tornar a gaudir de la competició”, confessa Pablo Cantero. I ens explica la seua història, la raó per la qual va deixar els 13-14 anys dedicats a l'atletisme per iniciar una marxa com a jugador de futbol per a cecs. 

Va donar una oportunitat al futbol per a cecs

Compaginar el treball, la vida personal i l'esport d'alta competició no és senzill, assegura Cantero. Les seues modalitats en atletisme eren 100 m llisos i salt de longitud, sempre al costat d'un guia. “Cada dos o tres anys havien d'eixir de la meua vida esportiva”, explica Cantero, i aquesta situació el va fer plantejar-se si l'atletisme era l'esport amb què havia de continuar o donava una oportunitat a altres especialitats. I ho va fer.

Cantero juga com a defensa i va ser seleccionat per acudir als europeus de futbol per a cecs. Reconeix que tota la seua experiència en l'atletisme no ha sigut debades, ja que “tot el treball previ ha sigut valuós perquè el seleccionador em convocarà. És cert que jo no tenia una tècnica tan polida com altres companys per conduir una pilota sense veure-hi. Però sí que tenir l'orientació, el fet de córrer sense por, de defensar sense tenir aquesta precaució…”. “Amb l'atletisme he après que qui no arrisca no gana”, segura. 

El to de les seues paraules irradia emoció: “Havia estat en dos campionats d'atletisme previs, però mai no havia aconseguit una medalla tan valuosa com aquesta”, explica Cantero.

Sens dubte, tota una vida dedicada a l'esport i un canvi que li ha aportat molt més que resultats. “Canviar a un altre esport, i a sobre grupal, m'ha fet tornar a gaudir de la competició”, diu Cantero, i subratlla: “He fet amics dins del grup”.

L'europeu  i la porta cap al seu somni

Espanya es va imposar a França per 3-1 en la final i va acabar el torneig invicte, amb 19 gols a favor i només un en contra.

“Encara no tinc assumit el que hem fet, el que hem provocat, perquè realment això era un somni que jo tenia des que em vaig quedar cec amb 11 anys”, confessa Cantero, qui remarca l'oportunitat que li ha brindat el futbol per a cecs i anar a unes Olimpíades. 

“Només pel fet d’anar als Jocs Olímpics em done per satisfet. Ara, però, em toca treballar, perquè el seleccionador compta amb mi per a aquest grup”, conclou Cantero.