La intervenció forma part d’una investigació més amplia basada a generar espais de comunicació que inviten a repensar la impossibilitat de la comunicació de l’individu contemporani i que pren com a referent espais espontanis que podem trobar als afores, a descampats o polígons industrials i al voltant de les urbs.

Pablo Bellot

Sant Vicent (Alacant), 1976. En el treball de Pablo Bellot trobem la màxima del mínim com a principi: desenvolupa un procés d’eliminació i reducció del que és superflu, per al qual utilitza mètodes directes i contundents i on el procés creatiu té especial rellevància gràcies a la senzillesa, la immediatesa i l’espontaneïtat. La seua obra pictòrica és reconeguda per la utilització del negre amb traços enèrgics, espontanis, sense prejudicis i completament lliures. En els últims anys ha realitzat videoinstal·lacions, instal·lacions sonores, ceràmiques i accions concretes com a actes de comunicació, en què codifica i descodifica diversos mitjans de comunicació universals per constatar i evidenciar la impossibilitat de comunicació de l’individu contemporani. Tot això unit a altres obsessions que ha acumulat al llarg dels anys com la violència, la tragipartida, el bé i el mal, l’acudit, el mínim, l’absència, la saturació, l’antivisual o les misèries de l’ésser humà per descobrir el moment contemporani. La seua obra ha sigut reconeguda per convocatòries de suport a la investigació i producció artística com ESCLETXES del Centre del Carme Cultura Contemporània i la Beca Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León. També ha rebut premis com ara a la Biennal Internacional de Ceràmica de Manises, la Bienal Artes Plásticas Ciudad de Pamplona o la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.