Maria Laudes i Paco Inclán es van conèixer en la residència artística Método Móvil (Valderrubio, 2016) de Campo Adentro en la qual Paco exercia com a professor de Psicogeografia i Maria participava com a resident. Allí van compartir el seu interès per l’observació quotidiana i les maneres d’habitar l’espai públic. Des de llavors han coincidit en diferents projectes travessats per la curiositat i l’humor. Paco és escriptor, professor d’espanyol com a llengua d’acolliment i promotor-mediador de projectes vinculats a la diversitat lingüística (Poliglotismes), la lectura i el territori. Maria ha impulsat iniciatives de creació i mediació artística com ‘Parkuir’ o ‘L’onomatopeia del silenci’, centrades en el cos, l’espai públic i la participació col·lectiva. Tots dos comparteixen l’interés per generar trobades inesperades, qüestionar usos establerts i explorar altres maneres de relacionar-se amb els llocs que habitem. Els bancs han aparegut, recurrentment, en les seues vides com a espais en els quals conversar, observar, descansar, llegir, menjar pipes o simplement romandre sense una finalitat concreta, entesos com a xicotetes infraestructures de resistència enfront de la productivitat i l’acceleració contemporànies. Deu anys després d’aquella residència uneixen les seues pràctiques per a salvar als bancs, reivindicant aquest mobiliari quotidià com a lloc de convivència.
