‘Un mundo nuevo’ és una instal·lació que consisteix a una estructura amb forma de prisma hexagonal. En cada una de les seues cares compta amb un visor estereoscòpic en el qual es poden veure diferents imatges, fetes amb una càmera soviètica Sputnik dels anys seixanta, que mostren vistes del Jardí Botànic de la Universitat de València.
El dispositiu és una recreació d’una caixa òptica per a vistes o, en italià, “mondo nuovo”. Concretament, està basat en el Kaiserpanorama, un tipus de caixa òptica amb vista estereoscòpica dissenyada, per les seues proporcions i configuració, com a espectacle públic. ‘Un mundo nuevo’ ens convida a mirar i a trobar-nos immersos en una natura que ocupa un espai interior tancat, estranyament il·lusori. El dispositiu es constitueix com un hivernacle virtual que ens mostra eixa natura de la qual només queda el rastre d’un rastre, el fantasma d’una versió domesticada, l’últim vestigi a preservar. Allò escòpic i allò distòpic s’uneixen focalitzant l’atenció de l’espectador en els últims vestigis del natural.
José Vicente Martín i Sergio Luna iniciaren la seua col·laboració artística amb el projecte “Donde nada ocurre. Variaciones sobre la discontinuidad fílmica” (Fundación La Posta, València, 2022). En aquest treball, conceptualitzat en l’arqueologia dels medis, indaguen en la discontinuïtat fílmica tant a nivell documental com a través de la manipulació de pel·lícules i creació de dispositius. En 2023 guanyaren la X Beca de producció i investigació artística Rambleta, amb el projecte “Más terrible que la bomba de Hiroshima”, on exploren les relacions personals a través d’una vídeo instal·lació que combina els recursos escenogràfics, la narració fílmica i els dispositius elèctrics, enquadrant-se dins del cinema expandit o desconstruït. Al voltant del procés de realització d’ambdues exposicions van publicar ¿Sueñan los pintores con máquinas? (Fire Drill Ediciones, 2024), un recorregut per les decisions tècniques i conceptuals que els van fer col·laborar.
