En un món ple de tecnòcrates, la cultura sembla no tenir importància i ser completament prescindible. La literatura, la filosofia o l’art, entre altres disciplines, tendeixen a ser considerades sabers sense beneficis i, per tant, inútils. En una societat en què tenir sol posicionar-se per damunt de ser, la productivitat és considerada necessària i desitjable per sobre de tot.

Lucía Blas

València, 1991. Desenvolupa la seua pràctica artística de manera multidisciplinària mitjançant els recursos que ofereixen la pintura, l'escultura o la instal·lació. Aprofundeix en qüestions com la memòria personal i del lloc, centre de l’interès  de l'artista en allò residual, entès com a testimoni d’una presència i exposant la seua capacitat narrativa. Blas ha participat de manera individual en Obert València 2020, així com en mostres col·lectives com Transportarte per a EMT València, en PAMPAM!20 en les Reials Drassanes de València o en Residents 2021, després d'una residència en el Museu d'Art Contemporani Florencio de la Fuente.