Lola Álvarez Ruiz, Universitat de València i Juli G. Pausas, Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

A primera vista, els incendis forestals podrien semblar catàstrofes que ho destrueixen tot al seu pas i no deixen més que un paisatge de desolació. Ara bé, si visitem una zona recentment cremada, hi trobem una multitud d'animals. Alguns són mers visitants interessats a aprofitar els nous recursos de l'ambient. Altres no se n’havien anat mai, sinó que han sigut capaços de sobreviure a les flames.

Els incendis són una pertorbació natural que genera dinàmiques i ofereix oportunitats per a moltes espècies amb l’impuls de processos ecològics i evolutius. Per això, en zones que es cremen de manera recurrent trobem espècies amb adaptacions que els permeten viure allí.

El paper dels incendis en la natura

Fins fa relativament poc de temps no es considerava el foc com un element inherent a alguns ecosistemes. Avui sabem que ho és. L'ecologia del foc, que és l'estudi dels processos naturals associats als incendis, ha avançat molt en els darrers anys. Tot i això, s'ha centrat en l'estudi de les respostes de les plantes al foc.

El que ocorre després d'un incendi depèn de les seues característiques (gravetat, intensitat, estructura espacial) i de les del paisatge i de les espècies que hi habiten. Algunes plantes sobreviuen gràcies a estructures de resistència, com una escorça molt gruixuda. Moltes altres queden totalment calcinades, però les seues llavors germinen després de les primeres pluges. Altres, aparentment mortes, “ressusciten” i broten d'estructures subterrànies, com les arrels.

En observar aquests fets, és fàcil imaginar que el foc és el detonant de molts processos ecològics i el motor de l'evolució de moltes espècies de plantes. Però què sabem de l'efecte del foc en els animals?

Per a sobreviure a un incendi els animals tenen dues opcions: fugir o amagar-se. Els animals amb gran capacitat de desplaçament, com ara ocells, grans mamífers i insectes voladors, són capaços de fugir i posar-se fora de perill. Altres amb mobilitat reduïda o de curta mida, com ratolins, rèptils i insectes que viuen sota terra, opten per cercar refugi i esperar que arribe la calma.

És a dir, la supervivència dels animals depèn principalment del moviment; per això és probable que les seues adaptacions siguen de comportament. Hi ha estudis que suggereixen que alguns ratpenats poden respondre a l'olor del fum fins i tot quan hibernen, i que algunes granotes reaccionen al so dels incendis. Distingir aquestes adaptacions d'altres comportaments és fonamental si volem comprendre el paper del foc en la configuració de la biodiversitat animal.

Detecció a temps, clau per a la supervivència

Per als animals, detectar ràpidament un incendi és crucial per a assegurar-se la supervivència. Hi ha diverses pistes que poden indicar que s’acosta un incendi.

Durant un incendi, les flames provoquen l'augment de la temperatura als voltants, cosa que podria actuar com a senyal d'alarma per a alguns animals. Altres pistes poden ser detectades a més distància, i això donaria avantatge als animals en l'evasió de l'incendi.

Abans d'arribar a sentir la calor del foc, els animals amb capacitats auditives deuen ser capaços de sentir el fragor del foc, i els animals amb capacitat de quimiorecepció (olfacte) deuen olorar fum. El fum generat en la combustió està carregat de partícules volàtils capaces de recórrer llargues distàncies en l'aire molt ràpidament. Per alguna cosa “tenir fums d’alguna cosa” o “fer olor de socarrim” són expressions que indiquen que es tenen indicis d’algun fet nociu i no del tot evident.

El cas de les sargantanes

Molts rèptils utilitzen l'olfacte per a detectar amenaces, com ara depredadors, i fugir. Per aquest motiu, vam decidim avaluar la capacitat de detecció d'incendis a través de l'olfacte de la sargantana cuallarga, Psammodromus algirus, una espècie molt comuna en hàbitats propensos al foc de la conca mediterrània.

Vam dur a terme un experiment de comportament per avaluar la reacció de sargantanes en enfrontar-se a un estímul de foc (fum) o a un control (fum fals, sense olor). Amb aquest fi, vam capturar exemplars d'aquesta sargantana en hàbitats propensos als incendis i altres en hàbitats on els incendis són molt infreqüents.

El resultat va ser sorprenent. Les sargantanes de zones propenses a incendis van mostrar una major capacitat per a detectar (olorar, ensumar) el fum que no les sargantanes de la mateixa espècie que viuen en paisatges que rarament es cremen. És a dir, això indica que en zones amb incendis recurrents, s'han seleccionat aquells individus que poden detectar millor el fum. Reconèixer ràpidament el fum permet a les sargantanes tenir temps per a amagar-se davall de roques o en clivelles, i així sobreviure.

L'era dels megaincendis: com actuar?

El canvi climàtic està provocant que moltes zones de la terra es tornen més càlides i seques. A banda, les modificacions en l'ús del sòl comporten canvis en la disponibilitat de combustible i l'augment de la població fa que es donen més ignicions. Tot això està alterant els règims d'incendis naturals en moltes regions del món, incloent-hi el Mediterrani.

En aquestes zones, inclosa la regió mediterrània, s'espera un futur més inflamable amb major risc de patir grans incendis (megaincendis).

Aquesta activitat d'incendis forestals sense precedents sens dubte afecta la vida silvestre. Cal que coneguem les estratègies de supervivència dels animals i els desafiaments que han de superar després d'un incendi. Això és essencial si volem predir els efectes potencials dels incendis, així com també identificar espècies vulnerables per conservar-les.

Ens trobem en una cursa contra rellotge en l'estudi de les respostes dels animals al foc. Amb quines fascinants adaptacions ens sorprendran?

Lola Álvarez Ruiz, Investigadora predoctoral del Departament d'Ecologia del Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE-CSIC), Universitat de València i Juli G. Pausas, Research Scientist in Ecology, Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.