Manuel Almagro Holgado, Universitat de València i Andrea Rodríguez Gómez, Universidad de Granada

Considerem el verb ser. Serveix per a atribuir a algú una propietat, com, per exemple, ser granadina –“Eva és de Granada”–. Però també serveix per a indicar que alguna cosa pertany a algú –“Aquest cotxe és d'Eva”–, que dues persones en realitat són la mateixa –“Eva és la professora d'anglès”–, o que dues expressions signifiquen el mateix –“‘Tostorro és ‘colp al cap’”–.

El reconeixement de la varietat de funcions que compleixen les nostres expressions, com ocorre amb el verb ser, va contribuir al fet que, a la fi del segle XIX i el principi del XX, la filosofia experimentés un “gir lingüístic”. Es va començar a sospitar que les teories filosòfiques havien sigut víctimes d'aquesta tirania de les paraules sobre el pensament.

Com a exemple, considerem la idea –generalment atribuïda a Descartes– segons la qual la ment i el cos són substàncies diferents i separables.

El filòsof britànic Gilbert Ryle va argumentar que aquesta teoria partia d'un error: pressuposava que els conceptes mentals i els físics pertanyen a la mateixa categoria. Per exemplificar aquest error, Ryle demana que imaginem algú que visita una universitat per primera vegada i que després d'haver vist totes les facultats i edificis del campus, pregunta “Però on és la universitat?”. Hauríem d'explicar-li que el concepte universitat no es refereix a cap edifici, com sí que ho fa, per exemple, facultat. Universitat i facultat són conceptes de categories diferents, perquè el seu funcionament és diferent. Alguna cosa semblant és el que ocorre amb els conceptes mentals i físics.

Com en aquest cas, els filòsofs del gir lingüístic van començar a posar el focus de l'anàlisi en el llenguatge: quan ens fem una pregunta filosòfica, primer hem d'assegurar-nos que el llenguatge no ens enganya.

La filosofia del llenguatge

Així va sorgir la filosofia del llenguatge. Aquesta disciplina investiga la naturalesa del llenguatge i la relació entre aquest, les persones que l’usen i el món.

La qüestió més destacada en la història de la disciplina és què és el significat. Preguntar-se pel significat d'un tipus d'expressió o per com es determina, és una pregunta filosòfica en si mateixa.

Una teoria relativament intuïtiva sobre el significat diu que les paraules signifiquen les coses del món que representen. Segons aquesta teoria, el significat d'una expressió com “la professora d'anglès” seria la persona a qui apunta aquesta expressió.

Però aquesta teoria presenta problemes evidents. Per exemple, hi ha expressions que no es refereixen a cap cosa al món, com l'oració “l'aprenent de mag que va estudiar a Gryffindor”, que parla d'un personatge fictici de les aventures de Harry Potter.

Aquest i altres problemes van portar els primers filòsofs de la disciplina a distingir diverses capes en el significat, o a defensar que aquest tipus d'oracions, malgrat la seua aparença, en realitat no compleixen la funció de referir-se a cap cosa del món.

És la filosofia del llenguatge ideològicament neutral?

Tant les propostes que acabem d'esmentar com altres es presenten com a aproximacions ideològicament neutres. Els seus diagnòstics, en principi, no estan afectats per cap ideologia.

Tanmateix, això no sembla que siga del tot cert. La filòsofa del llenguatge Jessica Keiser suggereix en el seu recent llibre Non-Ideal Foundations of Language que la posició socioeconòmicament privilegiada dels filòsofs del llenguatge ha influït en les seues teories.

Keiser identifica un supòsit teòric, a primera vista neutre, que ha guiat part de la filosofia del llenguatge tradicional: considerar que la funció principal del llenguatge és l'intercanvi cooperatiu d'informació. Per als qui pertanyen a grups socialment privilegiats, poc acostumats a patir violència a través del llenguatge, aquest supòsit pot resultar obvi.

Ara bé, caracteritzar el llenguatge en aquests termes, suggereix Keiser, és una idealització que no té en compte l'experiència d'aquells grups socials que sistemàticament pateixen injustícies a través del llenguatge, com han assenyalat Saray Ayala i Claudia Picazo, entre altres.

La filosofia del llenguatge tradicional no és neutra; ha estat guiada, entre altres coses, per un biaix de gènere.

El gir polític en filosofia del llenguatge

Recentment, la disciplina està experimentant un gir polític. Aquest ha començat amb el reconeixement del fet que la identitat social de qui fa filosofia del llenguatge sovint influeix, inadvertidament, en les seues pròpies teories. Això distorsiona l'objecte d'estudi. Com hem dit, aquesta observació la devem, entre altres, a la filosofia del llenguatge feminista.

Aquest gir polític està caracteritzat per dos trets addicionals.

La filosofia del llenguatge actual, a diferència de la tradicional, aborda qüestions que són polítiques en si mateixes, com l'ús ofensiu del llenguatge, el discurs d'odi, la pornografia, el desacord, la mentida i l'ús propagandístic de l'humor.

El tercer tret és el seu objectiu pràctic. El propòsit de part de la filosofia del llenguatge contemporània no és només identificar idealitzacions injustificades de les nostres teories; l'objectiu és, a més, pal·liar, en la mesura que siga possible, la injustícia. És a dir, el seu objectiu últim és intervenir en la realitat social.

De què tracta la filosofia del llenguatge del gir polític?

La utilització de vídeos, mems i altres vehicles constitueix un dels mecanismes de desinformació que a vegades utilitzen certs actors polítics per a manipular la població i contribuir a la injustícia. Les estratègies de comunicació que utilitzen aquests sistemes estan atraient l'atenció de la filosofia del llenguatge del gir polític.

Per exemple, en les darreres eleccions a rector de la Universitat de Granada, una de les candidates va utilitzar el seu compte de TikTok per a promoure la seua candidatura i va arribar a aconseguir un impacte públic significatiu.

En aquests vídeos, la candidata difonia la seua agenda política mitjançant vídeos amb un cert caràcter còmic. També utilitzava la lletra de cançons populars per a reptar, en clau d'humor, un dels seus rivals.

L'objectiu d'aquestes publicacions en el context d'una campanya electoral no sembla que siga únicament divertir. Més aviat era tractar de mobilitzar el vot d'un determinat sector de la comunitat universitària. I això és el que va ocórrer. La participació del sector estudiantil va augmentar des d'un 6 % en les últimes eleccions fins a un 28,9 % en aquestes. I la candidata de TikTok va ser la més votada per l'estudiantat.

Aquestes situacions susciten preguntes com quina és la naturalesa del significat que es comunica en aquests casos, quines són les seues característiques principals, com podem detectar l'ús d'aquestes estratègies i com contrarestar-les, per així tenir impacte real, des de la filosofia del llenguatge, en el món.

La filosofia del llenguatge contemporània ja no està interessada només en qüestions que a primera vista semblen alienes a la nostra realitat política. La filosofia del llenguatge contemporània és, com més va més, filosofia del llenguatge política.

Manuel Almagro Holgado, Investigador postdoctoral "Juan de la Cierva-Formación", Universitat de València y Andrea Rodríguez Gómez, Investigadora predoctoral en el departament de Filosofia I., Universidad de Granada

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.