Juan Nàcher Roselló, Universitat de València

El 15 d'abril de 2021 el Congrés dels Diputats va aprovar la Llei orgànica de protecció integral de la infància i l'adolescència, una iniciativa que posa Espanya al capdavant de la defensa dels drets dels menors.

És una llei molt necessària enfront d'un problema gravíssim de la nostra societat: la negligència en la cura, el maltractament físic i psicològic, l'abús sexual, el ciberassetjament o l’assetjament escolar (bullying). Les xifres de joves afectats al nostre país són escruixidores. Cal tenir en compte, a més, que aquestes dades estan molt infraestimades perquè en molts casos el maltractament no es denuncia o és difícil de provar.

El maltractament en les primeres etapes de la vida és un factor de risc per a les malalties mentals: n’avança l’aparició i n’augmenta la gravetat de moltes. L'efecte sobre els desordres de l'estat d'ànim, com la depressió i el trastorn bipolar, és particularment important.

Hi ha anàlisis recents que han revelat que més del 45 % d'individus amb depressió havia patit maltractament en etapes primerenques de la vida, i aquest percentatge superava el 50 % en els pacients amb trastorn bipolar. Aquest maltractament comporta un risc més gran de patir més prompte un primer episodi depressiu i una major recurrència. A banda, també predisposa a l'ansietat, a una pitjor resposta a la teràpia i a un augment del risc de suïcidi. Unit a tot això, és freqüent que es donen en un mateix individu diferents tipus de maltractament (sexual, físic, emocional), els efectes dels quals són acumulatius i condueixen a conseqüències més greus sobre la seua salut mental.

Impacte sobre el cervell

La primera resposta enfront del maltractament en les etapes inicials de la vida exigeix la sensibilització de la societat, la detecció dels casos i la protecció dels menors. Ara bé, també l'estudi del seu impacte sobre el cervell ens permetrà desenvolupar estratègies per a identificar-lo i millorar i prevenir-ne els efectes nocius.

L'estudi de pacients i d'animals de laboratori està donant-nos pistes per a comprendre què és el que succeeix en el cervell d'un individu maltractat.

Un dels factors més importants a tenir en compte és que aquestes experiències adverses ocorren durant un període en què el nostre cervell està encara completant la seua formació. Moltes de les nostres neurones estan acabant de generar i refinar les seues connexions. Això ocorre especialment en regions com l'escorça prefrontal (la part més anterior del nostre cervell).

Per tant, el maltractament no sols influeix sobre el funcionament dels circuits neuronals, sinó que modifica les etapes finals de la seua construcció i, per tant, pot portar a alteracions que perduraran durant tota la nostra vida. Aquestes modificacions són les que poden donar lloc a anomalies en el comportament que finalment poden resultar patològiques.

Hi ha diverses línies d'investigació que han mostrat aquestes alteracions en individus que han patit maltractament, com un increment en la inflamació del seu sistema nerviós o alteracions en l'eix hipotalàmico-pituïtario-adrenal (el sistema hormonal que controla la nostra resposta a l'estrès).

També s'han identificat algunes alteracions genètiques que podrien influir sobre la vulnerabilitat del nostre cervell al maltractament. A més, s'han detectat amb neuroimatge canvis en les connexions neuronals i l'estructura de diferents àrees del cervell de pacients psiquiàtrics que havien patit maltractament, entre les quals, l'escorça prefrontal.

Els animals ens ajuden a entendre l'efecte del maltractament

Els models animals també ens ajuden molt a comprendre quins efectes té sobre el cervell el maltractament en la vida primerenca. Sabem que els rosegadors desenvolupen comportaments anòmals si se'ls estressa durant la infància i l'adolescència.

Per exemple, els estudis fets per Carmen Sandi en el Brain and Mind Institute de Lausana i Cristina Márquez en l'Institut de Neurociències d'Alacant han mostrat que aquests animals tenen més ansietat, són més agressius i tenen defectes en l'aprenentatge.

El nostre equip ha observat que aquests canvis van acompanyats d'alteracions en els circuits neuronals, especialment de l'escorça prefrontal. En un estudi recentment publicat hem vist que l'estrès durant la infància i l'adolescència indueix canvis en l'estructura i les connexions de les neurones d'aquesta regió cerebral, especialment sobre les neurones inhibidores: un tipus de neurones que té un paper fonamental en la regulació del funcionament del nostre cervell.

Aquestes alteracions són particularment notables en els ratolins femella. Això és interessant, perquè les dones maltractades en la infància tenen més risc de patir depressió i ansietat que els homes. Encara que hi ha encara pocs estudis sobre aquest tema, aquesta major vulnerabilitat podria tenir tant una base biològica com ser el reflex de la major càrrega d'estrès de les dones durant la vida.

Per tot això, hem de continuar fent recerca per a entendre els efectes del maltractament en la infància i l'adolescència. Però, sobretot, la societat ha d'oferir les màximes garanties per a la prevenció i la identificació d'aquests casos i el desenvolupament d'un sistema eficaç que detecte, protegisca i evite aquesta xacra.

Juan Nàcher Roselló, Catedràtic de Biologia Celular, Investigador CIBERSAM i INCLIVA, Universitat de València

Este artículo fue publicado originalmente en The Conversation. Lea el original.