Raquel Soler Blasco, Universitat de València i Sabrina Llop, Fisabio

Quan sentim les paraules obesitat o sobrepès, automàticament pensem en menjar poc saludable i, a tot estirar, en sedentarisme. Però hi ha un altre factor tan poc conegut com omnipresent que pot estar provocant-nos un augment de pes malgrat fer una vida sana.

Perquè en els darrers anys s'ha demostrat que determinats compostos químics presents en l'ambient també poden tenir un paper en el desenvolupament de sobrepès o obesitat en la població. Anomenats obesògens, produeixen un augment de la massa del teixit adipós blanc o massa grassa ja només exposant-nos-hi amb la ingesta (dieta), per contacte o mitjançant la inhalació d'aire contaminat.

Avui dia, s’han catalogat al voltant de cinquanta productes químics com a obesògens o potencials obesògens. Entre aquests trobem el famós bisfenol A, els bifenils policlorats, els ftalats, els èters de polibromodifenils, les substàncies perfluoroalquilades i polifluoroalquilades, els parabens, l'acrilamida, els alquilfenols, el dibutilestany o alguns metalls pesants, com el cadmi i l'arsènic. Formen part de molts productes que usem diàriament (detergents, aliments, envasos de plàstic, roba, cosmètics, etc.) cosa que complica evadir-ne els efectes.

Alteracions en el teixit adipós, les hormones i la microbiota 

I com ens engreixen? En realitat, aquestes substàncies no provoquen obesitat per si mateixes, sinó que promouen l'excés de pes mitjançant diferents mecanismes. Per exemple, afavoreixen la proliferació i la diferenciació d'adipòcits. O, dit d'una altra manera, incrementen el nombre i la grandària d'aquestes cèl·lules encarregades d'acumular greix.

Un tal augment en el teixit adipós blanc pot contribuir a l'obesitat i a les malalties metabòliques relacionades mitjançant reaccions d'inflamació i estrès oxidatiu, susceptibles al seu torn de provocar l'acumulació de glucosa i d'àcids grassos en diversos òrgans, especialment el fetge.

Així mateix s'ha observat que l'exposició a substàncies obesògenes pot alterar l'acció d'hormones –com les sexuals o les tiroidals– relacionades amb la diferenciació de les cèl·lules adiposes, el guany del pes i el metabolisme.

I, per si no fos prou, la microbiota intestinal també pot veure's afectada per l'acció d'aquests compostos. Parlem de milions de bacteris que regulen l'absorció de lípids, entre altres funcions, per la qual cosa si es deterioren poden provocar malalties metabòliques com la diabetis tipus 2 o l'obesitat.

L'efecte dels obesògens fins i tot abans de nàixer

Els potencials efectes dels obesògens varien segons el moment en què es produeix l'exposició. Les fases més vulnerables són les més primerenques de la vida: l'etapa fetal i la primera infància, quan el desenvolupament és molt ràpid i coordinat. Per això, l'alteració d'aquest procés tan sensible pot tenir un impacte en la nostra salut a llarg termini.

 És el que explica la hipòtesi dels orígens en el desenvolupament de la salut i la malaltia (o hipòtesi DOHaD). Segons postula, l'ambient que envolta una persona durant el seu desenvolupament primerenc pot provocar canvis fisiològics que la facen més vulnerable a unes certes malalties al llarg de la vida. Aquestes modificacions poden persistir fins i tot quan el factor d’estrès ja no és present.

I això pot succeir en el cas de l'obesitat? Perquè les proves científiques semblen indicar que sí. L'exposició als tòxics esmentats durant moments crítics del desenvolupament és capaç de promoure canvis epigenètics, és a dir, modificacions en l'ADN que no afecten la seqüència d'aquest. Això pot canviar l'expressió dels gens i, per consegüent, les funcions de les cèl·lules, cosa que augmentaria la susceptibilitat de desenvolupar obesitat i altres malalties metabòliques.

Però encara n’hi ha més. En estudis fets amb animals s'ha observat que aquestes modificacions es poden transmetre a les generacions posteriors. És a dir, els canvis s’“hereten” de pares i mares a fills i filles.

Estatègies (individuals i col·lectives) per a evitar-los

Sabent tot això, què podem fer per eludir l'exposició als obesògens? Encara que, com hem comentat, hi convivim en el nostre dia a dia, algunes pràctiques d’àmbit individual poden ajudar-nos a esquivar-los. Heus ací alguns consells:

-No fumar.

-Disminuir el consum d'aliments i begudes envasats.

-Reduir l'ús de plàstics, així com també d'uns certs cosmètics i locions.

-Limitar el consum d'aliments amb pesticides.

-Reciclar i reutilitzar tant com puguem.

D'altra banda, les autoritats de salut pública i de medi ambient haurien de desplegar estratègies polítiques per a disminuir l'exposició de la població a aquestes substàncies, també posant el focus en les desigualtats socials en salut.

Juntament amb això, cal continuar fent recerca sobre els efectes dels obesògens. Així es podran prendre amb coneixement de causa les decisions que ens afectaran a tots i totes, als qui ara vivim i als qui vindran.

Raquel Soler Blasco, Investigadora postdoctoral en Salut Ambiental, Universitat de València i Sabrina Llop, Investigadora postdoctoral Miguel Servet, Fisabio

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.