.jpg)
María Fernández-López, Universitat de València
Escric aquest article dies després que la DANA ha arribat a València, i ha deixat al pas un rastre de destrucció física i emocional, de caos i de desinformació.
En crisi com aquesta, la necessitat d'entendre què ocorre ens porta a cercar respostes en mitjans de comunicació i xarxes socials. Però en aquest flux sorgeixen notícies falses que ens confonen, ens atemoreixen i augmenten l'estrès col·lectiu.
El cervell és excepcional, però tendeix a la peresa i detesta la incertesa, davant la qual reacciona buscant seguretat i control. Això es coneix en psicologia com a necessitat de conclusió cognitiva. Si reflexionem sobre nosaltres mateixos aquests darrers dies després de la DANA, probablement reconeixerem haver experimentat emocions que parteixen de la inseguretat, com la inquietud o la por. En aquestes situacions crítiques necessitem respostes ràpides, encara que no sempre vinguen de les fonts més fiables. En moments de crisi, som més propensos a confiar en informació no verificada i a compartir-ne. Però per què?
La psicologia cognitiva ja fa anys que intenta respondre aquesta pregunta i, si bé encara no n'hi ha una resposta completa, sabem que la clau està en l'emoció. Quan alguna cosa ens provoca una reacció intensa –por, sorpresa o indignació– tendim a confiar més en aquesta informació i a compartir-la, fins i tot si no prové d'una font fiable o inclou expressions com “suposadament” o “es diu que”. Com més emoció suscita una notícia, més probable és que l'acceptem com a vertadera sense qüestionar-la.
Això ocorre a conseqüència de com funciona la nostra cognició. Segons les teories del processament dual, processem la informació per dues vies separades però interactives: l'una de ràpida, espontània, automàtica i emocional, i l'altra lenta, controlada i reflexiva. Quan rebem una notícia, primer fem una avaluació emocional ràpida, basada en com ens fa sentir. I només després, si cal, en fem una anàlisi més profunda per determinar-ne la veracitat.
Cervells peresosos, informació ràpida
Tot i això, aquesta segona avaluació requereix molt de temps i energia, i el nostre cervell és peresós. I així, quan una notícia toca la nostra fibra emocional, sovint ens quedem amb la impressió inicial sense passar a aquesta segona fase més analítica.
A això, s'hi suma que les xarxes socials ens obliguen a consumir informació ràpidament, de manera que es prepara un còctel de reacció irreflexiva i desinformació viral: l'impuls emocional inicial ens fa confiar i compartir la informació immediatament, deixant la reflexió en segon pla. Després de la DANA, es va difondre ràpidament informació alarmant sobre el nombre de morts i les prediccions d'AEMET, cosa que va provocar frustració i ira. Això va impulsar moltes persones a compartir sense verificar, i va augmentar l'impacte de la desinformació.
Si hi estem d'acord, ens ho creiem
Altres factors que condueixen a prendre decisions irracionals en avaluar la informació són els biaixos de confirmació i grup. El biaix de confirmació descriu la tendència a seleccionar la informació que s'ajusta a les nostres idees i prejudicis, independentment de la veracitat. Això ocorre perquè processar idees oposades a les nostres requereix més esforç cognitiu, una cosa que el nostre cervell evita per comoditat.
En xarxes socials, aquest biaix s'amplifica a causa dels algorismes, que ens mostren contingut alineat amb les nostres preferències, creant una “càmera d'eco” en què només veiem perspectives afins. Això fa que les notícies falses semblen més creïbles en ser compartides i validades en massa per persones amb les nostres mateixes idees, i així s'origina el biaix de grup.
La importància del biaix de grup en situacions de crisi
El biaix de grup és la tendència d'un individu a afavorir el grup al qual pertany, i té un impacte notable en el consum de notícies falses a l'entorn mediàtic actual. En les xarxes socials les persones formen grups entorn de de temes específics, cosa que facilita la transferència d'emocions i intencions cap a activitats fora de línia, com ara manifestacions.
Si es viralitza la informació, especialment al nostre grup de referència, moltes persones tendeixen a interpretar-la com més fiable. Això és especialment rellevant en les xarxes socials, en què els continguts virals adquireixen una validació implícita. Durant aquesta setmana s'han difós nombrosos vídeos, notes d'àudio, fotografies, captures de pantalla, moltes vegades sense context i amb informació enganyosa. Informació que s'ha tornat creïble només per haver sigut compartida per milers de persones.
Vigilar les reaccions emocionals
L'experiència de la DANA ens ha deixat lliçons importants, com el poder devastador de la desinformació sobre la nostra percepció de la realitat i estat emocional. Això fa reivindicar la importància de desenvolupar eines de pensament crític. Reconèixer les nostres reaccions emocionals davant d'una notícia pot ajudar-nos a fer una pausa conscient i analitzar-ne la veracitat abans d'actuar.
Qüestionar les nostres pròpies creences i la informació que ens arriba mantenint una perspectiva rigorosa i equilibrada és una habilitat essencial. Això implica dubtar, però no descartar immediatament, i permetre'ns considerar diferents perspectives abans de prendre-hi una postura o compartir la informació.
Alhora, hem sigut testimonis de la solidaritat dels qui s'han aplegat per ajudar i donar suport als qui més ho necessitaven. Cultivar el pensament crític i verificar la informació no sols protegeix la nostra tranquil·litat individual, sinó que també honra aquest esperit de comunitat i suport mutu. És possible construir una societat menys vulnerable a l'engany i més resistent enfront de la incertesa, si enfortim la cultura de la solidaritat informada i responsable. La clau, com indica l'escriptor David Foster Wallace, és no perdre de vista la veritat a la nostra consciència diària.
María Fernández-López, Investigadora en Ciència Cognitiva, Universitat de València
Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.
