Logo de la Universdad de Valencia Logo Unidad de Cultura Cientifíca y de la Innovación - Cátedra de Divulgación de la Ciencia Logo del portal

Quin llibre regaleu sempre i per què?

  • Unidad de Cultura Científica y de la Innovación
  • 22 abril de 2024

 

shutterstock. Rabusta/Shutterstock

 

 

Daniel Nisa Cáceres, Universidad Pablo de Olavide; Aída Díaz Bild, Universidad de La Laguna; Ana R. Calero-Valera, Universitat de València; Emilio L. Ramón García, Universidad Católica de Valencia; José Carregal-Romero, Universidad de Huelva; Lydia Vázquez, Universidad del País Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea; María López Sández, Universidade de Santiago de Compostela; Marta Miquel-Baldellou, Universitat de Lleida; Rosa Navarro Durán, Universitat de Barcelona i Santiago Alfonso López Navia, UNIR - Universidad Internacional de La Rioja

Amb motiu del Dia del Llibre, hem demanat a alguns dels nostres experts en literatura que ens diguen quins són els llibres que solen regalar i per què. Des d'assajos reivindicatius a grans clàssics de la literatura universal, la llista comprèn tot tipus d'obres que esperem que servisquen de referència a l'hora de celebrar, un any més, aquesta diada. 

 


 

 

La mujer helada, d'Annie Ernaux

 

Portada de la edición en español de _La mujer helada_, de Annie Ernaux.

 

Coberta de l'edició en espanyol de La mujer helada, d'Annie Ernaux. Cabaret Voltaire

 

 

M'encanta regalar aquest llibre. És el primer llibre que vaig traduir de la premi Nobel francesa: potser per això li tinc tant d'afecte. Però, a més, sé per experiència, per haver parlat tantes vegades d'aquesta obra amb els meus estudiants de literatura i de traducció o en clubs de lectura, que és un llibre que ens obre, a les dones, una nova perspectiva feminista, menys elitista, més popular, més real… En suma, més practicable, una cosa tan important en els nostres dies. El feminisme no és cosa de líders sinó de totes, amb les nostres limitacions i les nostres contradiccions, i precisament per això té més agentivitat. És un llibre sempre actual, per a dones de totes les edats i per a homes sensibles.

Recomanat per Lidia Vázquez, catedràtica de Filologia Francesa i traductora

 

 


 

El Quijote, de Miguel de Cervantes

 

Portada de la primera edición de _El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha_, de Miguel de Cervantes.

 

Coberta de la primera edició d'El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, de Miguel de Cervantes. Wikimedia Commons

 

 

És la millor novel·la de tots els temps: llegir-la pot portar a oblidar-nos del que ens envolta o ajudar-nos a entendre alguna cosa de tot plegat. Si es vol saber de què estan faltats molts polítics, no cal sinó llegir com governa Sancho la seua illa Baratària i com n’ix, del càrrec i del lloc. Si es vol riure a gust, es va al capítol XVI de la primera part per gaudir d'una escena de cinema pur: no hi ha descoratjament que no s'esborre. En aquesta immarcescible novel·la hom descobrirà l'art magistral del diàleg entre dos personatges molt diferents, amb la seua bogeria o amb la seua lògica, i que no deixen mai de ser el que són encara que vagen canviant. Diversió garantida i aprenentatge per a caminar pel món.

Recomanat per Rosa Navarro Durán, catedràtica de Literatura Espanyola

 

 


 

Las mil naves, de Natalie Haynes

 

Portada de la edición en español de _Las mil naves_, de Natalie Haynes.

 

Coberta de l'edició en espanyol de Las mil naves, de Natalie Haynes. Penguin Libros

 

 

Natalie Haynes reimagina la guerra de Troia en A thousand ships (Mil naus) (2022), una novel·la per a perdre-s’hi i trobar-s’hi. De la història èpica d'antany, ja no en brolla només cobdícia ensordidora. En compte d’això, sentim múltiples veus de dona silenciades, alenades a penes advertides. Si abans transitaven el seu oblit, aquestes paraules ara ressonen atrevides, enginyoses i eloqüents. Desperten la nostra consciència mentre brinden centellejos iridescents al poema homèric. Conviden a alçar la mirada de la pàgina i abismar-nos en els alambinats contorns i secrets del present. Tota revolució a plena vista necessita un cant col·lectiu. I aquest compleix de bon tros la premissa iniciàtica.

Recomanat per Daniel Nisa Cáceres, professor de Filologia Anglesa

 

 


 

La mujer que se daba con las puertas, de Roddy Doyle

 

Portada de la edición en inglés de _La mujer que se daba con las puertas_, de Roddy Doyle.

 

Portada de la edición en inglés de La mujer que se daba con las puertas, de Roddy Doyle. Penguin

 

 

The woman who walked into doors ('La dona que ensopegava amb les portes') és un homenatge a totes aquelles dones que, malgrat les adversitats, han sabut sobreposar-s’hi i enfrontar-s’hi. La novel·la és narrada per la seua protagonista, Paula, una dona que la vida ha apallissat sense pietat. Durant disset anys el seu marit ha abusat d'ella de manera brutal i ara, als trenta-nou anys, és una alcohòlica que lluita sola per traure avant els seus fills. A pesar de tantes adversitats, Paula no resta atrapada en el dolor, sinó que és capaç de transcendir-lo i celebrar el regal de la vida. Gran part de la seua fortalesa i resiliència prové de la seua visió còmica, que li permet encarar el present i el futur amb esperança.

Recomanat per Aída Díaz Bild, catedràtica de Literatura Anglesa

 

 


 

Meditaciones, de Marc Aureli

 

Portada de una de las ediciones en español de las _Meditaciones_ de Marco Aurelio.

 

Coberta d'una de les edicions en espanyol de les Meditacions de Marc Aureli. RBA Libros

 

 

“Quin és el teu ofici? Ser bo”. Aquesta és la proposta del filòsof estoic Marc Aureli en la cinquena meditació del llibre XI de les Meditacions. Pot concebre's res tan audaç –quasi subversiu– com assumir que la bondat és una obligació personal independentment del que puguen fer o dir els altres, com recomana Marc Aureli en un altre fragment de la seua obra, que reprèn aquesta mateixa idea? La bondat, la virtut, la tolerància, la temprança i la sensatesa són, entre altres igualment fiables, les pistes que podem trobar en les Meditacions de Marc Aureli per a orientar-nos en un món incert.

Recomanat per Santiago Alfonso López Navia, catedràtic de Literatura

 

 


 

Nunca me abandones, de Kazuo Ishiguro

 

Portada de la edición en español de _Nunca me abandones_, de Kazuo Ishiguro.

 

Portada de la edición en español de Nunca me abandones, de Kazuo Ishiguro. Anagrama

 

 

El llibre al qual sempre torne és Never let me go ('No em deixis mai'), del premi Nobel de Literatura Kazuo Ishiguro. Condensa els traços que el converteixen en un dels meus autors de referència: un narrador en primera persona que cedeix el protagonisme i se situa als marges de la narració, unit a una sensibilitat molt especial en la construcció dels personatges i en la cosmovisió que trasllada. El llibre crea en si un món autònom, amb les seues pròpies referències, i genera una tensió narrativa que ens endinsa en una distopia que ens interpel·la des de la bioètica. Però, sobretot, des de vides aparentment tan allunyades de les nostres, parla sens dubte de nosaltres, homes i dones, i ens deixa pensant en la fragilitat i el valor de la vida.

Recomanat per María López Sández, professora de Didàctica de la Llengua i la Literatura

 

 


 

La utilidad de lo inútil, de Nuccio Ordine

 

Portada de la edición en español de _La utilidad de lo inútil_, de Nuccio Ordine.

 

Coberta de l'edició en espanyol de La utilidad de lo inútil, de Nuccio Ordine. Acantilado

 

 

Hi ha sabers que conformen un fi en si mateixos i que resulten essencials per al desenvolupament de la mateixa humanitat. Es tracta de coneixements fora de finalitats utilitaristes i interessos econòmics i que promouen la curiositat, la creativitat i el pensament crític. El títol d'aquest assaig de Nuccio Ordine emana de les reflexions del dramaturg Eugène Ionesco en enunciar que, si no es comprèn la utilitat de l'inútil, no es comprèn l'art, perquè la necessitat d'imaginar resulta tan fonamental com la de respirar. Mitjançant un recorregut històric, Ordine defensa que la literatura i els sabers humanístics esdevenen el nostre líquid amniòtic i un revulsiu contra la imposició de l'útil i la lògica del benefici. Tenim necessitat de l'inútil com tenim necessitat de viure. En preguntar a Borges per a què serveix la poesia, ell responia: per a què serveix l'univers? Per a què servim nosaltres? Per a què servisc jo?

Recomanat per Marta Miquel Baldellou, investigadora postdoctoral especialitzada en estudis culturals, literatura comparada i ficció audiovisual

 

 


 

El club Dumas, d'Arturo Pérez-Reverte

 

Portada de _El club Dumas_, de Arturo Pérez-Reverte.

 

Portada de El club Dumas, de Arturo Pérez-Reverte. Penguin libros

 

 

Arturo Pérez-Reverte ja fa temps que escriu per a diversos setmanals “Una història d'Europa” i jo recomanaria, com si es tractés d'un lliurament d’“Una història de la literatura”, El club Dumas. Una novel·la que porta a altres novel·les i que va marcar una fita amb la seua publicació en 1993. Una obra que ret homenatge a Alexandre Dumas, tant en la part formal com en el contingut, i que conjuga el thriller amb el món dels llibres, incloent-hi un estrany exemplar condemnat pel Sant Ofici. Una novel·la amb el seu proverbial heroi cansat, Lucas Corso, caçador de llibres per compte d'altri, i amb unes dones formidables –Makarova, la baronessa Frida Ungern i Liana Taillefer–, que accentuen la sensació que el personatge principal es troba sempre lluny de tenir el control de la situació. Una narració que enganxa el lector com poques.

Recomanat per Emilio L. Ramón García, professor titular de Literatura

 

 


 

El amor en tiempos oscuros y otras historias sobre vidas y literatura gay, de Colm Tóibín

 

Portada de la edición en español de _El amor en tiempos oscuros_ de Colm Tóibín.

 

Coberta de l'edició en espanyol d'El amor en tiempos oscuros de Colm Tóibín. Google Books

 

 

En la seua obra assatgística, l'escriptor irlandès Colm Tóibín sempre ha mostrat un compromís ètic i intel·lectual amb la revisió i la reinterpretació del passat, d'una herència cultural que amera la nostra comprensió del present. En Love in A Dark Time: And Other Explorations of Gay Lives and Literature (L'amor en temps foscos), Tóibín analitza com l'homosexualitat de figures com Oscar Wilde, Henry James o Elizabeth Bishop (ja siga en el terreny afectiu, en el de la condemna social, l'ocultació o la repressió del desig) ha forjat en ells una sensibilitat creativa latent en la seua producció literària.

Aquesta qüestió, explica Tóibín, ha sigut sistemàticament ignorada, camuflada o silenciada per nombrosos biògrafs i crítics literaris, a causa del biaix homòfob que ha perdurat fins fa ben poc. Publicat en 2002, L'amor en temps foscos continua sent un estudi de referència que ens recorda que, en tots els àmbits de la vida (també l'artístic), allò que és personal és sempre polític.

Recomanat per José Carregal Romero, professor en el Departament de Filologia Anglesa

 

 


 

Tú no eres como otras madres, d'Angelika Schrobsdorff

 

Portada de la edición en español de _Tú no eres como otras madres_, de Angelika Schrobsdorff.

 

Coberta de l'edició en espanyol de Tú no eres como otras madres, d'Angelika Schrobsdorff. Errata Naturae

 

 

Angelika Schrobsdorff (1927-2016) dedica en 1992, als 65 anys, el seu vuitè llibre a la memòria de sa mare, Else. Des d'una perspectiva necessària: temporal (43 anys després de la mort d’Else) i geogràfica (a Jerusalem), l'escriptura naix de la voluntat de reconstruir la seua pròpia identitat, que és complexa, principalment pel fet de ser filla d'una mare jueva i d'un pare de família nacionalsocialista. A més, aquesta identitat es presenta associada als canvis de lloc i a allò que s’hi ha viscut: Alemanya, Bulgària, Israel. Aquesta novel·la representa un homenatge no sempre amable a una mare que es desitja comprendre, per poder comprendre's a una mateixa.

 

Recomanat per Ana R. Calero, professora de Filologia Alemanya

 The Conversation

Daniel Nisa Cáceres, Profesor de Filologia Anglesa, Departament de Filologia i Traducció, Universitat Pablo de Olavide; Aída Díaz Bild, Catedràtica de Literatura Anglesa, Universitat de La Laguna; Ana R. Calero-Valera, Professora de Filologia Alemanya, Universitat de València; Emilio L. Ramón García, Professor Titular de Literatura, Universitat Catòlica de València; José Carregal-Romero, Professor Contractat Doctor en el Departament de Filologia Anglesa, Universitat de Huelva; Lydia Vázquez, Catedràtica de Filologia Francesa i traductora, Universitat del País Basc / Euskal Herriko Unibertsitatea; María López Sández, Professora de Didàctica de la Llengua i la Literatura, Universidade de Santiago de Compostela; Marta Miquel-Baldellou, Investigadora postdoctoral en el "Centre de Literatures i Cultures en Anglès" de la Universitat de Lleida. Especialitzada en estudis culturals, literatura comparada i ficció audiovisual, Universitat de Lleida; Rosa Navarro Durán, Professora emèrita, Universitat de Barcelona i Santiago Alfonso López Navia, Catedràtic i Vicedegà d'Investigació de la Facultat d'Educació, UNIR - Universidad Internacional de La Rioja

 

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.