Esther Villajos Girona, Universitat de València i Aida Soriano Ripoll, Universitat de València

La intel·ligència artificial ha irromput en les nostres vides per a bé i per a mal. En el sector educatiu, la preocupació per l'ús cada vegada més estès del ChatGPT i eines similars ha anat augmentant. Moltes universitats i professors han prohibit a títol personal la utilització de ChatGPT en les seues classes.

Davant la necessitat urgent d'integrar adequadament la intel·ligència artificial en l'àmbit educatiu, una alternativa a la prohibició és la formació d'alumnes i docents: ensenyar a fer-ne un ús adequat i ètic i a desenvolupar competències digitals.

Aquesta formació ha d'anar orientada no sols a adquirir habilitats tècniques, sinó també a desplegar un pensament crític i ètic que permeta als estudiants abordar de manera conscient i reflexiva el món de la intel·ligència artificial.

Bon ús de ChatGPT

Vist que resulta més i més fàcil fer treballs escrits amb l'ajuda de assistents virtuals o bots com ChatGPT, el nostre grup de recerca va sol·licitar un projecte d'innovació educativa per a investigar possibles necessitats de l'estudiantat.

En diversos grups de treball amb estudiants voluntaris sentim frases com “Seria millor ‘Aprèn a usar-ho bé’ que ‘No l’uses’” o “En comptes de demonitzar el ChatGPT, el que hauria de fer l'àmbit educatiu és fer un pas endavant i ensenyar els xiquets i també els adults que estudiem a fer-ne un bon ús i a utilitzar-lo com a aliat”. A partir d'això vam dissenyar una intervenció per a estudiants universitaris.

En què s'equivoca la intel·ligència artificial?

En una primera fase de la intervenció, el professorat implicat en el projecte va formar els estudiants en el bon ús de ChatGPT.

Aquesta formació consistia a veure potencialitats i defectes o biaixos de l’eina, així com també comprovar exemples dels errors que cometia.

Aquesta formació es va complementar amb una xarrada d'un expert en ChatGPT que es va centrar sobretot en la part d'ètica i de compartir informació confidencial, però destacant les possibilitats que tenia el programa.

A la caça de les fallades

A partir d'ací els alumnes van fer una activitat en classe utilitzant ChatGPT i sempre sobre la temàtica de l'assignatura per trobar fallades i biaixos en la informació rebuda.

Les activitats més destacades i les seues conclusions es van presentar en una jornada per a estudiants a manera de congrés, en què van participar uns quaranta alumnes. Per mesurar l'efectivitat de la intervenció, es van passar qüestionaris abans i després.

Impacte positiu de la formació en ús adequat del ChatGPT

El nostre estudi sobre l'ús de ChatGPT ha aportat algunes revelacions interessants.

En primer lloc, s’ha observat que el grau en què els estudiants universitaris confien en les respostes d'aquesta eina pot canviar si se'ls forma per a usar-lo de manera adequada. En altres paraules, es podria dir que, abans de la nostra formació, els estudiants creien cegament en allò que deia ChatGPT; ara bé, després d’aquesta, van començar a qüestionar un poc més aquelles respostes i a verificar-les més sovint.

En segon lloc, també ha resultat destacable descobrir que els estudiants universitaris més conscients de l'ètica i la responsabilitat digital tendien a comportar-se d'aquesta manera amb major freqüència. Sembla que el seu sentit de la responsabilitat els fa més crítics i reflexius amb l'ús d’eines com el ChatGPT.

En resum, sembla que la nostra intervenció amb ChatGPT no sols ha fet que hi confien menys cegament, sinó que també els ha animats a ser més crítics amb la informació que reben en línia.

Això ens porta a reflexionar sobre com l'ètica i la responsabilitat poden millorar la nostra experiència en línia i fer-la més segura i de confiança.

Una societat més crítica cap a la intel·ligència artificial

Aquest estudi representa un primer pas essencial per a la integració responsable de la intel·ligència artificial en l'educació i en la societat en general.

Els resultats destaquen la necessitat immediata de desenvolupar programes educatius que no sols ensenyen l'ús pràctic d’eines com ChatGPT, sinó que també promoguen el pensament crític i l'ètica i la responsabilitat digital entre l'estudiantat.

Això implica reconèixer les limitacions de la IA i fomentar-ne una reflexió contínua sobre l’ús.

A més, se suggereix la implantació de models educatius que combinen exposició teòrica amb aplicacions pràctiques, cosa que pot potenciar l'aprenentatge significatiu i la transferència d'habilitats a nous contextos digitals.

En darrera instància, aquest enfocament no sols beneficia el desenvolupament acadèmic individual, sinó que també estableix les bases per a una integració més conscient i ètica de la IA en la societat com a conjunt. L’estudi representa un primer pas important cap a aquesta meta, però queda molt per fer en termes de disseny curricular, desenvolupament professional docent i creació d'entorns educatius que fomenten la reflexió i la responsabilitat digital.

Esther Villajos Girona, Professora, Universitat de València i Aida Soriano Ripoll, Professora de Psicologia, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.