Óscar Zurriaga, Universitat de València

Ja sabem que hi ha qui opina que “un epidemiòleg és un metge de capçalera que ha fet un curset”.

És difícil condensar en una sola frase tantes valoracions despectives i una quantitat tan considerable de desconeixement. Cal, doncs, estranyar-se que la Sociedad Española de Epidemiología n’haja mostrat el seu rebuig?

Els qui es dediquen a l'epidemiologia en aquest país és cert que no tenen un grau universitari en epidemiologia, per la senzilla raó que aqueix grau no existeix a Espanya. Això no significa que hagen fet només un “breu curs”.

Les persones que treballen en epidemiologia no tenen una formació única. N’hi ha que s'han graduat en medicina, és cert, però també n'hi ha amb altres graus universitaris, com, per exemple, farmàcia, infermeria, estadística, sociologia, veterinària, psicologia, nutrició o teràpia ocupacional, entre més. Molts disposen, a més, de formació especialitzada reglada de quatre anys: l'especialitat de Medicina Preventiva i Salut Pública. Molts altres més han cursat màsters específics o un altre tipus de formació específica a Espanya o a l'estranger. Tot això sense esmentar el doctorat que bastants d'aquests també posseeixen. A Espanya –i a l'estranger, no cal dir-ho–, hi ha excel·lents programes de doctorat en epidemiologia i salut pública.

I per si tot això no fos prou, hi ha les trajectòries professionals acreditades que poden constatar-ho. Trajectòries tant en l'administració sanitària com en l'acadèmia, en els centres sanitaris, en la indústria o en els centres de recerca.

Però és que, a més, si alhora es posa en dubte el nivell de l'epidemiologia i s'afirma que “en el cas de l'epidemiologia, potser no està tan avançada com sembla” i que “tot això ja ho sabien en l'edat mitjana”, el que això significa és senzillament desconeixement. Comença per no saber, o per oblidar, la importància que va tenir en la baixa edat mitjana la introducció de mesures preventives com les quarantenes. Cal no oblidar que en la definició de salut pública es fa referència als “esforços organitzats de la societat” i, per això, l’inici de l'organització i l’estructuració d'una comunitat fa que puguen sorgir mesures de salut pública.

Segurament, a més, s'ignoren els avanços científics en què ha participat l'epidemiologia, i les persones dedicades a l'epidemiologia que els han duts a terme, a Espanya i fora. Convindria llegir, en el cas d'algú que hi arribe per primera vegada, el llibre El desafío de la epidemiología: problemas y lecturas seleccionadas, els editors del qual van ser Carol Buck, Enrique Nájera, Álvaro Llopis, i Milton Terris. Allí poden llegir-se articles seleccionats d'una gran varietat d'autors que mostren el recorregut de l'epidemiologia i dels qui l’han feta avançar.

I, finalment, és un altre exemple de desconeixement, o potser de més desdeny encara, si no es considera tampoc la feina i l'esforç que han fet i fan els qui treballen en epidemiologia en un any tan dur com el de la pandèmia, afirmant que “el seu valor és zero”. Si això succeeix, s'ignora la tècnica i la metodologia que porten a recomanar unes mesures o altres en el context d'una pandèmia, que han d'estar basades sempre en l'anàlisi de la situació, tasca que duen a terme persones que treballen en epidemiologia. I s'ignora també que en això no sols intervenen epidemiòlegs i epidemiòlogues que es dediquen a la vigilància, sinó també salubristes d'altres especialitats. I que les decisions, les adopten, no pas les persones que ocupen llocs tècnics, sinó els qui exerceixen la responsabilitat última i tenen la legitimitat democràtica per a fer-ho.

La veritat és que és difícil que tot això càpiga en un curset. Quant que hauria donar de si un curset d'epidemiologia!

Óscar Zurriaga, Professor Titular. Dpt. de Medicina Preventiva i Salut Pública (UV). Serv. Estudis Epidemiològics i Estadist. Sanit. (Generalitat Valenciana). Unit. Mixta Investigació Malalties Rares UV-FISABIO. CIBER Epidemiologia i Salut Pública, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.