Antonio Vidal Infer, Universitat de València i Rut Lucas Domínguez, Universitat de València

La pandèmia causada pel coronavirus SARS-CoV-2 ha canviat el món en què vivim. Hem hagut d'adaptar-nos ràpidament a una societat parcialment confinada, en què els temps de reacció han adquirit una importància notable. En el cas de la ciència, la necessitat de desenvolupar vacunes que permetessen una immunització global i immediata ha representat una fita. Un fita que ha estat marcada, en part, per la col·laboració científica.

Des de fa alguns anys s’ha posat de manifest la importància de compartir les dades de recerca. Aquest esforç, diguem-ne filantròpic, permetria dinamitzar la ciència i, per tant, obtenir resultats més ràpidament i amb un menor cost, alhora que augmentaria la transparència i la reproductibilitat científica.

En línies generals, l'ús compartit de dades ha tingut defensors i detractors, i aquests han argumentat que compartir les seues dades de recerca podria representar una amenaça per al seu avantatge competitiu sobre altres grups. En tot cas, cal fer feina pedagògica sobre aquest tema, ja que entre els mateixos grups de recerca n’hi ha un desconeixement general, que, afegit a la falta de reconeixement científic des de les agències avaluadores, dificulten que es pose en pràctica.

El programa marc de recerca de la Comissió Europea Horitzó 2020 ja especificava que qualsevol acció de recerca finançada per la Unió Europea (UE) està subjecta a posar a la disposició del públic general totes aquelles dades derivades de l'estudi. Així mateix, durant la dècada passada van sorgir iniciatives, com ara OpenAIRE, i repositoris com Zenodo, que tractaven d'impulsar l'intercanvi de dades de recerca a la UE. Malgrat això, cal comptar amb la voluntat dels equips investigadors, per a assegurar-se que els conjunts de dades compartides complisquen els principis FAIR (findable,  accessible, interoperable, reusable).

I va arribar el SARS-CoV-2

Va ser el mes de març de 2020 quan el món sencer va comprendre que ens trobàvem davant una amenaça real, la pandèmia, un temps en què conservar l'avantatge competitiu va passar a un segon pla i l'única cosa que importava era una resposta eficaç en un temps rècord.

En el cas de les recerques sobre el SARS-CoV-2, el nombre de treballs publicats durant els primers mesos de 2020, tant epidemiològics com genètics o clínics, va augmentar exponencialment a causa d'aquesta emergència de salut internacional, si bé l'intercanvi de dades va tenir un lleuger increment, en cap cas comparable al nombre de publicacions.

Després de la vertiginosa cursa per a desenvolupar vacunes eficaces feta per laboratoris privats amb importants aportacions econòmiques provinents de les esferes pública i privada, les vacunes van començar a produir-se i distribuir-se a la fi de l'any 2020. Com que es tractava d'una pandèmia d'abast global, l'exigència d'immediatesa deguda a les greus conseqüències que el virus tenia sobre la salut pública va generar una sèrie de problemes logístics: no hi havia prou vacunes per a tothom.

Els retards, les dificultats en les plantes de producció, etc. van portar les autoritats públiques a qüestionar-se la idoneïtat d'una suspensió temporal de patents perquè qualsevol laboratori pogués fabricar noves vacunes i poder augmentar-ne l'abast d'aquesta manera. És a dir, una cosa així com compartir dades de recerca però de manera forçada, amb el problema que genera l'atemptat contra la propietat intel·lectual de les fórmules i les repercussions econòmiques que tindria sobre les companyies farmacèutiques.

Es complien, per tant, les profecies que els investigadors vaticinaven respecte a l'amenaça de compartir les seues dades, a pesar que els mateixos laboratoris també s'haurien beneficiat d'aquesta pràctica.

Un sistema eficient que necessita protocols

Així doncs, entre les lliçons apreses en temps de pandèmia, podem concloure que l'ús compartit de dades de recerca s'ha revelat com un mecanisme eficient, encara que no habitual, per a la difusió de la ciència, que permet optimitzar recursos i acurtar terminis, però que cal aplicar mitjançant la creació d'estàndards i protocols de comunicació científica que fomenten la qualitat de les dades de recerca.

Actualment, l’Horitzó Europa 2021-2027 i Espanya, a través del Pla Estatal d’Investigació Científica, Tècnica i d'Innovació 2021-2023, reforcen aquest compromís de ciència oberta, amb la necessitat que les dades de recerca complisquen els principis FAIR i es compartisquen d’acord amb el protocol “tan obert com siga possible i tan tancat com siga necessari”.

En un món postcoronavirus l'ús compartit de dades ha de ser objecte de debat. Una suspensió de patents, fins i tot temporal, pot tenir conseqüències en una futura implicació de la iniciativa privada en el desenvolupament de vacunes, sabent que els governs poden apropiar-se dels resultats en qualsevol moment.

Compartir dades de recerca pot ser un aliat davant els futurs desafiaments de la ciència, però la col·laboració publicoprivada, tan necessària, exigeix un respecte absolut a la propietat intel·lectual dels resultats de recerca per evitar que futures situacions de crisi perjudiquen els fonaments del moviment de ciència oberta.

Antonio Vidal Infer, Professor Titular. Departament d' Història de la Ciencia i Documentació. Facultat de Medicina i Odontologia. Grup d'investigació UISYS. Universitat de València, Universitat de València i Rut Lucas Domínguez, Professora Titular. Departament d'Història de la Ciència i Documentació. Facultat de Medicina i Odontologia. Grup d'Investigació UISYS. Universitat de València. CIBERONC. València. Espanya, Universitat de València

Este artículo fue publicado originalmente en The Conversation. Lea el original.