Platja a Benidorm. Sonia Bonet/Shutterstock

María Dolores Pitarch Garrido, Universitat de València

La calor ens afecta en el pla físic i en l'anímic. Amb la calor sufocant de l'estiu, el record que ens trobem en un context de canvi climàtic es torna evident.

El turisme es troba entre les activitats més afectades per l'escalfament global i les seues conseqüències. Aquests impactes no sols estan documentats per la ciència, sinó que els mateixos viatgers han de considerar-los en planificar els seus viatges.

Un dels efectes més evidents és la reducció de la temporada d'esquí en destinacions de muntanya a causa de la disminució de neu. A més, l'increment d'onades de calor ha portat més demanda de destinacions fresques i muntanyenques durant l'estiu.

La pujada del nivell de la mar també afecta complexos i atraccions turístiques costaneres i causa danys significatius a infraestructures com a hotels, ports i passejos marítims durant les tempestes.

L'escassetat d'aigua, especialment en regions àrides, amenaça la sostenibilitat d'hotels i atraccions i exacerba els conflictes pel seu ús.

Aquests canvis no sols impacten en la infraestructura, sinó també en la biodiversitat i els ecosistemes, que sovint constitueixen el principal atractiu turístic. La modificació d'aquests entorns naturals provoca canvis en la demanda i, per tant, en el negoci turístic.

La relació entre turisme i canvi climàtic

La relació entre canvi climàtic i turisme és bidireccional. Resulta sorprenent constatar que en el resum del darrer informe del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (2023) elaborat per als responsables polítics, la paraula turisme aparega una sola vegada. Però el turisme és molt més que un sector d'activitat: és una forma de vida, una experiència i una definició del territori.

ONU Turisme ha fet diversos estudis sobre turisme i canvi climàtic. Segons les últimes dades, per a 2030 les emissions de CO₂ del turisme corresponents al transport augmentaran un 25% respecte als nivells de 2016, cosa que representa el 5,3% del total de les emissions antropogèniques en 2030.

Davant aquesta realitat, ONU Turisme insta els països a accelerar la descarbonització i comprometre el sector turístic en aquesta tasca. A més, dedica importants esforços a l'elaboració d'informes i esdeveniments per a la promoció del turisme sostenible. Entre altres coses, ha aconseguit que l'ONU aprove una resolució per a la “Promoció del turisme sostenible i resilient, incloent-hi l'ecoturisme, per a l'erradicació de la pobresa i la protecció del medi ambient”.

La majoria d'informes sobre canvi climàtic i turisme estan pensats a escala global o nacional. La realitat és molt diferent en les destinacions turístiques locals. És en el territori, a la ciutat, al poble o en l'espai rural o natural on el canvi climàtic adquireix característiques particulars. Per tant, l'escala local és la que marca la diferència.

Qualsevol acció d'adaptació a les conseqüències de l'augment de la temperatura mitjana de la Terra haurà de dur-se a terme des de la idiosincràsia pròpia de cada territori. Cal considerar no sols les característiques físiques i socials d'aquest, sinó, fonamentalment, el model turístic existent.

No tots els territoris turístics són iguals

El model turístic de sol i platja, el que acull el major nombre de turistes en el món, i a Espanya, està en risc. Aquest tipus de destinacions solen presentar una elevada estacionalitat i, a més, són molt dependents de la segona residència. Aquestes característiques fan que l'adaptació siga una mica més complexa. L'augment de les temperatures a l'estiu pot provocar un abandó massiu d'aquestes destinacions.

Cal regular el nombre de turistes, evitar que s'acumulen en dates concretes. Garantir el confort climàtic per mitjà d'inversions urbanístiques i el disseny de refugis climàtics és essencial. A més, és fonamental formar i informar els turistes sobre la normativa de seguretat i gestió del risc, sobretot quan no dominen l'idioma de la destinació. L'augment de la qualitat de l'experiència mentre es redueix l'impacte de l'augment de la temperatura és un objectiu urgent.

El model de turisme urbà demana altres estratègies. L'oferta turística de les ciutats està molt vinculada a la cultura, les compres, els esdeveniments, etc. Però les autoritats locals no poden prendre decisions basades només en el manteniment de l'oferta turística. El correcte equilibri entre les necessitats de la població resident i l'arribada de turistes és la clau per a l'adaptació.

La generació de refugis climàtics, usant per a aquest fi instal·lacions ja existents o creant-ne de noves, la senyalització de rutes fresques, la gestió de la capacitat de càrrega dels llocs tancats, etc. són algunes de les accions que ja estan duent-se a terme, però que encara no són conegudes pels visitants.

El model de turisme rural i natural és també diferent. Tot i que les activitats que fan els turistes en aquests territoris són molt diverses, des d'esports fins a visites culturals, el canvi climàtic està exercint un impacte molt important en la pèrdua del recurs, que és l'atractiu principal d'aquests llocs: pèrdua d'espais de neu, pèrdua de boscos per incendis forestals, reducció de làmines d'aigua per la sequera...

Les decisions de protecció dels recursos a escala local i, en aquests territoris, sobretot comarcal, són indispensables per al manteniment de l'atractiu i de les empreses turístiques, que, en els espais rurals, són grans generadores d'ocupació i oportunitats, sobretot per als joves.

Responsabilitats de l'Administració local

Els ajuntaments tenen una responsabilitat enorme davant els seus ciutadans, tant residents com visitants. L'atenció dels ajuntaments és encara incipient en aquest camp. Amb tot, existeixen algunes bones pràctiques, com a Benidorm, que, amb el seu Pla d'Adaptació davant el Canvi Climàtic, pot ser un bon referent, o el de Cartagena, per a ciutats amb una oferta patrimonial rellevant.

Fa poc més d'un any, el Govern d'Espanya va aprovar 175 projectes de sostenibilitat turística corresponents a la tercera convocatòria extraordinària del programa de Plans de Sostenibilitat Turística en Destinació 2023, finançada amb els fons Next Generation UE del Pla de Recuperació. Pocs han desplegat accions concretes per a l'adaptació al canvi climàtic. La majoria han utilitzat aquests fons per a millorar accessos, rehabilitar edificis o fer carrils ciclistes.

Encara queda molt per fer i el temps corre en contra nostra. Calen plans concrets d'adaptació al canvi climàtic, a escala local, que proposen actuacions pràctiques i adaptades a les necessitats reals dels territoris. La Xarxa Espanyola de Ciutats pel Clima ja està anys advertint d'aquesta necessitat i, sobretot, de com és d’urgent.

La gestió pública del territori turístic

Les decisions individuals són importants, és cert, però la correcta gestió pública del turisme davant els reptes que presenta el canvi climàtic és la clau per a evitar la dissonància cognitiva que viu el turista quan experimenta que l'entorn esperat ha canviat dràsticament: les muntanyes ja no són fresques, han desaparegut les neus perpètues, les nits tropicals són excessivament abundants, etc.

Aquesta gestió ha de ser liderada pel govern local, amb la col·laboració de la resta d'agents socials del territori.

La realitat obliga a actuar davant els nous desafiaments climàtics i aquestes accions han de ser guiades per la gestió pública en tots els nivells, però especialment per l'Administració local. Els ajuntaments han d'anticipar-se als canvis i concretar a través de la legislació i el finançament accions clares i efectives.

L'objectiu és mantenir el difícil equilibri entre el dret de fer turisme, els beneficis econòmics, l'acceptació social i el respecte màxim a l'entorn natural i aconseguir activitats i destinacions menys vulnerables al canvi climàtic, més resilients i, sobretot, més sostenibles.

María Dolores Pitarch Garrido, Professora de Geografía Humana, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.