.jpg)
José Miguel Soriano del Castillo, Universitat de València
Els reptes en TikTok han demostrat tenir el potencial d'inspirar, educar i unir comunitats. Ara bé, també poden ser una font de riscos i tendències virals perilloses.
És el cas de desafiaments com enfilar-se a piles altes de caixes de llet (Milk Crate Challenge), la ingesta massiva de mel congelada (Frozen Honey Challenge) o el letal repte de l'autoasfíxia (Blackout Challenge), que va causar la mort de més de vint joves en dos mesos als Estats Units.
També n’hi ha que toquen temes sensibles, com els trastorns alimentaris. Cal tenir en compte que el 25% dels usuaris d'aquesta xarxa social, només als Estats Units, tenen entre 10 i 19 anys.
Fora pors!
Un d'aquests fenòmens virals és el Fear Food Challenge (desafiament dels menjars temuts). Consisteix en el fet que persones en recuperació de trastorns alimentaris s'enfronten a aliments que els generen ansietat o por.
Aquests fear foods solen ser opcions calòriques, com ara hamburgueses o dolços, que seleccionen a l'atzar d'un pot amb noms d'aquests aliments. L'objectiu és superar-ne el rebuig visceral menjant-se’ls davant la càmera i compartint l'experiència en TikTok.
Encara que aquesta tendència pot reportar beneficis en alguns casos, també suscita riscos seriosos, tant per als creadors de contingut com per als espectadors.
Riscos i beneficis d'aquest desafiament
En contextos clínics, exposar-se a aliments temuts és una tècnica comuna en el tractament dels trastorns alimentaris, usualment guiada per un terapeuta professional. Ara bé, en TikTok aquest exercici s'ha convertit en un desafiament públic, mancat de la supervisió adequada i amb resultats impredictibles.
Encara que l'etiqueta #fearfoodchallenge acumule més de 18 400 publicacions i més de 500 milions de visualitzacions, la falta de context terapèutic pot conduir a malentesos.
És veritat que la idea del desafiament podria ajudar, teòricament, alguns usuaris. Segons Jason Nagata, especialista en medicina adolescent, aquests vídeos poden normalitzar les experiències de recuperació i ajudar així les persones afectades a sentir-se menys soles. A més, la comunitat de suport en els comentaris és una font potencial d'encoratjament i solidaritat.
Tot i això, els riscos són significatius. Els creadors poden exposar-se a comentaris cruels o desinformats i alhora hi ha el perill que els espectadors desenvolupen comparacions negatives que els agreugen els propis símptomes.
A més, és possible que l'algorisme de TikTok amplifique contingut nociu de manera no intencionada i prioritze les interaccions sobre el benestar de les persones. Segons un estudi del grup de recerca de Scott Griffiths, de la Universitat de Melbourne (Austràlia), els usuaris amb trastorns alimentaris reben un 335% més de vídeos sobre dietes i un 4 343% més de contingut tòxic que la mitjana, de manera que perpetuen símptomes i els impedeixen la recuperació.
El benestar dels usuaris és primer
El Fear Food Challenge de TikTok posa de manifest tant el potencial de les xarxes socials com els seus perills inherents. Si bé pot ser una eina poderosa per a generar consciència, també és essencial abordar aquest tipus de reptes amb cautela, comprenent els riscos i prioritzant sempre el benestar dels involucrats.
En l'apartat de recomanacions, el grup de Griffiths suggereix que TikTok hauria d'aplicar millors pràctiques de moderació de contingut, limitar l'exposició a vídeos nocius i oferir recursos d'ajuda dins de la plataforma.
Però, sobretot, el punt clau és la cerca de suport professional sanitari. La guia de terapeutes, psicòlegs, nutricionistes i comunitats especialitzades pot marcar una gran diferència i assegurar que el procés d’enfrontar-se a aliments temuts siga saludable i beneficiós a llarg termini.
José Miguel Soriano del Castillo, Catedràtic de Nutrició i Bromatologia del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública, Universitat de València
Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.
