Óscar Zurriaga, Universitat de València; Ángela Domínguez García, Universitat de Barcelona; Eduardo Briones Pérez de la Blanca, Junta de Andalucía; Federico Eduardo Arribas Monzón, Departamento de Sanidad de Aragón; Maica Rodríguez-Sanz, l'Agència de Salut Pública de Barcelona; María Isabel Portillo, Osakidetza - Servicio Vasco de Salud; Maria João Forjaz, Instituto de Salud Carlos III; Mario Fontán Vela, Universidad de Alcalá i Pere Godoy, Universitat de Lleida

En els darrers dies es parla molt d'un increment de casos de COVID-19. Tornem a tenir coneguts de cercle pròxim o familiars que han contret la malaltia i mitjans de comunicació que n’informen. També està especulant-se amb les possibles causes: des de l'expansió d'una nova variant fins al cessament de l'obligatorietat de l'ús de les màscares després de finalitzar l'emergència sanitària d'importància internacional.

Situació actual

La veritat és que sí que es detecta més presència de la malaltia en les darreres setmanes, encara que les dades s’han d'interpretar amb cautela per les limitacions actuals en la realització de proves. A Espanya, per exemple, així ho mostra l'últim informe del Sistema de Vigilància de les Infeccions Respiratòries Agudes (SiVIRA): la taxa de COVID-19 identificada en atenció primària ha augmentat significativament des del 2 de juliol de 2023 (29,3 casos per 100 000 habitants) fins al 6 d'agost de 2023 (88 casos per 100 000 habitants).

En el mateix període, la taxa d'hospitalització ha passat de 0,6 a 2,04 casos per 100 000 habitants, si bé ha registrat fluctuacions. El percentatge de positivitat a SARS-CoV-2 se situa en la darrera setmana en el 32%, quan fa un mes es trobava en el 24%. De totes maneres, la tendència és molt diferent segons comunitats i territoris.

A la Unió Europea també s'ha notificat durant aquest mateix espai de temps una tendència creixent de casos en la majoria dels grups d'edat, encara que els altres indicadors es mantenen estables.

Significa que la COVID-19 ha tornat?

Cal ser conscients que, en realitat, la COVID-19 no se n’ha anat mai. El virus SARS-CoV-2 continua entre nosaltres. I, per això, no és estrany que tornem a veure repunts quan les circumstàncies canvien. Ho hem experimentat ja amb anterioritat en aquests últims quasi quatre anys.

Aquest virus no està comportant-se com altres d’estacionals, que circulen poc en els moments de temperatura més alta i reapareixen en les èpoques fredes. En el cas del SARS-CoV-2, hem tingut onades importants quasi tots els estius. Les circumstàncies que canvien són els nostres comportaments: més interaccions socials, amb persones d'àmbits diversos i edats variades i en llocs en què no ens trobem la resta de l'any.

Aquesta vegada, a tot plegat, cal afegir-hi la percepció, probablement majoritària, que la malaltia ja no existeix o que ja no cal que ens en preocupem ni que ens n’ocupem. Això fa que, en general, s'haja relaxat l'actitud de precaució i la conducta que podria reduir la transmissió.

Un canvi així de percepció és explicable pels anys que estem ja convivint amb el virus. La pandèmia ens ha afectat durament i ha limitat les relacions personals i professionals, amb un important impacte tant en l'economia com en les nostres vides.

La nova variant de SARS-CoV-2

A Espanya, segons el citat informe de SiVIRA, la variant XBB és la que ha presentat més circulació en les últimes cinc setmanes (33%). En els casos hospitalitzats, les variants més presents són, durant aquest període, la XBB.1.5 (38%), la BA.2 (38%) i la XBB (13%). A la Unió Europea, segons les dades de què disposa el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties, corresponents a deu països, la més abundant és la XBB.1.5 (94,8%).

Una nova subvariant, considerada encara per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) en la seua darrera avaluació com a variant d'interès, és la denominada EG.5, un llinatge descendent de la XBB.1.9.2. La major part de les seqüències d’EG.5 detectades a tot el món corresponen a la Xina (2 247 seqüències, el 30,6% del total). També és present a Espanya (107 seqüències, el 1,5%).

En l'últim mes s'ha observat un increment de la proporció de la subvariant EG.5. L'OMS la qualifica en el seu darrer informe com de risc baix per a la salut pública a escala mundial, segons les dades disponibles. Si bé ha mostrat una major prevalença i propietats d’evasió immunitària, no s'ha informat de canvis en la gravetat de la malaltia. Concretament, l'OMS considera que aquesta subvariant pot “causar un augment en la incidència de casos i tornar-se dominant en alguns països, o fins i tot a escala mundial”.

En conclusió, sí que ens trobem en un període d'increment d'incidència de la COVID-19, però no sembla que tinga impacte sobre la gravetat dels casos. A Espanya, encara que s'hi ha detectat la nova subvariant, no pot atribuir-se’n l’augment a la presència d'aquesta.

No baixem la guàrdia amb els més vulnerables

En qualsevol cas, és important recordar que hi ha persones que, per la seua situació immunitària o de major vulnerabilitat, continuen sent susceptibles de desenvolupar quadres més greus i fins i tot mortals.

Per això hem de continuar mantenint les precaucions si desenvolupem símptomes: evitar o limitar el contacte amb persones vulnerables, utilitzar mesures de protecció (màscares) i extremar les de prevenció (rentar-nos les mans, evitar llocs tancats sense ventilació) davant el contacte amb altres persones vulnerables.

Per finalitzar, cal destacar que és una garantia de menor afectació mantenir un bon estat immunitari mitjançant el seguiment de les pautes de vacunació. Resulta fonamental mantenir i assegurar la vigilància epidemiològica per prendre les decisions adequades amb la millor base científica.

Article elaborat amb l'assessorament de la Societat Espanyola d'Epidemiologia.

Óscar Zurriaga, Professor Titular. Dpt. de Medicina Preventiva i Salut Pública (UV). Serv. Estudis Epidemiològics i Vig. Mal. no Transmissibles (Generalitat Valenciana). Unit. Mixta Investigació Malalties Rares FISABIO-UVEG. CIBER Epidemiologia i Salut Pública, Universitat de València; Ángela Domínguez García, Catedràtica Medicina Preventiva i Salut Pública, Departament de Medicina, CIBER Epidemiologia i Salut Pública, Universitat de Barcelona; Eduardo Briones Pérez de la Blanca, Metge epidemiòleg, especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública, Junta de Andalucía; Federico Eduardo Arribas Monzón, Cap de Servei d'Avaluació i Acreditació Sanitària. Direcció General d'Assistència Sanitària, Departament de Sanitat d'Aragó; Maica Rodríguez-Sanz, Responsable de l'Àrea d'Investigació, docència i comunicació, l'Agència de Salut Pública de Barcelona; María Isabel Portillo, Coordinadora dels Programes de cribratge de càncer colorrectal i prenatal. Osakidetza-Servei Basc de Salut, Osakidetza - Servei Basc de Salut; Maria João Forjaz, Investigadora en salut pública, Institut de Salut Carlos III; Mario Fontán Vela, Doctorand en Epidemiologia i Salut Pública, Universitat d'Alcalà i Pere Godoy, Medical Doctor, Professor Public Health, Universitat de Lleida

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.