GIUV2016-302
El Grup de Recerca Antropologia, Patrimoni i Imaginaris (ANTROPIA) naix amb l'interès d'investigar en perspectiva antropològica els processos de patrimonialització i la transformació i la reinvenció d'imaginaris culturals. En concret, es planteja l'estudi antropològic dels processos de construcció i activació patrimonial, en especial els que giren al voltant de les categories de patrimoni natural i immaterial, les noves espiritualitats com expressió de sentit, la reinvenció dels imaginaris culturals en la societat digital i l'estudi de les relacions interètniques des d'una perspectiva antropològica-històrica. Un estudi especialment orientat, a contextos urbans, rurals i virtuals i en el passat i en el present. Els processos de patrimonialització han adquirit un especial protagonisme en les transformacions de les societats contemporànies, amb una extensió i ampliació que, entre altres coses, ha acabat fusionant categories construïdes inicialment com a segregades (cultural/natural) i incorporant explícitament actors socials en el procés d'identificació i reconeixement patrimonial a través de la categoria de patrimoni immaterial, del valor atorgat a la institucionalització de les...El Grup de Recerca Antropologia, Patrimoni i Imaginaris (ANTROPIA) naix amb l'interès d'investigar en perspectiva antropològica els processos de patrimonialització i la transformació i la reinvenció d'imaginaris culturals. En concret, es planteja l'estudi antropològic dels processos de construcció i activació patrimonial, en especial els que giren al voltant de les categories de patrimoni natural i immaterial, les noves espiritualitats com expressió de sentit, la reinvenció dels imaginaris culturals en la societat digital i l'estudi de les relacions interètniques des d'una perspectiva antropològica-històrica. Un estudi especialment orientat, a contextos urbans, rurals i virtuals i en el passat i en el present. Els processos de patrimonialització han adquirit un especial protagonisme en les transformacions de les societats contemporànies, amb una extensió i ampliació que, entre altres coses, ha acabat fusionant categories construïdes inicialment com a segregades (cultural/natural) i incorporant explícitament actors socials en el procés d'identificació i reconeixement patrimonial a través de la categoria de patrimoni immaterial, del valor atorgat a la institucionalització de les activacions i de l'apel·lació a la memòria com a recurs legitimador. L'estudi d'aquests processos -i de les negociacions, contradiccions i disputes que comprenen- permet aproximar-se a les polítiques i pràctiques de govern, de governança, urbanístiques, de gestió de recursos territorials, turístiques i de construcció d'identitats col·lectives, des del punt de vista de l'acció de les institucions de l'administració, dels diferent agents socials i, en particular, de les respostes dels moviments socials. És, també, un repte per explorar les articulacions entre el reconeixement de la diversitat cultural, amb tota la seva variabilitat i apertura, i la construcció d'imaginaris d'homogeneïtat i d'heterogeneïtat cultural i d'autenticitat.Les transformacions de les formes d'organització social, usos i gestió d'espais públics o polítiques urbanístiques, relacionades o no amb els processos de patrimoninalització, incideixen en les formes d'imaginar i habitar les ciutats i constitueixen un altre dels eixos d'aquest grup d'investigació. Una qüestió que inclou la construcció i la destrucció d'identitats de barri i el paper dels moviments urbans en la fonamentació d'àmbits comunitaris i en la resposta a aquelles transformacions.Per altra banda, els dèficits de sentit moderns i postmoderns passen per la recuperació i la reconfiguració de les velles formes de coneixement transcendent vinculades a les antigues filosofies i religions. Així, són transformades en noves creativitats culturals lligades a innovadores formes transnacionals d'ecologia, espiritualitat, economia, política i relacions socials que implica la recuperació de pràctiques i coneixements ancestrals, l'emergència de valors i estils de vida i alimentaris nous, l'arribada d'altres medicines i teràpies a Occident, així com la complexitat del ciberespai amb les seues xarxes i comunitats. Aquest "reencantament del món" s'inscriu en un context de progressiva desinstitucionalizació de la religió que potencia la recerca personal en la esfera individual i que genera el fenomen de "creure sense pertànyer" a la vegada que s'articula en moviments moderns, psico-físic-espirituals que ofereixen una religiositat experiencial, emocional, mística, fortament eclèctica, amb una orientació salvadora pragmàtica, ara i aquí, i un holisme o universalisme tenyit de cientificitat, ecologia i humanitarisme genèric. L'antropologia històrica juga un paper clau per entendre la paradoxa moderna que es manifesta en la tensió entre la noció d'humanitat compartida i l'emergència de particularismes identitaris més o menys excloents. El món contemporani está marcat per aquesta paradoxa, i la globalització posa de manifest noves tensions entre l'universalisme i els particularismes identitaris. L'estudi de les respostes locals a aquests processos globals és una altra de les línies de recerca del grup.Aquestes línies principals ens permetran acostar-nos a una sèrie d'eixos analítics transversals entre els que cal destacar el gènere (segregació i estratificació social al voltant dels imaginaris, en la mesura que en l'articulació d'aquests fenòmens podem observar clares diferències entre dones i homes), així com la globalització (els imaginaris acompanyen diferents globalitzacions), la identitat (adaptació i/o resistència a allò global), la sostenibilitat (tensió entre conceptes universals i realitats locals), l'emancipació (moviments utòpics, pensament de la sospita i narratives de la ciència) i les comunitats globals (imaginaris contemporanis construïts a partir de articulació entre xarxes socials globals).
[Llegir més][Ocultar]
[Llegir més][Ocultar]
No indicada
- Objectiu general: Aquest grup d'estudi naix amb l'objectiu de analitzar els fenòmens socials contemporanis, des de la mirada antropològica, vinculats al sorgiment, la transformació i la reinvenció dels processos de patrimonialització, les noves espiritualitats, la transformació de imaginaris culturals i les relacions interètniques.
- Identificar procesos de patrimonialització observant com s'articulen, prenen forma i resolen, amb especial atenció a les condicions de producció (ambientals, polítiques, econòmiques, socials i culturals), la memòria i en els imaginaris culturals que els estructuren.
- Establir en quina mesura han incidit els diferents models d'espiritualitat sobre la societat i els nous imaginaris mitjançant l'observació diacrònica, així com aprofundir en la seua construcció sociocultural.
- Conèixer les noves transformacions urbanes (socials, econòmics i polítiques) sobre els diferents imaginaris i pràctiques culturals, observant les discursos i narratives sobre què és la ciutat, així, com de les diferents percepcions manejades sobre l'urbà i els usos que comporten.
- Identificar la creació i difusió dels nous imaginaris culturals en les diferents plataformes de la societat digital, que han possibilitat l'eclosió de noves formes de sociabilitat i de narratives que qüestionen, amplien i relativitzen els paràmetres en què es concebuda i debatuda la realitat social.
- Discernir la percepció social i les expectatives dels nous imaginaris sobre els processos de patrimonialització, les transformacions urbanes, l'alimentació, l'espiritualitat i les noves narratives en la societat digital, veient com s'han anat modificant al llarg del temps i com l'han fet, concretant el pes dels diferents factors que determinen l'imaginari a cada moment.
- Abordar, des d'una perspectiva històrica-antropològica, l'estudi de les relacions interètniques, en especial entre majories i minories etnicoculturals, així com l'impacte de processos i ideologies globals en les dinàmiques i relacions de poder locals.
- Noves espiritualitats, salut i benestar. Descripció i anàlisi de la amplíssima varietat de disciplines i tècniques nutricionals, terapèutiques, esotèriques i espirituals que han arribat a Occident a través de les quals s'han modificat els imaginaris del cos, la salut i l'espiritualitat conformant un nou camp d'acció social.
- Etnografia virtual i cultura digital. Aquesta línia s'enfoca en com Internet i les plataformes de comunicació digital proporcionen un context sense precedents per a la creació i difusió de nous imaginaris culturals, tals com utopies d'emancipació, narratives sobre la ciència, fakes news i desinformació, moviments antiglobalització, pensament de la sospita i la conspiració, i distopies polítiques.
- Sostenibilitat, alimentació i salut. Investigar la relació entre sostenibilitat i alimentació, per a reflexionar sobre com s'articulen diferents imaginaris, itineraris i pràctiques de consum alimentari en relació a la sostenibilitat i la salut.
- Processos de patrimonialització (patrimoni cultural, natural i immaterial). Identificar procesos de patrimonialització (patrimoni cultural, natural i immaterial) observant com s'articulen i prenen forma en diferents contextos, amb especial atenció a les condicions de producció, així com a la memòria i nostàlgia. Analitzant en els imaginaris culturals que els estructuren.
- Antropología històrica i relacions interètniques. A partir d'una perspectiva integradora de les diferents perspectives de les ciències socials i les humanitats, aquesta línia investigarà sobre les relacions interètniques i interreligiosas, en particular la relació majoria-minoria, i l'impacte dels processos i ideologies globals en les dinàmiques i relacions de poder locals.
- Transformacions urbanes. Aquesta línia se centra en el coneixement de les noves transformacions urbanes (socials, econòmics i polítiques) amb atenció als imaginaris i pràctiques culturals i, especialment, als discursos i narratives sobre què és la ciutat, així, com a les diferents percepcions dels actors socials.
Nom | Caràcter de la participació | Entitat | Descripció |
---|---|---|---|
Beatriz Santamarina Campos | Director-a | UVEG-Valencia | Titular d'Universitat |
Equip d'investigació | |||
María José Albert Rodrigo | Membre | UVEG-Valencia | Professor-a Contractat-da Doctor-a |
Miquel Ángel Ruiz Torres | Membre | UVEG-Valencia | Professor-a Contractat-da Doctor-a Interí-na |
Reis Lloría Adanero | Col·laborador-a | UVEG-Valencia | Professor-a Associat-da |
Eva Mompó López | Col·laborador-a | UVEG-Valencia | Professor-a Ajudant-a Doctor-a |
Albert Moncusi Ferre | Col·laborador-a | UVEG-Valencia | Titular d'Universitat |
Maria Teresa Ojeda Mata | Col·laborador-a | UVEG-Valencia | Professor-a Ajudant-a Doctor-a |
Equip de Treball | |||
Yolanda Cano Cabrera | Equip de Treball | UVEG-Valencia | Professor-a Associat-da |
Yaiza Pérez Alonso | Equip de Treball | UVEG-Valencia | Professor-a Ajudant-a Doctor-a |
María Teresa Vicente Rabanaque | Equip de Treball | UVEG-Valencia | Professor-a Ajudant-a Doctor-a |