Coordinat per Francesca Antonelli, Luz Narbona i Ximo Guillem, en col·laboració amb la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica
En els últims anys, la reflexió sobre els arxius s'ha tornat cada cop més ampla i variada, fins al punt de parlar-se en diverses disciplines -inclosa la història- d'un “gir arxivístic”. Situat en l'Institut Interuniversitari López Piñero, el projecte “Arxius, investigació i patrimoni científic: una mirada des de la història de les ciències” pretén posar en el centre de la discussió els arxius vinculats a les ciències i el coneixement. Per a això, comptarem amb la participació d'especialistes que ens ajudaran a explorar diferents maneres de pensar els límits, possibilitats i usos dels arxius en la investigació. Què entenem quan parlem d'arxius científics? Com es construeixen? Quin rol compleixen els diferents actors (arxivers, bibliotecaris, investigadors, etc.) en la seua constitució? Com ens vinculem amb la seua dimensió pràctica i material? Com es veu condicionada la investigació per la configuració dels arxius? D'altra banda, busquem reflexionar sobre els dispositius que configuren i habiliten el nostre treball als arxius, i volem parar especial atenció en com aquests condicionen les pràctiques de la investigació. Estem convençudes que una reflexió crítica sobre aquests espais contribuirà a plantejar nous interrogants en el camp de la història de la ciència i la tecnologia.
D'aquesta manera, busquem generar un espai de reflexió entre investigadors/es, arxivers/es i especialistes del patrimoni per a entendre les configuracions i desafiaments que possibilita una aproximació crítica als arxius, des d'un enfocament històric, teòric i pràctic. Per a això, realitzarem un cicle de seminaris mensuals on comptarem amb la participació d'experts/es en la matèria, el treball dels quals se situa tant dins com fora de la història i els estudis sobre la ciència. Les preguntes i els interrogants que sorgisquen d'aquestes primeres sessions serviran com a estímul per a una jornada programada a finals del gener de 2025. En aquesta ulterior trobada, ens centrarem de manera més directa en els arxius científics i treballarem col·lectivament en casos d'estudi concrets per a repensar el nostre treball com a investigadors/es i la seua relació amb els arxius.
Dijous 10 d’octubre 2024 – 16:30 Online
Archivio versus Museo? Considerazioni preliminari sulle fonti nella storia della scienza
Marco Beretta (Università di Bologna)
VIDEO
https://youtu.be/ubhOm0VFB5U?si=tOnes7SG0b-ktPRZ
Seminari: Arxiu versus Museu? Consideracions preliminars sobre les fonts en la història de la ciència
La varietat de fonts de la història de la ciència sembla incompatible amb la gestió de les col·leccions que, des de finals del segle XVIII, ha guiat a les autoritats estatals europees en la configuració d'arxius, biblioteques i museus. Aquesta classificació del patrimoni cultural, establida en el segle XIX i encara predominant avui dia, ha condicionat de manera molt marcada la nostra disciplina assimilant-la a una forma de coneixement dominada pel text. La creació, a principis del segle passat, de museus d'història de la ciència ha seguit una vida independent, fins a temps molt recents, dels destins de la història de la ciència. Basant-me en alguns exemples històrics i experiències personals, em propose il·lustrar els elements constitutius d'aquesta dicotomia.
Marco Beretta és catedràtic d’Història de la Ciència a la Universitat de Bolonya. S’ocupa de la història de la química, la historiografia de la ciència i la història material i visual de la ciència. Les seues investigacions han sigut premiades amb el "Dibner Prize for outstanding museum work" (2006), el "Bunge Prize for the history of scientific instruments" (2004) i el "Hist Award for Outstanding Achievement in the History of Chemistry" (2022). De 2004 a 2016 dirigí la revista d’història material i visual de la ciència Nuncius (Brill) i actualment dirigeix, juntament amb Sven Dupré, la sèrie de monografies Nuncius Series per a Brill. Es membre del Consell Científic del Museu Galileu de Florència, del qual fou anteriorment vicedirector (2004-2012). Entre les seues últimes publicacions, destaca el llibre “The Arsenal of Eighteenth-Century Chemistry. The Laboratories of Antoine Laurent Lavoisier (1743-1794)”, Brill, 2022, amb Paolo Brenni.
4 de desembre 2024 – 10:30 Online
Seminari: Weaving worlds: archives, science, and the politics of colonial museums
Mike Jones (University of Tasmania)
VIDEO
https://youtu.be/pc5B1jy1WaA?si=fdGTH0lm4W4Teauu
Abstract
For much of their history, large colonial museums have been seen as ‘cathedrals of science,’ designed to expand human understanding and educate the public. In addition to specimens and artefacts, such work relies on disciplinary expertise, access to published sources, and extensive archival records, including registers, research files, fieldnotes, illustrations, photographs, and correspondence with international networks of collectors. While these accumulated resources were once a source of institutional authority and power, recent decades have seen museums become contested spaces, and their diverse collections have been used to support more relational, polyvocal, participatory, and context-specific ways of working. In this paper, Dr Mike Jones will outline the changing politics of museum collections and archives, with a particular focus on Australian ethnographic and anthropological collections. He will highlight the complex interplay of stories and systems of knowledge found in museums and their archives, and explore how more distributed, relational approaches to collections, authority, and ethics can support communities to weave together different perspectives on the world.
Bio
Dr Mike Jones is an archivist, historian, and collections consultant with more than 15 years of experience working with the GLAM sector (galleries, libraries, archives, and museums) on digital, archival, and public history projects. Mike's interdisciplinary research explores the history of archives and museums, and the ways in which collections-based knowledge is documented, managed, exhibited, and accessed. He is currently a Postdoctoral Fellow—Indigenous and Colonial Histories at the University of Tasmania and is involved in several collaborative projects with First Nations communities, museum professionals, archivists, and academics. His first book, Artefacts, Archives, and Documentation in the Relational Museum, was published by Routledge in 2021.
12 de desembre 2024 – 16:30 Sala de conferències IILP-UV
El Archivo de fuentes orales: un puente entre la memoria de las mujeres y la historia de género
Miren Llona (Universidad del País Vasco (UPV/EHU))
VIDEO
https://youtu.be/8D8c1_DduyA?si=QMBTVjog3FCfZqM3
La creación de un Archivo de fuentes orales responde a la necesidad de obtener nuevos documentos que nos permitan acceder a la subjetividad de una época, es decir, a las formas específicas y personales de entender e interpretar la realidad por parte de los sujetos del pasado. En ese sentido, la creación de un archivo de voces resulta, por un lado, una herramienta imprescindible para realizar un tipo de investigación histórica interesado en las identidades y en las diferentes formas de estar en el mundo de los sujetos históricos y, por otro, es fundamental para escribir una historia a contracorriente, que se proponga rescatar los diferentes sentidos del pasado, eludiendo las versiones únicas y cerradas de la historia. Desde esa perspectiva, la historia oral ha complejizado el análisis del pasado, introduciendo cuestiones teóricas y metodológicas relacionadas con el lenguaje, la narrativa, las emociones y la memoria y entrando en los debates y ámbitos de preocupación de la historia cultural, la historia el discurso, la historia de las emociones y especialmente de la historia de género.
BIO Miren Llona
Soc professora d'Història Contemporània en la Universitat del País Basc UPV/EHU. El meu treball de recerca se centra en tres àrees d'interès: la història oral i l'anàlisi de la memòria i de la subjectivitat; la història de gènere i l'estudi de les relacions de poder entre homes i dones; i la construcció de les identitats contemporànies des d'una perspectiva nacional, de classe i de gènere. Al llarg de la meua carrera acadèmica he desenvolupat un ampli activisme associatiu: en 2004, des del Grup d'investigació Experiència Moderna, fundem l'Arxiu d'Història Oral AHOA, del qual soc presidenta en l'actualitat. Entre 2008 i 2012 vaig formar part del consell de direcció de la Internacional Oral History Association (IOHA). Des de 2018 forme part de la Junta directiva de l'Associació Espanyola d'Investigació d'Història de les Dones (AEIHM). Així mateix, des de 2004, presidisc el Centre de Documentació de Dones Maite Albiz-Emakumeen Dokumentazio Zentrua. He publicat diverses monografies i articles en revistes especialitzades com a Història Contemporània, Arenal, Història Social o Història i Política.
