L'accés a la informació mai havia resultat tan senzill. Des dels tradicionals mitjans de comunicació com la ràdio o la premsa escrita fins a les pàgines webs i les xarxes socials, un ampli ventall de possibilitats ens permet consumir de manera constant notícies. La informació és un pilar fonamental en qualsevol societat, ja que permet als individus analitzar i comprendre les situacions públiques i privades en les quals estan immersos així com prendre decisions conscients. Paradoxalment, l'excés d'informació pot derivar en desinformació quan els ciutadans interioritzem com unes certes notícies falses o no contrastades que distorsionen la realitat i ens impedeixen conèixer-la de manera plena i veraç.

Amb la finalitat de garantir una protecció individual front les fake news naix AVANF (Asociación de Víctimas y Afectados por Noticias Falsas). Es tracta d´una associació multidisciplinària que va presentar el seu treball el passat 28 de març en l'Institut Interuniversitari López Piñero de València (IILP-UV). Sota el títol I Seminari d'Investigació i transferència social AVANF els diferents ponents (membres de l'associació, treballadors d'associacions de comunicació científica independents i la periodista i divulgadora científica, Rocío Vidal (més coneguda com la Gata de Schrödinger) van exposar els seus treballs i conclusions respecte a l'impacte en la ciutadania de les fake news.

El seminari va començar amb les intervencions de diferents membres de la Junta directiva de AVANF. El seu president José Manuel Rodríguez Victoriano (IILP-UV) va començar introduint els motius pels quals va nàixer l'associació: “en democràcia, l'accés a la informació veraç és un dret. La creació i propagació de fake news necessita una resposta col·lectiva per a protegir i acompanyar a les víctimes de les mateixes i per a denunciar que això succeïsca”. A continuació, va exposar les diferents línies de treball per a aconseguir els seus objectius i després d'això els diferents membres de la Junta directiva van prendre la paraula per a desenvolupar en major profunditat cadascun d'aquestes qüestions. La primera a intervindre va ser Lola Moreno, docent a la ciutat de València i encarregada de l'àrea educativa de AVANF. La professora va exposar la necessitat de dotar d'eines als més joves per a detectar les fake news. Per a justificar la seua teoria va proposar als assistents un joc: va presentar dues imatges que representaven al mateix personatge. La primera era un bust i la segona a un actor caracteritzat com aquest personatge en una pel·lícula. Cap dels assistents va tindre problema per a reconèixer al Neró de la famosa Quo vadis? però ningú es va llançar a nomenar el personatge del bust. Tot seguit la docent va preguntar per què es coneixia a Neró i la resposta unànime va ser precisament el que la pel·lícula Quo vadis? mostra. No obstant això, estudis recents exposen que és probable que Neró ni tan sols estiguera a Roma quan la ciutat es va incendiar i tot el que hui identifiquem com un fet històric objectiu siga simplement una invenció de l'època. “Amb aquest joc tracte de posar en relleu dues coses: com el cinema o els mitjans poden reproduir una idea equivocada de la realitat que és la que nosaltres acabem assimilant i com és necessari crear un pensament crític primerenc que faça front al consum sense filtres de la informació”.

Presentació dels serveis Psicològics i Jurídics de l'Associació.

Rafa Xambó i Adelina Cabrera van ser els encarregats de recollir el testimoni per a parlar de la línia de treball jurídica. “L'aparició d'internet ha provocat que qualsevol puga crear notícies falses. És per això que estem elaborant una guia per a detectar-les. Aquesta guia tindrà dos nivells: un bàsic i un altre més detallat on es discutirà la metodologia. És cert que és una tasca d'enorme complexitat però hi ha uns ítems bàsics. Per exemple, suposem que llegim una notícia plagada d'adjectius. Ací ja tenim un primer indicador per a desconfiar. La informació és sòlida per si mateixa, no necessita de qualificatius.” va introduir Xambó. Per altra banda, Adelina Cabrera, advocada de El Rogle va exposar les dues dimensions des de les quals el dret pot bregar amb les fake news: “a gran escala podem exigir una llei que tipifique de manera concreta les fake news  com a delicte ja que influeixen directament sobre la salut democràtica. D'altra banda, en els casos particulars en els quals ja tenim afectats, compilem i recollim totes aquelles eines ja existents que el dret ens atorga per a protegir les persones”. Però més enllà dels litigis jurídics, AVANF vol posar en valor la dimensió individual i com una notícia falsa pot afectar la vida privada d'una persona. Per a això, Pepa Linares, psicoanalista de l'associació va exposar el cas clínic d'una víctima de les fake news i com es tracten aquests casos: “una persona que ha sigut víctima d'una notícia falsa sobre ella experimenta alguna cosa semblança a una persona que viu una situació traumàtica: el subjecte queda atònit i molt vulnerable perquè de fet, la primera resposta natural, la fugida, es fa impossible atés que el problema l'acompanya allà on vaja. D'ací l'important de l'acompanyament, ja siguen professionals, amics o familiars que alleugerisquen a la persona i li faciliten un espai on puga expressar com viu el proces”.

Presentació de l'estudi “Desinformació entre la població adolescent”.

La segona part del seminari va estar dedicada a l'exposició d'un estudi sobre la desinformació en la població adolescent. La introducció va estar a càrrec de la investigadora Clara Furió que va explicar els objectius i la metodologia del treball:” per a desentranyar la relació dels adolescents amb els mitjans de comunicació i les fake news, realitzem entrevistes a joves d'entre 12 i 16 anys, dels entorns rurals i urbans i de col·legis públics i concertats de manera que poguérem obtindre un panorama general de la situació en el territori valencià”. A continuació Carlos, politòleg de la cooperativa Al detall va desenvolupar una justificació de la metodologia aplicada en l'estudi: “les entrevistes es van dividir en cinc blocs temàtics. Tres d'ells versaven sobre la informació (què entenien per informació, com s'informaven i qui eren els seus referents en aquest àmbit) i dos d'ells sobre la circulació de la mateixa i casos concrets. Aquesta metodologia està dissenyada per a respondre a les tesis de Bruno Latour en la seua obra Cartografia de les controvèrsies sobre com en una situació concreta els propis actors perceben i actuen sobre el que succeeix”. Per a tancar amb aquest bloc, Alexis Lara, investigador de La Comarca Científica va enumerar les dotze conclusions extretes de l'estudi. De totes elles, es pot destacar l'activació del biaix cognitiu per part dels joves (que interioritzen amb facilitat la informació més pròxima a la seua cosmovisió i tendeixen a qüestionar aquella que entra en conflicte amb les seues estructures apreses) i l'autoritat que atorguen a les figures més pròximes per a acceptar o descartar una notícia.

Intervenció de José Ramón Bertomeu durant la Mesa debat.

El final del seminari es va dedicar a una taula debat on van intervindre l'investigador de l'Institut Interuniversitari López Piñero, José Ramón Bertomeu i la periodista científica Rocío Vidal (@SchrodingerGata) que va compartir la seua pròpia experiència personal com a víctima de les fake news. El debat va girar sobre el paper de la ciència en la propagació de la desinformació i, per tant, en la creació de la ignorància. Rocío Vidal va explicar com operen els negacionistes de la ciència: “generalment trobem grups organitzats que donen totes les respostes absolutes en els moments d'incertesa, com va ocórrer durant la pandèmia, que la ciència no pot donar. I no obstant això, en moltes ocasions els seus propis discursos mostren tremendes llacunes en la cultura científica. Crec que és important fomentar una major cultura científica en la població”. Per part seua, José Ramón Bertomeu va revisar una sèrie de casos d'empreses de la indústria química que van utilitzar la ciència per a generar ignorància: “el canvi climàtic és un fenomen on existeix un ampli consens per part de la comunitat científica. No obstant això, grans petrolieres han invertit esforços econòmics en *problematizar aquest fenomen des d'una altra perspectiva, amb un discurs científic que els desvincula del problema. Això ha provocat que fins a un 30-40% de la població als Estats Units negue aquest succés. Per tant, incidim també en com els grans grups de poder utilitzen la ciència per a generar ignorància”.

Per a clausurar el seminari van intervindre diverses persones del públic i totes elles van mostrar una sensibilitat semblant que resumia la idea principal de la trobada: La importància de prendre consciència real d'aquest problema per a viure amb major plenitud i llibertat.

Marina Piedrahita, Estudiant en pràctiques del Màster Universitari en Història de la Ciència i Comunicació Científica en el IILP-UV.