Un viatge al cor de la salut social
El passat 14 de març va culminar el cicle Història social de la medicina en l'entorn mediterrani antic, una travessia guiada per César Sierra que ens va endinsar en els meandres del paper de la medicina en les societats antigues. Un viatge que transcendia la mera curació per revelar una profunda connexió amb les creences, l'organització social, l'economia, la cultura i la política, modelant les estructures socials de l'època.
Un llegat que transcendeix la malaltia
Més enllà de la seva funció curativa, la medicina en l'antiguitat s'erigia com un pilar fonamental de l'organització social. Abarcava no només la prestació d'atenció mèdica, sinó també la seva interacció amb les creences religioses, l'estructura social, l'economia, la cultura i la política, deixant una empremta indeleble en la vida de les persones.
Evidències del passat: Un mosaic de cultures
La rica cultura material, textual i visual del Mediterrani antic ens permet explorar aquesta profunda relació entre la medicina i l'esfera social. A través d'aquest mosaic d'evidències, podem comprendre com les pràctiques mèdiques, els sistemes de salut i les teories mèdiques van impactar en la vida quotidiana de les persones.
Un viatge guiat per experts
El cicle de conferències, compost per tres sessions, tenia com a objectius principals desxifrar l'abast social de la medicina en l'antiguitat mediterrània i avaluar la importància de la medicina com a factor de cohesió social.
Primera sessió: Un anàlisi en quatre dimensions
En la primera sessió, José Luis Marroquín Morales, doctorand en Història del Mediterrani a la Universitat de València, va guiar l'anàlisi de quatre dimensions fonamentals que definien l'abast social de la medicina en l'antiguitat:
- La dimensió màgico-religiosa de la malaltia: Es va explorar la influència de les creences i pràctiques religioses en la percepció i tractament de les malalties.
- La relació metge-pacient: Es va analitzar la dinàmica entre el professional de la salut i el pacient, incloent aspectes com la confiança, la comunicació i l'ètica mèdica.
- Medicina i política: Es va examinar l'estreta relació entre la medicina i el poder polític, incloent el seu ús com a eina de control social i la influència de l'estat en la salut pública.
- Esclavitud i medicina: Es va abordar la complexa relació entre la medicina i l'esclavitud, incloent l'atenció mèdica als esclaus i el seu impacte en la seva salut i benestar
Metodologia: Relats que prenen vida
Per endinsar-nos en aquests temes, es van emprar relats ficticis basats en evidències històriques aportades per les cultures textual i material. Aquests relats van permetre il·lustrar de forma vívida la realitat de la medicina en l'antiguitat i el seu impacte en la societat.
Segona sessió: Hipòcrates: Heroi o mite?
A la segona sessió, César Sierra va desafiar la dicotomia tradicional que encasillava a Hipòcrates com a "metge d'estrats socials baixos" o "metge d'estrats socials alts". A través d'un anàlisi crític de les fonts primàries, es van explorar les diverses perspectives sobre l'atenció sanitària en la Grècia clàssica.
Debat sobre l'accés a la medicina:
El cicle va abordar el debat sobre l'accés a la medicina en el món laboral, qüestionant la visió tradicional d'Hipòcrates com un metge exclusivament caritatiu. Es van analitzar les històries clíniques recopilades en l'escrit hipocràtic Epidemias per comprendre la disposició dels metges cap als treballadors manuals.
Tercera sessió: Dones i medicina: Un món per descobrir
En la tercera sessió, Laia Pérez Hurtado, experta en estudis de gènere i doctoranda a la Universitat de València, ens va submergir en la societat patriarcal de la Grècia clàssica. Es va explorar com les idees sexistes limitaven l'accés de les dones al coneixement mèdic, tant com a estudiants com a pacients.
Les maiai: Guardianes del saber mèdic femení
Es va analitzar la figura de les maiai o llevadores com a principals representants del saber mèdic femení. Es va destacar la seva importància com a cuidadores i transmissores de coneixement, especialment en l'àmbit de la salut reproductiva.
Un llegat que perviu
El cicle Història social de la medicina en l'entorn mediterrani antic ha permès comprendre la profunda empremta que la medicina va deixar en les societats antigues. A través d'un viatge a través del temps, hem descobert com la medicina s'entrellaçava amb les creences religioses, l'organització social, la cultura i la política, conformant la vida de les persones al Mediterrani antic. Un llegat que perviu, recordant-nos l'estreta relació entre la salut i la societat, una connexió que ha trascendit les barreres del temps i que segueix sent fonamental per al benestar de les persones en l'actualitat.
Reflexions finals
El cicle de conferències "Història social de la medicina en l'entorn mediterrani antic" ha estat una experiència enriquidora que ens ha permès aprofundir en el coneixement d'un aspecte crucial de la vida en les societats antigues. La medicina, lluny de ser una simple pràctica curativa, es va erigir com un pilar fonamental de l'organització social, interactuant amb les creences religioses, l'estructura social, l'economia, la cultura i la política. A més, el cicle ha destacat el paper de les dones en la medicina antiga, sovint menystingut per la historiografia tradicional.
El viatge a través del temps que ens ha proposat aquest cicle ens recorda la importància de comprendre el passat per a construir un futur millor. La medicina, com a element essencial de la vida humana, ens convida a reflexionar sobre la nostra pròpia relació amb la salut i la societat, buscant models de benestar més justos i equitatius.
Joan Montagud i Belda, alumne en pràctiques a l’IILP
