Segon volum de “sabers en acció”: https://sabersenaccio.iec.cat/.  Categoria “Públics”

Els paleoantropòlegs i els mitjans de comunicació es necessiten mútuament. Junts han construït el coneixement sobre els nostres orígens des del segle XIX.

El 19 de maig de 2009, Ida, un fòssil d’un primat de 47 milions d’anys d’edat, va irrompre en l’escena pública. Aquest dia, un equip liderat pel paleontòleg noruec Jørn Hurum va publicar la seva troballa en una revista científica. Durant molts mesos l’equip havia preparat en secret una promoció publicitària per a presentar Ida com la “baula perduda” entre home i simi, el Sant Greal de la paleoantropologia. L’ofensiva mediàtica va incloure un llibre de divulgació científica, un documental i una pàgina web. Per a donar-li un toc humà, el petit primat (amb nom científic Darwinius masillae) va ser batejat com a “Ida”, el nom de la filla menor d’Hurum. L’impacte d’aquesta notícia en l’esfera pública a nivell mundial va ser enorme, però al mateix temps els periodistes científics es van sentir menystinguts. Els investigadors van anunciar que ells mateixos s’ocuparien de la divulgació de la notícia, per a comunicar de “manera directa” amb el públic, sense necessitat d’acudir als mitjans. La promoció d’Ida és probablement un cas extrem de màrqueting científic, però forma part d’una llarga trajectòria històrica: els paleoantropòlegs i els arqueòlegs que investiguen els nostres orígens sempre han buscat un impacte mediàtic.

Per a continuar llegint:

https://sabersenaccio.iec.cat/la-ciencia-mediatica-a-la-recerca-dels-origens-de-la-humanitat/