El projecte coordinat "*Agnotología: Ciència invisible a l'Espanya del segle XX" (PID2019-106743GB-C21 i C22) és un pas més en la col·laboració de llarga durada entre el Centre d'’Història de la Ciència (CEHIC) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el *Institut *Interuniversitari "López Piñero" (IILP). Després de 20 anys de recerca comuna, durant els que han estat abordats temes com ara la divulgació científica de la història, la història del coneixement científic i la història de diversos productes tòxics a l'Espanya del segle XX, el grup aborda ara nous reptes sobre la forma en què el coneixement científic és construït per persones expertes en el món acadèmic i en l'esfera pública, i la forma en què la "ignorància" ha jugat un paper clau en la regulació del risc tòxic. S'ha emprat el concepte creat (“*Agnotology”) pels investigadors nord-americans Robert Proctor i Londa Schiebinger que varen assenyalar les diverses formes d'ignorància i les seves conseqüències. El projecte coordinat consta de dos subprojectes ubicats entorn als dos centres abans citats: 1.- (CEHIC): Sabers invisibles: Les polítiques de censura i popularització científica (1940-1990). 2.- (IILP) Tòxics invisibles: Química, Agricultura i Salut Pública (1940-1990).

El segon subprojecte “Tòxics invisibles” aborda la invisibilizació dels riscos tòxics a l'Espanya del segle XX dins de diferents contextos: agricultura, salut pública, mineria del plom i indústria farmacèutica. S'adopten diferents enfocaments, mètodes d’anàlisi i relats per tal de seguir materials i organismes sociotecnològics dins de cultures i societats concretes. S'estudien els productes tòxics com a entitats materials i polítiques, caracteritzats per diferents graus d'irreversibilitat, invisibilitat i persistència, que són socialment construïts amb les potencialitats de la seua materialitat flexible i canviant. Amb els seus efectes sense control i el seu comportament impredictible, els tòxics impliquen una distribució desigual de costos i beneficis. Si bé la seva producció i comercialització impliquen grans beneficis per als contaminadors, els seus costos humans i ambientals solen transformar-se en externalitats que recauen en deutes per als estats del benestar, al mateix temps que es converteixen en una càrrega tòxica per a grups marginats. Per tant, la recerca es realitza a la llum de la recent historiografia que ha mostrat amb suficient contundència que els productes tòxics estan incrustats en conflictes socials marcats per les fortes asimetries quant a eines epistèmiques, poder polític, recursos econòmics i accés als mitjans de comunicació.

El projecte analitzarà les pràctiques d’invisibilizació de riscos, l’agnotologia i la ciència per fer (undone science) en diferents contextos: agricultura (plaguicides), salut pública (fumigacions), mineria (mines de plom) i farmàcia (opioides). Aquestes línies entrecreuades de recerca inclouen l’anàlisi dels productors de riscos tòxics (indústria de plaguicides, companyies mineres, empreses farmacèutiques, etc.), l'àmplia gamma de riscos tòxics (exposicions a llarg termini, enverinament agut, addició a medicaments, danys al medi ambient, etc.), les diferents veus expertes i autoritzades (enginyers agrònoms, metges de salut ocupacional, funcionaris de salut pública, químics, etc.), el ventall ampli de víctimes dels riscos tòxics (mèdics, les víctimes (treballadors del camp, comunitats rurals, consumidors d'aliments, miners, pacients, etc.), així com la resposta de les autoritats reguladores i la presa de decisions en el terreny polític. Usant una àmplia gamma de fonts, analitzarem les interaccions entre construccions discursives, objectes soci-tecnològics, sabers experts, interessos creats, activisme i regulació. Els episodis analitzats són fenòmens sociomaterials complexos, que han de ser explicats mitjançant la mobilització d'una àmplia gamma de qüestions socials, culturals, materials, mèdiques i ambientals, la importància relativa de les quals depèn del cas en qüestió. Es pretén fomentar així més contactes entre les diferents línies de recerca històrica i l'activisme mediambiental per a fer front al perill de la fragmentació i la insignificança.

L'equip de recerca està format per Josep Esplugues (UAB), Ignacio Suay (IILP-UMH), Ximo Guillem (IILP-UV), Antonio García Belmar (IILP-UA), Rafaela Domínguez (IILP-UV), Silvia Pérez (IILP-UV) i José Ramón Bertomeu (IILP-UV), coordinador general del projecte. Esperem poder incorporar noves persones al projecte en marxa, així com establir noves formes de col·laboració entre els diversos grups acadèmics i socials implicats, per agrairem qualsevol informació en aquest sentit: bertomeu@uv.es. El projecte disposa d’un compte twitter @ToxicosV i una pàgina web https://www.toxicsinvisibles.com/ per tal de donar a conèixer les activitats i fomentar les col·laboracions dins i fora del món acadèmic.