Seminari impartit per Ciprià Xavier Teodoro Calatayud (Algemesí - Ribera Alta, 1955) és doctor Cum Laude per la Universitat d’Alacant, Llicenciat en Antropologia per La Universitat Rovira i Virgili (Tarragona) i Diplomat d’Infermeria.

Data: Dimecres 11 d'abril de 2018 a les 17 hores

Centre: Palau de Cerveró

Sales: Sala de conferències. Institut Interuniversitari "López Piñero".

Ciprià Xavier Teodoro Calatayud

Autor del treball d’investigació Viure emmalaltir i morir en l'Algemesí contemporani, 1838-1936, publicat per l’Ajuntament d’Algemesí (2007), i coautor de l’estudi introductori La Topografia Médica d'Alzira de 1917 d’Enrique Badenes Gallach, en Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació [Estudis comarcals, 7], 2017. 

Com a docent ha exercit de professor associat a l’Escola Universitària d’Infermeria de la Universitat de València a més de col·laborador en les pràctiques assistencials externes de la Universitat Catòlica Sant Vicent Màrtir.

Ha participat  com a ponent en  diverses congressos i reunions científiques tant en la vessant sanitària com  en  el context de la història de la ciència. Es coautor de “El ferrocarril como medio de intercambio cultural” en: 150 años de ferrocarril en la Ribera 1853-2003, València, Publicacions de la Conselleria d’Obres Públiques Urbanisme i Transport, 2003, i de la biografia del l’oftalmòleg José Viciano Carbonell  en el context històric i científic en l’Algemesí del segle XIX, editat per Grupvisual, 2013.

"Les Topografies Mèdiques"

L’inici d’aquests estudis de caràcter mèdic i científic cal situar-lo en el context de la Medicina de la Il·lustració. Així, tenim que les topografies mèdiques varen iniciar la seua aparició al llarg del segle XVIII i es desenvolupen amb mes o menys intensitat al llarg del segle XIX i les primeres dècades del segle XX. A l’estat espanyol, com a la resta d’Europa, la confecció de topografies i estudis de geografia mèdica, fou estimulada per diverses institucions, entre elles les Reials Acadèmies de Medicina de Madrid i Barcelona, que tot i que foren les més actives no sembla que foren les úniques a promoure i estimular la producció d’aquest gènere literari. 

Podem dir que les topografies mèdiques són un gènere de la literatura higienista, que consisteix a descriure les condicions mediambientals i socials d’una localitat, o d’una zona més amplia, per determinar la seu incidència sobre la salut pública, sobre les condicions de vida de la classe treballadora i sobre l'etiopatogènia de la malaltia social.

La influència dels corrents higienistes, les teories miasmàtiques i el medi ambient i la teoria social de la malaltia, tenen una clara expressió en la producció científica dels metges d’aquests segles a la vegada que es traduirà de forma mes o menys abundants en estudis d’higiene i salubritat en els municipis estudiats.

Tots els autors coincideixen en afirmar que les topografies mèdiques són la culminació de l’enfocament ambientalista d’inspiració hipocràtica, de fet com diuen Pedro Marset Campos, Esteban Rodríguez Ocaña i José Miguel Sáez Gómez (1998), la preocupació pel medi ambient te la seua demostració mes emblemàtica en la producció de les anomenades topografies mèdiques, que superaren, segons ells, el mig centenar d’obres entre 1831 i 1880.

Per a la seua confecció els metges recopilen amb tot detall i amb una sistemàtica tasca  d’observació una ingent quantitat de dades, entre altres, dades meteorològiques, com pressió atmosfèrica, temperatura, humitat, vents dominats i pluges, també dades demogràfiques, amb un seguit de la descripció de la morbiditat de la població estudiada per lligar-ho en el context de la malaltia.

Per la seua proximitat a la realitat quotidiana, les topografies ens donen una visió valuosa del conjunt social i del procés d’emmalaltir, i constitueixen documents d’extraordinària importància per a l’estudi retrospectiu de les societats i dels determinants socioeconòmics, particularment la pobresa i la misèria.

Les topografies mèdiques, primer, els estudis de geografia mèdica, després, com també les memòries de salut pública que buscaven conèixer la realitat sanitària de l’entorn on calia actuar, representen, en moments cronològics diferents, alguns dels principals instruments metodològics que van permetre el reconeixement de l'etiologia social i van legitimar un intervencionisme mèdic en l’organització de la vida pública i comunitària. És, en aquest marc de constitució i consolidació d’una nova disciplina, la medicina social, on cal situar la lectura de bona part dels continguts que conformen la Topografía Médica de Alcira de 1917.

Retransmissió online: reunion.uv.es/hcc2