Un equip investigador de la Universitat de València i del Cedar Sinai Medical Center de Los Angeles han descrit un mecanisme biològic que pot generar cèl·lules millor preparades contra infeccions greus provocades pel fong 'Candida albicans'. L’article, publicat en la revista ‘Microbes and Infection’ de l’Institut Pasteur, prova que les cèl·lules mare hematopoètiques poden interaccionar directament amb microorganismes o amb productes derivats d’ells.
Aquestes cèl·lules es caracteritzen perquè es poden transformar en tota mena de cèl·lules sanguínies, com ara glòbuls blancs, glòbuls rojos i plaquetes. La interacció influeix en les característiques fenotípiques de les cèl·lules madures del sistema immunitari que es generen a partir de les cèl·lules mare progenitores.
Aquest factor és important perquè fins ara es considerava que únicament les cèl·lules madures del sistema immunitari reconeixien i responien directament als microorganismes (o als seus productes), i ara s’ha comprovat que també les cèl·lules progenitores tenen els receptors necessaris per a detectar-los.
La recerca publicada analitza la interacció directa entre les cèl·lules mare i progenitores hematopoètiques amb Candida albicans. El fong, que habitualment es troba en forma innòcua a la cavitat oral, en la vagina i en el tracte gastrointestinal de persones sanes, és capaç de causar infeccions superficials de pell i mucoses, així com greus infeccions internes o invasives en pacients immunodeprimits o afeblits per diferents causes, per la qual cosa es considera un fong patogen oportunista.
“La interacció directa entre cèl·lules mare i Candida albicans condueix ràpidament a la conversió de les mateixes en cèl·lules madures mieloides (neutròfils, monòcits, macròfags i cèl·lules dendrítiques), amb les quals es realimenta el sistema immunitari innat, que és la primera barrera que ens protegeix de les infeccions”, destaca María Luisa Gil, catedràtica de Microbiologia de la Universitat de València i coautora de l’article.
A més, la recerca demostra que aquest mecanisme d’interacció entre cèl·lules i microorganismes pot generar cèl·lules funcionalment millor preparades per a fer front a qualsevol infecció.
El descobriment d’aquest nou mecanisme d’interacció hoste/patogen i les seues conseqüències en la modulació de la resposta immunitària durant la infecció pot representar una nova diana per a la intervenció enfront d’infeccions greus.
El grup investigador (Immunologia de les Infeccions Fúngiques) pertany al Departament de Microbiologia i Ecologia, així com a l’Estructura de Recerca Interdisciplinària en Biotecnologia i Biomedicina (ERI BIOTECMED) de la Universitat de València. A més, part del treball experimental s’ha desenvolupat en les instal·lacions del Servei Central de Suport a la Recerca Experimental (SCSIE) de la institució acadèmica, i en col·laboració amb investigadors Cedar Sinai Medical Center de Los Angeles.
La principal línia de recerca del grup és des de fa anys la resposta immunitària enfront de Candida albicans, responsable de greus infeccions invasives o sistèmiques en pacients immunodeprimits, la incidència i gravetats de les quals ha augmentat considerablement durant les últimes dècades.
Recentment el grup s’ha centrat en l’estudi de la participació dels receptors tipus Toll (TLRs) en la diferenciació de les cèl·lules mare i progenitors hematopoètics en resposta a Candida albicans. En aquests treballs han utilitzat tant assajos en viu com in vitro, tècniques de trasplantament de medul·la òssia en ratolins i tècniques de citometria de flux.
El treball ara publicat ha sigut finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat (projecte SAF2014-53823-P, amb cofinançament dels fons FEDER).
La revista científica Microbes and Infection ha publicat, a més del treball científic, un article d’opinió sobre la recerca del grup (Prime time, en la secció Highlight), així com un resum biogràfic de la trajectòria de María Luisa Gil, i una entrevista a Javier Megías i María Luisa Gil, autors primer i últim de la publicació.
Articles:
- Javier Megías et al. TLR2, TLR4 and Dectin-1 signalling in hematopoietic stem and progenitor cells determines the antifungal phenotype of the macrophages they produce. Microbes and Infection. Volume 18, Issue 5, May 2016, Pages 354–363
Doi: http://dx.doi.org/10.1016/j.micinf.2016.01.005
- Sophia Hafner, Highlight Prime Time. Microbes and Infection. Volume 18, Issue 9, September 2016, Pages 523–526
Doi: http://dx.doi.org/10.1016/j.micinf.2016.04.005
Peu de fotografia:
Grup d’Immunologia de les Infeccions Fúngiques de la Universitat de València. D’esquerra a dreta: Javier Megías, Victoria Maneu, Patricia Roig, M. Luisa Gil, Alba Martínez i Daniel Gozalbo
